Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


L'amagatotis d'unes sigles

per Josep Ballbè, 22 de juliol de 2019 a les 10:11 |
Poques hores abans d'intentar la investidura del president Sánchez, pinten bastos. Tot sembla un circ. Per això, em plantejo la pregunta de què volen dir les sigles "U.P.". Es fan dir "Unidas podemos"... No serà pas "Unidos problemas"? Faig aquest embarbussament i joc de paraules en entreveure un messianisme egocèntric al cim d'aquesta formació (amb en Pablo Iglesias). De fet, però, si fa no fa és quelcom semblant al que passa a Cs (amb l'Albert Rivera) i Junts per Catalunya (amb en Carles Puigdemont). La penya d'associats pinten ben poca cosa. Si pensen diferent del "capo", se'ls obre un expedient i se'ls foragita. Només faltaria! Visca una falsa disciplina de partit!

Egocentrista és aquella persona que creu --a ulls clucs-- que les seves opinions i/o interessos prevalen sempre sobre la de la resta. Palesen una total incapacitat i inutilitat per desembullar esquemes subjectius i sotmetre'ls a l'ajust de l'objectivitat. Per mantenir-se dalt de la trona, és clar, tenen abduïts i entabanats una trepa d'escolans que els riuen totes les gràcies. A l'extrem de passar el platet per a recollir almoines i viure com un rei (mitjançant quotes o, fins i tot, amb l'invent d'una anomenada "caixa de la solidaritat").


Dit altrament, al món secular polític modern és normal equiparar el terme "messianisme" amb populisme. Una ideologia per a interpretar l'entorn des de la mateixa lupa. Amb uns binocles entelats. El què diu el "líder" autoproclamat va a missa, òbviament. Per a simular-ho tot més ajustat i democràtic, de tant es fan consultes a les bases... Per a fer la impressió que tothom té veu i vot. Au va!

Sembla massa evident que no tenim polítics contrastats. Amb vocació real, nivell, preparació i compromís. Estic fart de repetir-ho. Tant a Madrid com al Parlament de Catalunya. Lluny de lluitar per la governabilitat del país i l'atenció prioritària dels qui passen dificultats, s'entesten a entorpir, bloquejar, paralitzar el país, garlar sense no dir absolutament res.


Una de les darreres gotes que em fa vessar el got és conèixer que la Generalitat esmerça set milions i mig d'euros per a eixugar el dèficit del circuit de Montmeló. Mentrestant, els rectors de les universitats del principat acaben de visitar en Quim Torra. El motiu principal es basava a presentar-li la greu situació financera on es troben. Tot indica, però, que l'encontre no tindrà la més mínima ressonància. S'hauran saludat i ben poca cosa més.

Tornant al fil de l'inici, units/junts/plegats/associats o diguem-ho amb tots els sinònims possibles, podríem arribar molt lluny. Tal com ens informen els mitjans de premsa, tanmateix tot va pel pedregar... Finalment, si en Pablo Iglesias malmetés la investidura d'aquesta setmana vinent, si més no l'entesa de "junts" i "esquerrans" reconduiria el descontrol. Fent acoblar versos d'un gran Joan Salvat Papasseit, "donant-se la mà, anirien per la riba. Tot bategant ben a la vora del mar...I, sobretot, tenint la mida de totes les coses". En aquesta fita, sí que realment hi ha el mandat de tots els votants del país, que volen un govern immediatament. Sense cap més endarreriment.


En conseqüència, la prioritat caldria orientar-la a no posar més bastons a les rodes. Fora condicions i visca el diàleg real! No a les metafòriques partides de frontó. Un bàndol envia una pilota i l'altra li retorna un sac de sorra.

El senyor de la "cueta" amaga terbolesa darrere del nom del seu partit ("Unidas Podemos"). Però els socis del govern català semblen una olla de grills. No es posen d'acord en res. Aquell logotip del "Junts per Catalunya" dissona amb estrepitosament. La melodia desafina. S'apropa més a una trencadissa fatal. La daga d'una hipotètica repetició de comicis ens aboca al pou de la por. A la cisalla concatenada dels tres socis de la dreta més carrinclona del país (PP, Cs i Vox). Déu nos en guard!

Tot i que, en una dinàmica ben diferent, ací també em valdria el prec de na Gemma Nierga. Recordo que, en la manifestació contra el terrorisme de desembre de 2017 (a Terrassa) exigia establir ponts de diàleg. Tan difícil és? Apartem els núvols que ens amaguen la claror.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí de Viladecavalls. Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
11/11/2019

10-N, Qüestió ortogràfica

02/11/2019

Ja s'ho trobaran

16/10/2019

Quina tardor ens espera

07/10/2019

Driblings i més driblings

18/09/2019

Hi ha altres contaminacions

08/08/2019

Un poeta de bandera

29/07/2019

No l'ha salvat ni la campana

22/07/2019

L'amagatotis d'unes sigles

07/05/2019

La Gispert, millor si es perd

23/04/2019

El llibre i la rosa

Participació