Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

De Lampedusa a Rubí

«El que passa a les fronteres no es pot deslligar del que passa a les nostres ciutats i barris»

per Jordi Muñoz, 17 d'agost de 2019 a les 21:32 |
La gestió col·lectiva de processos com les migracions difícilment admet receptes senzilles que defugin la complexitat. Els profunds desequilibris entre països geogràficament tan propers com els que connecten les dues ribes de la mediterrània -o els EUA i centreamericà- tenen, de manera gairebé inevitable, conseqüències en moviments de població que, per molt que criden i gesticulen els Salvini de torn, no desapareixeran. Els cicles econòmics i -cada cop més- ambientals aniran modulant-ne els ritmes. Però El que si aconsegueixen, això sí, és fer encara més difícil, perillosa i mortífera una travessa que any rere any es cobra milers de vides humanes. Moltes es perden en silenci, de manera invisible, en diferents moments de la travessa. Milers d'elles moren ofegades a la Mediterrània.

En aquest context, l'impacte de l'Open Arms i iniciatives civils d'aquest tipus, pot semblar petit. Però hi ha dues consideracions importants a fer. La primera és òbvia: quan es tracta de salvar vides humanes, de salvar-les en el sentit més estricte del terme- no hi ha impacte petit. La segona, és també important: dóna visibilitat a un fenomen tràgicament invisible. I posa pressió a uns estats que voldrien amagar el problema sota la catifa. La lògica de les opinions públiques és implacable, i el que capta l'atenció pública no són sempre els problemes més importants sinó els més visibles. Per això ha sigut l'episodi de l'Open Arms el que més ha posat en evidència el canvi de discurs -la hipocresia, per ser precisos- de Pedro Sánchez i el PSOE en el seu trànsit de l'oposició al govern. La societat civil, doncs, fa més que bé a insistir, donar suport i finançar col·lectivament iniciatives com la d'Open Arms. Perquè sense ells la tragèdia seria invisible i els governs tindrien molt fàcil mirar cap a una altra banda.


Però el que passa a les fronteres no es pot deslligar del que passa a les nostres ciutats i barris. Per això cal parar la mateixa atenció al que passa amb l'acollida. Aquí hi ha la complexitat. En el nostre cas especialment amb la qüestió dels centres d'acollida per a menors migrants no acompanyats. Per això, a banda de Lampedusa, és important mirar i visibilitzar el que passa a Barcelona, a Rubí, Canet o Castelldefels, entre altres municipis. I no deixar que passi inadvertida la hipocresia d'uns governants que diuen una cosa i en fan una altra, o que diuen coses diferents abans i després de les eleccions. I, sobretot, que els discursos de l'odi no queden sense resposta, perquè cap societat no està vacunada contra la intolerància.

Aquesta és una de les batalles crucials. Perquè si mirem al nostre voltant, entendrem fàcilment com la qüestió de la immigració és gairebé sempre la que obre les portes als pitjors governs, els més reaccionaris en tots els àmbits. De Badalona a Itàlia o els Estats Units. Per això, també, és tan important parar especial atenció a aquesta qüestió.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Muñoz
Jordi Muñoz (València 1979) és investigador en ciència política de la Universitat de Barcelona. Fa recerca en comportament polític i política comparada, i imparteix classes d’anàlisi electoral a la UB. També col·labora en diversos mitjans de comunicació. A Twitter: @jordimunozm.
14/09/2019

El retorn a l'ordre

31/08/2019

La Brigada Aranzadi a Westminster

17/08/2019

De Lampedusa a Rubí

20/07/2019

«Un proyecto patriótico superior»

06/07/2019

Eines per acollir

22/06/2019

Laia i Lluís

08/06/2019

Ara que la pols s’assenta

25/05/2019

Geometries de la legislatura que ve

11/05/2019

Governar per transformar

13/04/2019

L’actitud Romeva

Participació