Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

Una Diada de tothom

«L'Onze de setembre mai ha estat del tot una diada compartida i no sabem si mai serà possible»

per Montserrat Nebrera, 28 d'agost de 2019 a les 20:15 |
La Diada de l'Onze de setembre mai ha estat del tot una diada compartida. Quan solament la celebraven els delerosos de la independència i el moviment que hi treballava a favor era de reduïdes dimensions, una gran part de la societat catalana no hi trobava més que l'oportunitat d'un dia de festa. Ara, però, les coses han canviat, les jornades, amb un ambient festiu que sortosament no hi ha mancat fins ara, són multitudinàries, amb èxits tan rotunds que sempre són en risc de patir la síndrome de Michael Jackson després de Thriller: a veure qui supera un cim i evita així l'eclipsi de l'obra mestra posterior.

La gent que any rere any ha recolzat l'organització de les massives manifestacions convocades per l'Onze de setembre es troba enguany en una incòmoda cruïlla: pot continuar creient que el clam al carrer és l'avantsala d'una determinació ciutadana capaç de dur Catalunya a la consecució d'un estat propi. Però pot també pensar que ja li han pres prou vegades el pèl, que cada any se li ha dit que ja tot està a tocar per després reconèixer que no era pas cert, o fins i tot que s'havien fet passes enrere.


A banda queda el fet de que, vist l'espectacle, una part important dels que s'havien il·lusionat amb la idea perquè s'havien convençut de que la seva situació dins d'Espanya era insostenible, passat el pitjor de la crisi, han deixat de sentir malestar o senzillament són ara capaços de veure que la seva situació particular no és tan diferent de la que tenien quan encara no havien començat la queixa. Hi ha un munt de coses a millorar, poden pensar, però sense justificar la trencadissa definitiva.

La gent que no havia estat mai sentimentalment procliu a la separació, que per un temps va creure que un nou Estat era l'oportunitat per a la regeneració política, que després ha vist els partits independentistes barallar-se per cadires i emmalaltir de supèrbia, potser ara estan esperant que les aigües tornin a lloc. I que per una vegada a la història la Diada de l'Onze de setembre sigui una diada de tothom. No sabem si mai serà possible, però potser per això les dades d'inscripcions no són enguany com en edicions passades. També en això, també aquí cal una repensada, el replantejament, l'autocrítica.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
20/11/2019

Un informe, una oportunitat

06/11/2019

Menors no acompanyats

23/10/2019

​«Fer un Rajoy»

09/10/2019

Baiget vs. Comín

25/09/2019

Desitjant l'errada

11/09/2019

​L'últim cartutx

28/08/2019

Una Diada de tothom

14/08/2019

Prioritats

31/07/2019

Propòsit per al mes d'August

03/07/2019

​La torradora d’Hinojo

Participació