Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

Nous fronts per l'autodeterminació

«A Catalunya es deia: "Això va de democràcia, no d'independència". Malentès. Si no hi ha independència, no hi haurà una autèntica democràcia a Catalunya»

per Aleix Sarri, 28 de juliol de 2019 a les 20:00 |
L'independentisme català deu ser a hores d'ara l'únic moviment d'alliberament nacional amb un gruix de gent que creu que estabilitzant l'Estat opressor hi podrà negociar. Gran errada que tant desmobilitza internament, com internacionalment.
 

Mentrestant però, el món es mou i hi ha tres racons del món on s'estan obrint perspectives interessants: Hong Kong, Escòcia i Puerto Rico. Mentre la Unió Europea aprofundeix en la paràlisi i la tecnocràcia, l'autodeterminació serà els pròxims anys una de les formes en què la democràcia podrà reviscolar.
 
A Hong Kong les protestes fa setmanes que se succeeixen contra el domini xinès. L'última ha estat la protesta pacífica de milers de hongkonguesos asseguts ocupant l'aeroport internacional de la ciutat denunciant la repressió. La Xina hi està responent amb certa duresa, però encara no ha travessat cap línia vermella que pugui degradar la seva imatge internacional. Per aconseguir-ho, està fent que la violència l'exerceixin les màfies i no la policia. Una tècnica força similar a la que es pot esperar a Catalunya en el proper embat amb l'Estat.
 

Per altra banda, a Escòcia la possibilitat del Brexit avança, especialment amb l'elecció de Boris Johnson com a nou primer ministre britànic. En aquest escenari, la independència és l'única via per assegurar la permanència d'Escòcia a la UE i Nicola Sturgeon ja ha anunciat un segon referèndum d'independència per al 2021. Si cal, el nou referèndum escocès serà unilateral. Algú creu que Boris Johnson hi enviarà la policia? Algú creu que empresonarà i forçarà a l'exili el govern escocès?
 
Si hi ha referèndum a Escòcia, el 2021 pot ser un any clau per a l'autodeterminació a Europa i per Catalunya. Cal considerar la coincidència temporal d'un nou embat independentista a Catalunya amb el referèndum escocès o, en cas que el Sí a la independència s'imposi i Escòcia obri camí a Brussel·les.
 
Finalment hi ha el cas de Puerto Rico, menys seguit des de Catalunya, però no menys important
. Recentment la revista Foreign Affairs publicava un article molt crític amb el tracte colonial que li dedica Washington i reivindicant el dret a l'autodeterminació de Puerto Rico. La crisi política que viu, sumada a la crisi econòmica generada en bona part per la seva condició colonial, obren la porta a un nou escenari. És possible que en els pròxims anys la idea d'un referèndum per decidir si esdevenen un Estat més dels Estats Units o un país independent guanyi volada.
 
Un referèndum a Puerto Rico obligaria els Estats Units a tenir un debat profund sobre el dret a la lliure autodeterminació de les nacions just 100 anys després del Tractat de Versalles i els 14 punts de Wilson.
 
Els tres casos són diversos, però tots tenen una cosa en comú. Diuen democràcia, però el seu problema és la falta d'independència. El problema de la Xina amb Hong Kong no és que la Xina no sigui una democràcia, és que difícilment ho podrà ser i mantenir a la vegada Hong Kong al seu interior. El problema del Regne Unit amb Escòcia no és que el Regne Unit no sigui una democràcia, sinó que es fa servir la força demogràfica d'Anglaterra per imposar les decisions de la democràcia anglesa sobre Escòcia. El problema de Puerto Rico no és que no és que tinguin una elit corrupta (que també), és que són una colònia nord-americana que en més de 100 anys no ha pogut decidir el seu futur.
 
Tornant a casa, a Catalunya es deia: "Això va de democràcia, no d'independència". Malentès. Si no hi ha independència, no hi haurà una autèntica democràcia a Catalunya. Per moltes eleccions que hi hagi, per Catalunya la democràcia basada en un cos social amarat de nacionalisme espanyol no serà res més que una excusa per donar vernís democràtic a l'opressió de l'Estat. El mateix seria equivalent per la Xina.
 
Així doncs, a causa de l'autoritarisme de la cultura política espanyola o la xinesa, un hongkonguès, com un català, és quasi impossible que pugui viure en una democràcia que el respecti plenament fins que no visqui en un Estat propi. Així que, sí, això va d'independència i autodeterminació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 vaig passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. He publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i sóc co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). A Twitter: @aleixsarri.
03/11/2019

Carta oberta a l'europeisme oficialista

20/10/2019

Estelades a Hong Kong i preguntes a Berlín

06/10/2019

L'independentisme i el 99%

01/10/2019

Del 9-N al Consell per la República

08/09/2019

Per què anar a la Diada

25/08/2019

Iximule, en nom de la (des)colonització

14/08/2019

Espoli fiscal, classes mitjanes i globalització

28/07/2019

Nous fronts per l'autodeterminació

15/07/2019

Vulnerar lleis catalanes: un patró històric?

16/06/2019

El preu internacional de legitimar el PSOE

Participació