Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

La bomba i la memòria

«Ningú no ha sabut o no ha volgut aprofitar la trobada d'una bomba que va caure sobre Barcelona durant la Guerra Civil per fer una mica de memòria històrica»

per Manel Lucas, 29 d'agost de 2019 a les 20:00 |
El descobriment d'una bomba de la Guerra Civil a la platja de la Barceloneta ha servit per generar una o dues noves polèmiques, com tot el que passa últimament a Barcelona en concret i a Catalunya en general; no ens estalviem ni una sola picabaralla. Uns van aprofitar la troballa per fer més gran la bola de la "terrorífica" situació de la seguretat a Barcelona: una bomba de 1937 o 1938 com a complement de l'augment de robatoris o les baralles per drogues, tot molt raonable. Altres van trobar sospitosíssim que fós la Guàrdia Civil qui trobés l'artefacte: només els faltava insinuar que la bomba l'havia col·locada l'imam de Ripoll. Tot plegat, una utilització ridícula de la informació, o més aviat perversa, sabent que avui en dia vivim a l'era de l'Embolica-que-fa-fort.

En canvi, gairebé ningú no ha sabut o no ha volgut aprofitar aquest fet, la trobada d'una bomba de les que van caure sobre Barcelona durant la Guerra Civil, per fer una mica de memòria històrica i, a partir d'aquí, treure'n alguna lliçó, aquest cop realment útil, per als esdeveniments més durs de l'actualitat. M'explicaré.


Podríem haver aprofitat l'incident per rememorar el que van ser els bombardejos reiterats de l'aviació franquista sobre Barcelona, igual com es va fer al damunt d'altres ciutats, des de Madrid com a capital a rendir fins a Sagunt com a seu de fàbriques d'armament. Explicar que l'opció de terroritzar la població civil era una tàctica militar tant horrible com innovadora en termes estratègics en aquells moments. I comentar com aquesta mena d'atacs van ser un dels elements que van contribuir a accelerar la fugida de persones lluny de casa seva. I això que marxar no sempre era garantia de seguretat: ens ho demostra la massacre de la carretera de Màlaga, quan el març del 1937 vaixells de l'exèrcit rebel, principalment italians, van bombardejar les persones que fugien després que la ciutat caigués en mans franquistes.

En tot cas, tot això ens hauria de fer recordar que, a mesura que la República perdia territoris, el nombre de refugiats es multiplicava a les zones no ocupades, i després, amb la guerra acabada, l'allau va travessar la frontera. No es llançaven al mar, però eren fugits d'una guerra que buscaven protecció i ajuda. Talment com ara. I amb problemes molt similars als que tenen els refugiats d'ara. Ens semblen diferents aquells refugiats perquè en sabem els noms, eren àvies i avis nostres, potser, o veïnes i veïns de les àvies i els avis, en fi. Però patien exactament igual que els que avui tracten de sobreviure a la Mediterrània, per exemple. Drames iguals, i reaccions tristament similars dels poders. La bomba de la Barceloneta ens podria haver ajudat a pensar en tot això, però no, era més urgent llançar-la sense venir a tomb contra l'enemic conjuntural. Desactivada, per sort.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Manel Lucas
Periodista i guionista. Va néixer a Barcelona l’any 1963. Llicenciat en Periodisme i Història. Ha estat molts anys dedicat a la informació política, i ara en fa uns quants que va començar a parodiar-la a programes com Minoria Absoluta o Polònia. Ha treballat a diferents mitjans de comunicació, i ha escrit llibres com ERC: La llarga marxa o Sóc perico, i què!.
07/11/2019

De la futbolització a la genitalització

24/10/2019

Franco exhumat: ara, més

10/10/2019

​La importància de ser exhumat

26/09/2019

Sobre sentir-se culpable

12/09/2019

Escola i «self-show» de Truman

29/08/2019

La bomba i la memòria

15/08/2019

L'altre cop que el PSOE va rebutjar la coalició

01/08/2019

Més enllà del PEUAT

18/07/2019

18 de juliol

04/07/2019

Ara, la «superilla» sí

Participació