Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

Porca misèria

«Catalunya és competitiva en preus no pas perquè hagi incrementat la productivitat, sinó perquè paga poc, o res, per allò que hauria de pagar»

per Xavier Roig, 17 d'agost de 2019 a les 20:00 |
Si vostès viatgen per determinades comarques del país -sobretot de l'àrea central com Osona, Moianès, Bages, Anoia, Segarra, Noguera, Urgell, Segrià, etc...- sentiran un permanent flaire de porc. Són indrets on la concentració en la criança de porcs és escandalosa. La majoria de l'aigua de les fonts d'aquests indrets no es pot veure. Els aqüífers estan contaminats. El reciclatge dels detritus generats per les granges de porcs és pura fal·làcia. És ben sabut que, a casa nostra, hi ha més porcs que persones -estadística que agafa dimensions colossals si, en lloc de considerar el fet biològic, prenem com a referència el comportament de determinats homínids censats i amb dret a vot-.

Fa un temps anava amb cotxe cap a Lleida, i em vaig trobar un camió de transport de porcs que havia bolcat. Els animals campaven lliurement dins els límits de l'autopista i la feinada de mossos i xofers era tornar-los a capturar. La meva sorpresa fou que es tractava de porcs de raça ibèrica, totalment negres. Què hi feien aquells animals viatjant sentit Saragossa? La resposta me la va donar un empresari aragonès del sector carni: a Catalunya es pareixen i engreixen porcs que, després, Extremadura comercialitza com "pota negra". Més enllà de la tradicional estafa hispana, el fet em va fer veure que Catalunya és país de porcs. De propis i d'aliens.


Darrerament estem assistint a la compra d'empreses catalanes del sector carni. Algunes han esdevingut insostenibles i han de plegar, o ser venudes. Curiosament, no són pas empreses del país les que compren les que fan fallida. Són majoritàriament adquirides per altres grups espanyols. El fet, pel que explicaré, em preocupa, ja que les millores que comportaria passar a mans d'una multinacional que innovi es perden irremeiablement.
Una de les tendències del país consisteix a edificar blufs econòmics que només s'aguanten, i amb prou feines, gràcies a la irregularitat. Fins que un dia, peten. D'exemples n'hem passat alguns: el cava, les caixes d'estalvi, el turisme...

Ara estem arribant al moll de l'os del sector carni. Un sector que s'aguanta perquè l'administració mira cap una altra banda en lloc de tancar les dotzenes (centenars?) de granges irregulars de porcs (falta d'infraestructura, contaminació d'aqüífers, benestar animal nul, etc.). O fa els ulls grossos a l'hora de multar empreses que contracten personal irregularment, o que paguen misèria (per què la majoria del personal que fa l'especejament és de raça negra?).

Un cop més, Catalunya és competitiva en preus no pas perquè hagi incrementat la productivitat, sinó perquè paga poc, o res, per allò que hauria de pagar. I per fer totes aquestes trampes, compta amb l'inestimable col·laboració de l'administració pública. Segur que l'alcalde del poble no sap on i com treballen els negres que viuen o van a treballar al seu municipi? Ni tampoc sap on els grangers tiren els purins? I els inspectors de la Generalitat? D'on prové tanta ineficàcia en els resultats?


Si es complissin les normes que a altres llocs d'Europa es respecten, una bona part del nostre sector carni hauria de plegar. Perquè, simplement, és econòmicament insostenible. Vivim de fer dumping amb la resta d'Europa -nosaltres, que tant critiquem als xinesos-. La bona cosa és que això anirà acabant-se. La mala notícia? Un altre fracàs de Catalunya que, com el del cava, s'hauria pogut evitar si tots hagueren fet la seva feina quan calia i com calia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
14/09/2019

Air Canada no és Iberia

31/08/2019

​Barcelona, quan del fracàs en diuen èxit

17/08/2019

Porca misèria

03/08/2019

​El que els barcelonins vulguin

20/07/2019

Catalans amb irresponsabilitat hispana

06/07/2019

La nova Gestapo i els afers exteriors de la UE

22/06/2019

Ajuntaments: pitjor impossible

08/06/2019

Barcelona, dues lliçons i un desencís

25/05/2019

Només guanyarem si ho fem a Europa

11/05/2019

Puigdemont contra don Tommasino

Participació