opinió

Llibertats d’expressió selectives

«Tenim un partit que es diu a sí mateix liberal que veta artistes per la seva adscripció política»

per Jordi Bianciotto, 9 d'agost de 2019 a les 21:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
¿Què passaria si tot d'una el Twitter d'un ajuntament independentista anunciés que no pensa contractar per a cap festa major artistes "afins" al Partit Popular o a Ciutadans? Doncs bé, un episodi com aquest l'hem tingut aquesta setmana amb el PP de Madrid, que ha fet saber que no pensa programar per res del món a les seves festes "grups afins a Podemos" ni "condemnats per humiliar les víctimes del terrorisme". Un tuit esperpèntic que va ser esborrat quan algú amb dos dits de front, que algú hi deu haver, es va acostar al 'timeline' del partit, però del qual ens queda una inquietant flaire delatora.

Tot plegat és tan gros que no saps ni per on agafar-ho. Tenim un partit que es diu a sí mateix liberal que veta artistes per la seva adscripció política. Un partit que s'omple la boca de constitucionalisme i que demostra no haver-se llegit amb gaire èmfasi la Constitució (que estableix la llibertat ideològica i afegeix que cap ciutadà pot ser discriminat per raó d'opinió). D'altra banda, continua sent admirable que els qui més parlen d'Espanya siguin aquells que la volen més escapçada i esquifida. Que no ho saben, que la majoria de cantants i grups són d'esquerres? Quines ganes de fer-se més petits del que són. Si pensen portar aquestes dèries a l'escala internacional, potser declararan Bruce Springsteen persona 'non grata' el pròxim cop que actuï a Madrid?


No ens cansarem de dir que un país adult, una societat estructurada, qualsevol, ha d'assumir el conjunt del seu patrimoni cultural, i que els vetos als artistes per ideologia o per partidisme són propis de gent petita i de mirada curta. Aquesta idea, però, és aplicable en totes les direccions, perquè aquí, entre uns i altres, van apareixent nous límits per aquí i per allà. Aquest mateix divendres, l'ajuntament de Bilbao (PNB-PSE) ha anunciat la cancel·lació l'actuació de l'estrella de C. Tangana, estrella del trap, a l'Aste Nagusia, la Setmana Gran, perquè les seves lletres són masclistes. Què dius ara, no ens n'havíem adonat! I bé, no és el primer cop que llegim aquesta classe de notícies: circulen llistes de cantants i grups 'incorrectes', que inclouen fins i tot cantants femenines, acusades de sexisme, com Amaral i Shakira.

Però, en general, qui s'escandalitza per uns casos fa la vista grossa amb els altres, o bé els justifica. I a l'inrevés. I al mig, veient com la paret d'un cantó i la de l'altre se'ns van apropant amb el risc de fer-nos farinetes, ens anem quedant aquells que l'única cosa que volem és que s'abstinguin de voler protegir-nos tant i que ens deixin en pau.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
16/07/2021

José Miguel López, un dels nostres

03/07/2021

El català i les coses que «molen»

18/06/2021

Les sales ja no són notícia

05/06/2021

Estiu complet, i després?

21/05/2021

Antònia Font surt de l’iglú

08/05/2021

Formats acústics: contenció

23/04/2021

Que manin ells?

10/04/2021

Quan l’esquerra censura

26/03/2021

Palau Sant Jordi 1 - Parlament 0

13/03/2021

Piazzolla, el geni que fa 100 anys

Participació