Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

«Manades»: realitat creixent o escàndol social?

«El porno no és l'únic culpable i la societat ha de prendre mesures molt dràstiques, més enllà de condemnes que donen exemple»

per Laura Pinyol, 14 de juliol de 2019 a les 21:46 |

Mentre cercava informació oficial per fer aquest article, salta la notícia que els Mossos han detingut 4 joves entre 18 i 25 anys acusats d’una presumpta agressió sexual contra una noia de 17 anys a Manresa, la nit passada. Succeeix la mateixa setmana que ha quedat vist per a sentència el judici contra sis acusats d’haver violat una noia de 14 anys l’any 2016, en una fàbrica abandonada, durant una festa, per torns, a Manresa mateix.

Però no és l’única notícia recent. Aquesta mateixa setmana s’han conegut també casos a Mallorca, Cambrils, Vitòria. En el què va d’any, se n’han comptabilitzat 37. L’any 2018 se’n van registrar 59; el 2017, 14 i el 2016, 18. La situació ens obliga a preguntar-nos si el fenomen és que s’incrementen o la sensibilització fa que se’n denunciïn més casos i, per tant, en siguem tots plegats coneixedors.



Abans que res, entrem en la detecció del problema. Com sempre –vaja, com va passar amb la violència masclista que, abans del 2003, en dèiem crims passionals- fins que no s’estipula el tipus de delicte, la realitat queda difuminada. Les dades oficials de la violència masclista en forma d’agressió o atemptat sexual no recullen si les agressions han estat comeses en grup o no. És a dir, que si a l’Estat espanyol cada 5 hores és violada una dona -200 cada dia al conjunt de la Unió Europea, segons dades de l’Eurostat- els registres no computen si les agressions han estat comeses en grup o per un sol individu.

D’on traiem les dades per tenir la sensació que les violacions en grup van en augment? L’únic registre actualitzat a diari és el del portal Geoviolenciasexual.com que, com fa feminicido.net llistant els assassinats masclistes a tot l’Estat espanyol, va més enllà dels còmputs oficials. Aquest portal proporciona les dades de violacions en manada dels últims anys, cenyint-se als casos difosos per la premsa. Per tant, hi ha un marge d’error per a aquells casos que no esdevenen escàndol mediàtic, amb la doble victimització per l’agredida que això representa.

Així i tot, l’informe de la Fiscalia dels delictes del 2018, avança que els comesos contra la llibertat sexual van augmentar un 23,2%. Els Mossos també donen xifres en aquesta direcció i asseguren que el 87% de denúncies per violència masclista del 2017-18 tenen a veure amb agressions sexuals; amb una alerta per l’increment del 20% de denúncies entre joves entre 18 i 20 anys.

Però, de quin perfil estem parlant? Tornem a la radiografia que presenta Geoviolencianciasexual.com per identificar els autors. Sempre parlem d’homes –que agredeixen dones, però també altres homes-, 75,2% de vegades grups de fins a quatre homes. De les 125 agressions sexuals múltiples recollides des del 2016, s’han comptabilitzat 440 agressors sexuals, dels quals 112 eren menors d’edat (25,4%). Les víctimes, per la seva banda, una de cada tres també eren menors d’edat. El 12% de les agressions, a més a més, van ser pornificades, és a dir, van ser gravades durant l’agressió o se’n van extreure fotografies; com el cas conegut de la Manada durant els Sanfermines de 2016, ara tots en presó, finalment, per violació.


Els homes agressors, segons l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, no acostumen a conèixer prèviament la víctima i tenen entre 20 i 25 anys, un 89% amb parella, i el 54% ha consumit alcohol i un 48% drogues. Els llocs de les agressions es produeixen en el domicili particular de la víctima (60%), fet pel qual es dedueix una relació de confiança prèvia, segons desvetllava fa pocs dies un reportatge de TV3.

Per què tenim la sensació d’aquest in crescendo i a què respon? Els Mossos i els col·lectius feministes asseguren que es deu a un major coneixement, més sensibilització –el cas de la Manada ha contribuït a visibilitzar aquest escàndol social-, al fenomen del #Metoo i a una menor tolerància davant dels abusos.

Però com es combat i qui en té la culpa? Podem tenir la temptació de culpar-ne el porno i la cosificació que fa de la dona i la violència exercida sobre ella. Però si prenem de referència les pròpies dades que fa públiques el portal PornHub, líder a Internet (dades del 2018), la primera constatació és que el porno mainstream és cosa més d’homes que de dones, amb una proporció de ¾ usuaris. Però té la culpa de les violacions en grup el fetitxe del gènere? Sembla que no. Les dones solen preferir el lèsbic, el sexe entre persones madures o els trios, en canvi, sexe amb dones madures, MILFtransgender és el que més cerquen els homes.  El gangbang (homes que es follen en grup una dona, des d’una posició de superioritat i actitud vexatòria) apareix en l’opció cinquena entre les cerques de les dones consumidores i no apareix entre els principals fetitxes dels homes consumidors.

El portal, però, també ens diu que el 47% dels usuaris té menys de 34 anys, però no recull les franges de menors que hi accedeixen lliurament, sabent que el primer visionat de porno s’estableix en el 11 anys –el 95% dels joves de 15 anys ja tenen mòbil i accés il·limitat a internet. Prohibir-ho no sembla mai una solució efectiva, tot i que països com el Regne Unit ja es plantegen prendre mesures en aquest direcció. Cal recordar que el Regne Unit és un país pioner en la presa de mesures controvertides per protegir l’espai dels infants; les polítiques contra la hipersexualització, per exemple, s’han convertit en un referent per a altre països arreu del món.

Prohibir-ho o no, sembla clar que el porno no és l’únic culpable i que la societat ha de prendre mesures molt dràstiques, més enllà de condemnes amb voluntat de ser exemplars que defineixin un delicte que encara és difós i genera un esvalotament social cada vegada que se’n coneix un nou cas. Perquè mentre exigim a les víctimes que s’expliquin una i altra vegada sobre si la situació viscuda és abús o és violació i discernim si hi va haver una negativa activa o una submissió passiva, cada setmana tenim nous casos sobre la taula.

Solucions? Probablement educació sexual. Però també ser conscients que en l’actuació d’aquestes manades hi ha el substrat del masclisme més recalcitrant, exercit amb grup, emparat en grup i, massa sovint, celebrat en grup. I, davant aquest grupuscles d’agressors sexuals, diem fort: la manada, som totes les altres (també tots els altres). Ajudem-nos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
08/09/2019

​Una resposta llarga i sostinguda

25/08/2019

Tornem-hi amb els biquinis per a nenes

28/07/2019

Qui vol unes noves eleccions espanyoles?

14/07/2019

«Manades»: realitat creixent o escàndol social?

30/06/2019

Sóc la néta de La Florida

17/06/2019

La pèrdua de la innocència

02/06/2019

La llarga ombra del successor

19/05/2019

«Es suficiente»

05/05/2019

Dia de la mare, dia dels estereotips

21/04/2019

L’altivesa, el menyspreu i el despotisme il·lustrat

Participació