OPINIÓ

Tornem-hi amb els biquinis per a nenes

«Ens semblarà bé si es posen de moda calcetes tanga per a nenes?»

per Laura Pinyol , 25 d'agost de 2019 a les 20:00 |
Quan escrius sobre política sovint tens la sensació d'escriure sempre sobre el mateix. Quan escrius sobre feminisme, una mica et passa una cosa semblant. Ara tinc aquesta sensació amb aquest article sobre la hipersexualització perquè fa poc més d'un any que ja m'hi vaig dedicar. 

Aquests últims dies de vacances he format part de discussions per Twitter sobre si l'ús de biquinis de dues peces per a nenes havia de prendre's seriosament o només com una anècdota. Com que alguns usuaris recuperaven algunes de les meves dèries anteriorment expressades i hi havia rèpliques, m'he trobat enmig de diàlegs creuats sobre aquesta tendència.


És estrany, perquè mentre un col·lectiu nombrós de dones adultes celebrem que puguem tenir accés lliurement a les piscines municipals en topless (com els homes, tant si en tenen com si no; perquè en el seu cas no es valora en funció del seu volum) ens veiem enredades en disquisicions sobre si és normal o no comprar a les nenes un biquini amb part de dalt (i deixar-los-hi posar) que tapa uns pits tan inexistents com els que tenen els seus germans, cosins o amics a la mateixa edat. 

Anem per parts. Tant si sou pares com mares (o tot tipus de parentela) potser heu comprovat la dificultat de comprar banyadors únicament de calceta. El més comú és que te'l venguin amb un pack de dues peces; fet pel qual la peça s'encareix. Però no només s'encareix sinó que estableix un codi que consisteix a fer creure a les nenes (i als adults que la compren) que és normal. I no és normal. Quan ens exclamem que no és normal i que cal combatre-ho, surten un munt de mares (i a vegades, pares) a argumentar que discutir amb les nenes sobre això fa que es tanquin en banda. I que vindria ser el mateix que deixar-les maquillar per jugar, posar-se vestits per disfressar-se que imitin les mares, talons o complements.


Però aquí és on vaig: no és el mateix. No es tracta de coartar el joc d'imitació a través del qual els infants aprenen els rols (i que obriria tot un altre debat) sinó que es tracta de tallar d'arrel una inculcació programada i eficient sobre el cos de les nenes que les sexualitza des de la tendra infància. Normalment en aquest punt, se solen sentir crits irats tals com “sou unes exagerades i no n'hi ha per tant”. Però sí que n'hi ha per tant perquè el que combatem és la banalitat amb què aquesta norma ha estat imposada, perquè, de tant pueril com sembla, ha estat incorporada per una amplíssima capa de la població que no tan sols no protesta davant aquesta anomalia sinó que li sembla una moda/imposició simpàtica.

A les raons que es tracta d'una conducta d'imitació de les dones adultes, demanaria que mares i pares pensessin on posaran la ratlla d'aquesta suposada imitació tan inofensiva. Ens semblarà bé, per exemple, si es posen de moda calcetes tanga per a nenes? Ens semblarà bé que es maquillin per anar a l'escola? Que a partir d'un parell de temporades totes les samarretes que puguem comprar portin un top incorporat? Que ens venguin les calcetes normals en packs amb tops? O que ens venguin sostenidors per a nenes amb farciment? Hi hauran productes tipus 'salvaslips' per a nenes? On és la línia, em pregunto?


Les nenes reben pressió sobre la seva imatge des de molt petites. Vinculem el concepte sexi a la seva projecció, sovint inconscientment i sense mala fe. Però repetit un cop rere un altre des de tots els fronts (models de nines, jocs, estereotips en productes audiovisuals i, fins i tot, algunes sèries infames de literatura escrita només per a elles) dibuixen un model de nena-noia-dona sexualitzat en el qual se segueixen fonamentant tots els clixés de gènere, que reprodueix en bona part l'idea que l'aprovació social i l'èxit segueixen responent a l'atractiu sexual. 

Deixeu créixer les nenes com a nenes. Probablement s'acabaran posant el biquini abans de tenir pits i no faran topless tranquil·lament fins que no siguin grans i s'hagin tret els complexos i, potser, fer nudisme encara els costarà un temps més. Però que sigui una decisió que prenguin quan tinguin consciència del seu propi cos, no pas abans, i per criteris tan estúpids. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
26/01/2020

522 morts en silenci

12/01/2020

Blanquejant la teocràcia

29/12/2019

Per un 2020 de bones notícies

15/12/2019

​Ni de nens, ni de nenes

01/12/2019

Reconèixer el conflicte

17/11/2019

Qui paga el preu d’unes terceres eleccions?

03/11/2019

Deu incògnites pel 10-N

20/10/2019

​Una generació perduda

06/10/2019

Moció de censura: propaganda electoral

22/09/2019

20-S, l'aparador d'una causa general

Participació