Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La veu de Nació

El govern Colau i el relat de la seguretat

«Albert Batlle, amb mètode i vocabulari propi, lidera el discurs de l'Ajuntament i, fins ara, no s'han produït dissonàncies. El que caldria endevinar és fins a quin punt l'alcaldessa s'hi sent còmoda»

per Joan Serra Carné , 29 de juliol de 2019 a les 21:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dels maldecaps associats a la seguretat se n'han tret, periòdicament, rèdits electorals. Els estereotips, que a vegades es compleixen, diuen que la dreta té menys manies a aplicar la mà dura, basada en el desplegament policial i en l'agitació de la percepció d'inseguretat, mentre que les esquerres no disposen d'una recepta pròpia. I dèiem que els estereotips a vegades es compleixen perquè trobem exemples de governs conservadors que han portat fins a fronteres perilloses la lluita contra la inseguretat i, al seu torn, hem assistit a la desorientació d'executius progressistes en aquesta matèria. Precisament, per la falta de proposta pròpia o l'absència de relat, les esquerres han acabat sucumbint puntualment al vocabulari de la dreta.

"L'esquerra ha de tenir un model propi de seguretat", advertia Amadeu Recasens, fins aquest mandat comissionat de Seguretat en el govern d'Ada Colau, en una entrevista a NacióDigital en els mesos previs a les municipals. La carpeta que controlava Recasens a l'Ajuntament de Barcelona és avui en mans d'Albert Batlle, que ja va pilotar la policia catalana en governs de presidència convergent i ara compta amb la confiança de Jaume Collboni al consistori. La fórmula de Batlle per atendre la inseguretat -primera preocupació dels barcelonins en el baròmetre municipal- incorpora la resposta policial com a recurs principal per atendre diferents vessants de l'ordre públic. I el govern bicolor de Colau sembla haver assumit una recepta que abans l'alcaldessa considerava simplista. "No vull comprar el discurs de la dreta, a partir del qual totes les problemàtiques socials es resolen amb policia", advertia en campanya per desmarcar-se de posicionaments com els de Manuel Valls.    


Barcelona fa temps que busca l'equació i els recursos per combatre l'increment delictiu que alimenta el debat públic -bàsicament furts i robatoris, perquè els delictes contra el patrimoni van originar el 92,2% de les denúncies presentades el 2018-, per bé que els homicidis del darrer mes hagin contribuït a agreujar la percepció d'inseguretat a la ciutat. Colau fa mesos que pregona que també cal una resposta en clau judicial per combatre la reincidència i que és imprescindible dotar de més agents els Mossos d'Esquadra que patrullen a Barcelona, demandes que van trobar consens en l'última Junta de Seguretat. Ara bé, el flamant lideratge de Batlle -amb mètode i vocabulari propi- han portat els comuns a subscriure un discurs que ha perdut matisos i s'ha alineat amb el que verbalitza, per exemple, Miquel Buch. De fet, els comuns han passat a tenir un paper secundari en la confecció del relat. En els primers passos del nou govern, la formació de Colau ha marcat perfil en la lluita contra la contaminació -confecció de la Taula d'emergència climàtica- i la defensa del dret a l'habitatge -negociació amb Blackstone-, però ha cedit tot el protagonisme en polítiques de seguretat.

Barcelona està orientant la resposta a l'increment de la criminalitat cap al desplegament de recursos policials i judicials. Hi ha, però, experiències internacionals que conviden a promoure un model amb més ingredients, que camini cap a una seguretat pública integradora i transversal. S'hi referia Gerard Torrats-Espinosa, professor de Sociologia a la Universitat de Columbia, en un article al diari Ara, en el qual recordava com en les ciutats nord-americanes en les quals ha crescut més el pes de les associacions veïnals s'ha produït un retrocés sostingut dels índexs de criminalitat. Aquest seria un model que casaria millor amb l'ADN dels comuns, emmascarat avui en la via de l'acció policial que desplega Batlle, que s'ha fixat un any de marge per fer nota la seva petjada al govern de Barcelona.


La veu que projecta el govern municipal és la del cinquè tinent d'alcalde, i ja s'ha comprovat que en assumptes que no són estrictament de seguretat, com la dels manters i els menors no acompanyats, Batlle s'ha expressat amb plena autonomia. L'argot policial li ha servit a Batlle per projectar que s"erradicarà" la venda ambulant -aquest dilluns s'ha produït un ampli desplegament policial- i a trobar vies de resposta al repte d'atendre menors estrangers que viuen al carrer, afirmacions rebudes amb cara de circumstàncies per regidors del consistori. Fa només tres setmanes que Colau i Collboni van presentar l'acord de govern a Barcelona, i que van defensar l'esforç fet per teixir un cartipàs que actués com un sol executiu. El relat en matèria de seguretat així ho indica, perquè no s'han produït dissonàncies a la plaça de Sant Jaume. El que caldria endevinar és fins a quin punt Colau s'hi sent còmoda.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
21/01/2020

JxCat i els pressupostos de Colau

15/01/2020

Què ha de complir el PSOE?

07/01/2020

La legislatura del fang

31/12/2019

Un comiat imperfecte

07/10/2019

Política de cartró pedra

01/10/2019

L'obra inacabada de l'1-O

24/09/2019

Rebel·lió «low cost»

17/09/2019

Pseudoperiodisme

11/09/2019

Més enllà del soroll de la sentència

06/08/2019

La vida és aferrar-se a l'Open Arms

Participació