Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Un cognom difícil de pronunciar: Wyrzykowski

«I ara ja és hora que comenceu a pronunciar bé aquest cognom i tot allò que significa i va significar. No és tan difícil.»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià), 26 d'agost de 2019 a les 11:12 |
El dia 10 de juliol de 1941, en el petit poble de Jedwabne (Polònia) la meitat de la població civil (1.600 persones) va anihilar l’altra meitat, també civil. La primera meitat era catòlica i la segona era jueva. Els catòlics van torturar, apunyalar, lapidar, ofegar, degollar, decapitar i cremar tots els jueus amb qui havien conviscut pacíficament fins llavors. Tots excepte 7. 1600 – 7 = 1593 persones!!

Qui escriu la Història? Aquell que guanya la guerra, per suposat. Els polonesos (i els soviètics) sempre havien culpat els nazis i els seus Einsatzgruppen (grups d’operacions especials = extermini), fins que ha arribat un historiador polonès i ha començat a posar els punts sobre les is. Es diu Jan Tomasz Gross i ha escrit un llibre molt documentat que es pot trobar en edició castellana: Vecinos (El exterminio de la comunidad judía en Jedwabne), Editorial Crítica, Barcelona, 2002.


El pogrom (devastació, en rus; linxament multitudinari) va passar quan els soviètics feia alguns dies que havien marxat del poble i els alemanys acabaven d’arribar (Operació Barba-Roja: invasió de Rússia per part del Tercer Reich, després del trencament del Pacte Mólotov-Ribbentrop).

Els alemanys no van fer res per impedir-lo, però ells no ho van fer, tot i que els complagués molt. Només van fer fotografies. L’únic que va intentar impedir-lo va ser el capellà del poble. Per tant, el pogrom no el va fer les SS sinó que el va fer la gent del poble, allò que hom anomena "persones normals i corrents".

A cap dels meus lectors  se’ls escaparà cap del tres detalls que venen a continuació, però:
  1. L’estereotip que afirmava la bona convivència entre jueus i soviètics. Sí, és un estereotip, però també hi ha una gran part de veritat. Evidentment, els jueus tampoc s’havien portat massa bé amb els catòlics, però mai fins l’extrem d’arribar al pogrom.
  2. Empès per un alè col·lectiu (la fúria antisemita), un veí mata un altre veí, de cara ben definida i del qual en coneix el nom. Un altre veí ho veu tot, però no fa res per impedir-ho. Aquesta raó col·lectiva és la que els eximeix de la culpa personal
  3. L’important i polèmic filòsof Martin Heidegger (va estar adscrit al NSDAP entre 1933-45) va ser qui va esgrimir aquest argument de la culpa col·lectiva per justificar el poble alemany i la seva actitud davant del nazisme.
 
I tot funciona prou bé quan tots anem a una. Però, ai làs!, hi ha una família de nom impronunciable (Wyrzykowski) que són catòlics, pagesos, de baixa cultura i de filiació política desconeguda que tenen la gosadia de salvar 7 jueus (després de dubtar-ne molt).


I és així com una pobra família polonesa es carrega tot l’argument sofista de l’ommipotent filòsof Heidegger i ja no anem tots a una. La presència i el testimoni d’aquesta gent fa insuportable el crim, fins el punt que els Wyrzykowski han d’abandonar el poblet.

Posteriorment, Aleksander i Antonina Wyrzykowski van ser considerats Justos Entre Les Nacions, juntament amb Giorgio Perlasca, Raoul Wallenberg, Ángel Sanz Briz i Oskar Schindler, entre d’altres. El programa Justos Entre Les nacions reconeix persones NO jueves que han ajudat jueus víctimes de la persecució segons diu el Talmud: “qui salva una vida, salva l’Univers sencer”.

Hi ha una llegenda jueva que afirma que el dia que no quedi cap Just, el món s’acabarà. No cal que nosaltres siguem cap Just, no. Només hem de dir NO o dir PROU, quan veiem algun signe de barbàrie, del color que sigui.

I ara ja és hora que comenceu a pronunciar bé aquest cognom i tot allò que significa i va significar. No és tan difícil.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
10/11/2019

Hate Speech

28/10/2019

La motivació del personatge

20/10/2019

Bona persona, en general

15/10/2019

La vie en jaune

07/10/2019

69155

30/09/2019

Tancats en una nau anomenada Terra

23/09/2019

Última teoria del plagi

16/09/2019

Macarró

09/09/2019

Qui és el culpable?

02/09/2019

Breu tractat sobre l'estupidesa humana actual

Participació