Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


No l'ha salvat ni la campana

«Tard o d'hora hem de lluitar --d'una vegada per totes-- per la total despolitització dels mitjans de comunicació públics»

per Josep Ballbè, 29 de juliol de 2019 a les 13:44 |
La derrota d'en Pedro Sánchez en la segona sessió d'investidura ens aboca gairebé a un penya-segat. La manca d'acord amb "Unidas podemos" activa el compte enrere d'una repetició electoral. S'hauran begut l'enteniment? Mira que arriben a ser inútils! Tot sembla indicar que repetir el "show teatral" del proppassat dia 23 ha calcat els resultats. Només pertocava apropar postures --entre PSOE i Podemos-- per a bescanviar l'abstenció d'aquests darrers per un vot afirmatiu. No havent-se produït, salta al lleure que tot era qüestió de trones i figuracions, que no pas de gestió.

Per tant, si no aproven "els exàmens de setembre", el país --que no s'ho hauria de poder permetre-- afrontarà les quartes eleccions generals dels quatre darrers anys el pròxim 10 de novembre. Ací, mal que ens pesi, em ve a la memòria un adagi molt eloqüent: "a tots els porcs els arriba Sant Martí"..., que justament seria l'endemà.


Em permeto recordar que les eleccions van ser el 28 d'abril. Durant aquests aproximadament tres mesos, ha "pencat o gruat" realment algun dels nostres parlamentaris? Això sí, de cobrar per a no fer res se n'han fet un tip. Amb uns emoluments abusius i fora de
tota lògica. És clar que presentant-se en Sánchez -el primer dia-- obviant del tot la temàtica catalana, podem dir que es va fer l'harakiri polític. D'ací a una metafòrica tomba política (tant d'ell com d'en Pablo Iglesias) tan sols hi manca un pam.

Arribats ací, malgrat que se m'acusi de busca-raons, em permeto pensar en les tristament famoses "armilles grogues" de França. Amb una hipotètica autogestió, potser també ens en sortiríem. Si més no, ens estalviaríem haver de pagar unes mesades a la classe política que demostren no merèixer... En qualsevol cas, setembre encara serà molt més complicat. Si més no perquè es coneixerà probablement la sentència del jutge Marchena sobre la trama del
primer d'octubre. No vull ni pensar-hi!... Una autèntica bomba de rellotgeria contra la línia de flotació del transatlàntic parlamentari dels governs de Madrid i català.


Llavors, tot estarà molt més enterbolit i amb una forta maregassa. Una més que probable sentència condemnatòria difícilment facilitaria una abstenció d'ERC... Mentre que el sidral de la mena de "tripartit" que té l'antiga CiU (amb en Torra, en Puigdemont i en Mas) és de categoria: tres "galls" en un mateix corral.

A correcuita no es poden produir miracles. Ni tan sols anant a Lourdes. Tot plegat m'ha recordat --fil per randa-- el títol d'una memorable novel·la d'en Gabriel García Márquez: "crònica d'una mort anunciada". El pitjor de tot és que, a hores d'ara, hem assistit a un primer òbit. Quan el segon pot adquirir rivets de cataclisme sideral. El serial no farà vacances. Fins i tot donarà corda al Xavier Grasset. Seguirà greixant el seu programa del canal 324 --després del Telenotícies Vespre-- amb la "penya de l'avellana", un munt de polítics (on sempre domina la ceba "indepe" i els comentaristes de sempre (Nebrera, Tura, Rahola, Benach "and so on").

Avorreix l'audiència, deixant entreveure que, molt probablement, si mai arriba a desencallar se l'entrellat, té tots els números per fer-se soci de l'INEM. Amb tots els respectes, aquesta és la meva senzilla teoria. Amb la mateixa cantarella de sempre, difícilment podrà ubicar-se en algun programa versàtil o de temes variats. Ja no goso emprar l'adjectiu de "transversal", perquè ni ell mateix sap que s'amaga rere d'aquest terme.

Retornant al fil conductor del començament, res no m'agradaria més que --al cap i a la fi-- ens arribés a salvar una segona campana. Tant en temes de nou govern... Com pel que fa a
programes més plurals, objectius i interessants. Tard o d'hora hem de lluitar --d'una vegada per totes-- per la total despolitització dels mitjans de comunicació públics. Tant a casa nostra com a la "ciudad del oso y el madroño". A banda de programes com el que referia, bona part de la graella de continguts fa més que grinyolar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí de Viladecavalls. Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
11/11/2019

10-N, Qüestió ortogràfica

02/11/2019

Ja s'ho trobaran

16/10/2019

Quina tardor ens espera

07/10/2019

Driblings i més driblings

18/09/2019

Hi ha altres contaminacions

08/08/2019

Un poeta de bandera

29/07/2019

No l'ha salvat ni la campana

22/07/2019

L'amagatotis d'unes sigles

07/05/2019

La Gispert, millor si es perd

23/04/2019

El llibre i la rosa

Participació