la veu de nació

Espanya, enrocada

«​Les dificultats per tancar un acord del PSOE amb Podem tornen a deixar en evidència la manca d'un projecte espanyol transformador»

per Pep Martí i Vallverdú , 26 de juny de 2019 a les 21:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La política espanyola resta bloquejada mentre avancen els dies cap a la sessió d'investidura. Tots el actors de l'entramat fan el seu paper sense que se sàpiga molt bé què és rellevant i què pura tàctica per entretenir la gana. Els assessors espremen al màxim el llenguatge per guanyar temps abans no arribi la primera funció, a la qual s'ha de sotmetre el candidat Pedro Sánchez amb l'encàrrec del rei sota el braç. 

Les dificultats per tancar un acord entre el PSOE i Podem tornen a deixar en evidència la manca d'un projecte espanyol transformador. No hi ha manera de concretar un govern de coalició de Sánchez amb les forces a la seva esquerra, l'única fórmula amb trets realment reformadors de l'Estat. Fins al punt que algú s'ha tret de la màniga el concepte de "govern de col·laboració". El que sigui per no compartir cadira al consell de ministres. A Podem encara fluctuen entre el pragmatisme i la temptació ideològica. 


Les velles glòries del PSOE tampoc ho tenen clar, entre un Felipe González "pessimista" envers la investidura i displicent amb Sánchez -que encara no l'ha trucat!- i un Rodríguez Zapatero que ensenya la punteta d'un indult, no se sap si en condició de relator o de simple tertulià.

A la dreta, Albert Rivera no se'n surt, presoner com és de les seves obcecacions. Li passa una mica com al Pablo Iglesias del 2016. La radicalització del personatge ha fet perdre la paciència als fins ara valedors del taronja en el món econòmic. Comença a ser evident arreu el que ja se sabia a Catalunya: despullat de ropatges, emergeix tan sols l'autoodi de l'exassalariat de la Caixa. Pablo Casado està content per aparèixer com a responsable al costat del seu rival, mentre tots dos resisteixen la pressió dels sectors econòmics que exigeixen: "Absteniu-vos!".         


La política espanyola continua presonera de la retòrica i les proclamacions intransigents. Les afirmacions pretensioses esdevenen presons pels líders dels partits. En quaranta anys de democràcia, mai hi ha hagut un govern de coalició a Espanya. No sembla un fet anecdòtic. La dificultat de consensuar el poder executiu és un dels elements propis del sistema polític espanyol.   

Mentrestant, enmig del decorat, la crua realitat despunta. Els dirigents processats són traslladats a presons catalanes mentre s'especula sobre quan pot fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem. Com un recordatori del que realment pot esdevenir el factor determinant de la nova legislatura.    

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
26/02/2020

Temps de política

19/02/2020

Gesticulacions a la taula

27/01/2020

Desobediència precària

22/01/2020

El que l'Estat no perdona a Trapero

14/01/2020

El termòmetre Torra

19/12/2019

I ara, l'antiEuropa

11/12/2019

La unitat real

05/12/2019

La Constitució segrestada

26/11/2019

La investidura també passa per Torra

21/11/2019

PSOE-Podem, la gosadia del tacticisme

Participació