Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

La tribu contra el país

«Un altre tret del comportament humà és aquell que consisteix a arrasar amb tot allò que tingui a veure amb allò que han fet 'els altres'»

per Jordi Bianciotto, 19 de juliol de 2019 a les 20:00 |
Que s'hagin constituït per fi els nous ajuntaments, aquestes darreres setmanes, és motiu de joia per a l'enorme quantitat d'artistes, mànagers, tècnics de so, il·luminadors, muntadors d'escenaris i tantes figures associades a la música i les arts que aquest any han vist com la seva activitat quedava durant alguns mesos en suspens a causa de les eleccions municipals. És un clam discret i resignat que aquest articulista ha escoltat de ben a prop: "Fa quaranta anys que estem així!".

Sí, amb l'enrenou electoral hi ha un munt de coses que s'aturen perquè depenen d'engranatges administratius espessos i rígids. Factures de concerts contractats pels consistoris que poden quedar encallades durant mesos, a l'espera que es faci el ple corresponent i es designi un senyor tresorer que pugui fer efectius els pagaments. I, en fi, com és sabut, els artistes en tenen prou per alimentar-se amb la poesia que regalen graciosament al món i sempre s'han estimat no empastifar-se les mans amb coses tan vulgars com són els diners.


Hi ha coses encara més greus: per exemple, que el compromís d'un ajuntament, potser no pas signat però si acordat, verbalment i per escrit, i amb temps, de contractar un determinat artista, fins i tot un artista de prestigi, salti pels aires tot d'una perquè el color polític del consistori ha canviat. I que facin saber la bona nova a poques setmanes vista del concert. Vetos ideològics? Sembla que més aviat es tracta d'un altre elevat, exquisit, tret del comportament humà, aquell que consisteix a arrasar amb tot allò que tingui a veure amb allò que han fet "els altres".

El lector se'n faria creus: fins i tot pot passar, i passa, que un ajuntament en mans d'un dels dos grans partits independentistes veti un artista que havia estat programat per un equip municipal situat en l'esfera de l'altre gran partit independentista. Un artista que gosa anar per la vida sense casar-se amb unes sigles precises. Ganivetades que van i venen, en silenci i a la foscor. "Unitat!". I disculpeu si trobeu que aquest apunt "reforça el marc mental de l'enemic".

És la misèria moral que encara rau sota els intents de vertebració d'aquest país, la jugada petita, l'alè de la tribu. Gent que no ha entès que la cultura ha d'estar per damunt de les batalles campals entre els partits, i comissaris polítics que no s'han adonat que aquell artista que ha vetat serà immortal mentre que a ell el vent se l'endurà més d'hora que tard.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
16/08/2019

Hendrix, sempre

09/08/2019

Llibertats d’expressió selectives

02/08/2019

​Aquella música conquistadora

26/07/2019

Ser més grans per existir

19/07/2019

La tribu contra el país

12/07/2019

Tan a prop i tan desconeguts

05/07/2019

Rosalía, un «cumpleanys» d'«antes»

28/06/2019

Veredicte popular: culpable

21/06/2019

La infantilització

14/06/2019

Springsteen i Madonna

Participació