Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


La dreta independentista

per Roger Palà, 27 de juny de 2011 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juny de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
S'ha escrit molt sobre la filiació nacional dels denominats indignats. Alguns opinòlegs de l'òrbita independentista han titllat el moviment d'espanyolitzador, en considerar que no situa en el seu memorial de greuges l'exercici del dret a l'autodeterminació. Han proliferat la crítica poc constructiva i les teories de la conspiració (hi ha qui afirma que tot això ho ha orquestrat el CNI, els lerrouxistes o la FAI... Déu n'hi do!). I hi ha hagut també injustos mots de despreci dedicats als independentistes que han empatitzat amb el moviment i s'hi han integrat per fer-lo bascular en clau catalana. Lleig, tot plegat.

Resulta preocupant que l'independentisme, que pretén ser transversal en la societat, no connecti de forma nítida amb una protesta com la dels indignats, amb la que simpatitza una part significativa de la població (el 80% dels ciutadans de l'Estat espanyol segons el CIS). Una de les claus per entendre aquest divorci és l'hegemonia ideològica en el sí de l'independentisme d'un nou sobiranisme de tall neoliberal. Si durant els anys vuitanta per ser independentista havies de ser per força revolucionari, ara sembla que passa a l'inrevés: els independentistes –com a mínim, els que ostenten tribunes d'opinió als mitjans- han de ser partidaris de la doctrina liberal més ortodoxa: menys inversió pública, més mercat, més competitivitat i pocs impostos, no sigui cas que les multinacionals ens deixin penjats. Ah! I tot plegat, ja ho sabeu, és culpa del dèficit fiscal. El dia que tinguem estat això serà el país de les meravelles: tot pagat, que deia en Pujols. La història, això sí, ens la venen amb un embolcall de neutralitat postideològica: ni esquerres ni dretes, Catalunya. En Cambó deia una cosa semblant i ja sabem de quin peu calçava. El resultat: quan la indignació ha esclatat, a alguns “indepes” els ha agafat amb els pixats al ventre.


L'hegemonia del sobiranisme de tall dretós ha deixat orfe de discurs l'independentisme de progrés, que havia ostentat durant molts anys el monopoli ideològic del moviment. Mala peça al teler: se suposa que de partidaris de l'estat propi n'hi ha d'haver de tots els colors. Si volem que la balança s'equilibri d'una vegada per totes és necessari que l'independentisme d'esquerres es rearmi de continguts i d'idees. Cal que ho faci ERC, com a referent progressista més integrat en la lògica política, i també l'esquerra independentista i la CUP, que tenen una responsabilitat clau per bastir un projecte transformador atractiu i creïble. De tot plegat n'haurà de sortir un nou discurs independentista que no menystingui les demandes de més justícia social i que sigui capaç de vehicular tota la indignació que calgui no només per canviar la societat, sinó també per aconseguir un estat propi. Un estat que, per molt que diguin, no serà xauxa. Però ja serà.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Roger Palà
Barcelona, 1978. Periodista i cooperativista, impulsor del digital Crític, especialitzat en periodisme d'investigació. Ha estat cap de redacció de la revista Enderrock i ha col·laborat amb mitjans com la Directa, El Triangle, la revista El Temps i el diari El Punt Avui. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat. Ha coordinat durant quatre anys l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics. És autor del recull d'articles Mots incendiaris (Lo Diable Gros, 2012). A Twitter: @rogerpala.
27/05/2019

S’atrevirà ERC a pactar amb els Comuns?

28/04/2019

O govern de l’Íbex o pacte de l’esquerra plural

24/01/2017

La dreta independentista: una hegemonia esberlada

10/01/2017

Les incògnites sobre Artur Mas

27/12/2016

Els Mossos, el procés i el dia «D»

13/12/2016

No pensis en uns pressupostos

29/11/2016

Memòria crítica del govern dels millors

15/11/2016

ERC i «comuns»: incomprensible distància

01/11/2016

La ideologia no pot aparcar-se

18/10/2016

De Tortosa al Born: la hipocresia convergent

Participació