Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

la veu de nació

Visca la contradicció

«La partida la guanyarà qui sigui capaç de desbloquejar i dur el debat al terreny de la política i la negociació entesa com a cessió mútua, no com fer passar l'altre per l'adreçador»

per Ferran Casas, 21 de juny de 2019 a les 21:50 |
Estem a l’espera de la sentència del Tribunal Suprem. Fan fortuna les especulacions -sempre de fonts molt ben informades, no penseu pas el contrari!- que en situen la publicació durant el mes de juliol, malgrat que un  dels jutges del tribunal, Antonio del Moral, afirmava que més aviat seria a la tardor. Els que l'esperen per abans de l’estiu afirmen que juliol té dues virtuts: d'una banda agafa l'independentisme "de vacances" i, per tant, posa fa més difícil activar el momentum que Quim Torra ambiciona des que va ser investit per no se sap encara ben bé què; i de l'altra és possible que s'eviti la interferència de la situació dels presos polítics en la investidura de Pedro Sánchez, prevista a mitjans de mes en primera volta. Els enrevessats pactes de govern a les Canàries i Navarra han enfrontat el PSOE i les dretes regionals i això fa necessàries abstencions dels independentistes catalans.

Sánchez, però, preferiria que la investidura l'hi facilités Ciutadans. D'aquí que la Moncloa i les seves terminals mediàtiques i receptors d'argumentaris fustiguin aquests dies Ciutadans, amb l'ajuda inesperada de Macron, pels seus pactes amb Vox. El més patriòtic, afirmen, és que Rivera, la joguina trencada de l'Íbex-35, s'abstingui per no deixar la governabilitat espanyola en mans dels malèvols independentistes. Es busca una sortida que no té cap lògica ideològica, més enllà de la por. La por de Sánchez de fer-se la foto amb ERC i JxCat i la de la Rivera de quedar encara més encasellat a la dreta després d'entregar-se al PP en el ball de pactes de diversos ajuntaments i comunitats autònomes.


La repressió, la negativa a dialogar sobre el que genera més consens i l'existència de presos polítics i exiliats no faciliten que la política, a Catalunya i Espanya, es mogui en coordenades raonables. Per això ni la Generalitat tindrà pressupostos, ni els tindrà Ada Colau i és possible que Pedro Sánchez, si acaba sent investit, fracassi en les reformes promeses i no trobi qui li voti les lleis.

El debat públic, però, està lluny de reconduir-se i sembla que ha trobat una posició de comoditat en la confrontació entre els extrems que anima la taverna de Twitter. Guanyarà qui sigui capaç de desbloquejar i dur el debat al terreny de la política i la negociació. En campanya ho van dir tant Gabriel Rufián com Jordi Sànchez, i aquest mateix divendres ho ha proclamat Artur Mas amb una metàfora del mal menor ("prefereixo algú que no cali foc a casa meva encara que no aporti la solució").

Negociació entesa com la cessió mútua i no com fer passar l'altre per l'adreçador. Negar-ho estalvia les contradiccions però allunya les solucions.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Coautor dels llibres Començar de nou i I tot això com es paga? A Twitter: @Ferrancm.
13/09/2019

Sánchez, candidat de Ciutadans

10/09/2019

La Diada de tots

06/09/2019

Vint hores a Ginebra

30/08/2019

Pimpinela a la Moncloa

23/08/2019

JxCat i ERC, discursos parcials

26/07/2019

Rufián no pot ser Roca 2.0

19/07/2019

Sánchez: xantatge i expectativa

12/07/2019

Puigdemont i dos que es troben

05/07/2019

Grapeig ultra al Masnou

28/06/2019

Pagesos cremats

Participació