Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

Puix que governaran, vejam què fan

«Un cop passada la febre del 'mai oblidarem. Mai', el que comptarà és la gestió del dia a dia»

per Manel Lucas, 20 de juny de 2019 a les 21:40 |
El procés -amb minúscula- posterior a les eleccions del 26 de maig dona per a fer un estudi polític, sociopolític, sociològic, psicològic i fins i tot psiquiàtric. Les reaccions a Sant Cugat, a Barcelona, l'escàndol de Santa Coloma, la figura de Manuel Valls, Badalona, Figueres... animen a una anàlisi interessant i, si fos possible això ara i aquí, desapassionada. Algun dia la podrem fer. Espero.

Ara, però, passada la histèria -encreuem els dits-, toca allò que és important quan s'elegeixen governants: que governin. Fora de prejudicis formals, als servidors públics se'ls ha de jutjar per la manera com serveixen el públic. No sempre els noms fan la cosa: ERC i Barcelona en Comú eren, aparentment, socis naturals des del 2015. Els fets ho desmenteixen: ERC va votar en contra de Barcelona en Comú pràcticament sempre, fins i tot va negar un punt del seu propi programa, la unió del tramvia, per sumar vots a aparents rivals polítics -Ciutadans, PP o PDeCAT-. És un exemple, se'n podrien trobar més, però l'important, més que la denominació, o l'auto denominació, és la gestió del dia a dia.


A priori, aquesta promesa de continguts és el programa electoral. O el que se'n destaca en els actes de campanya, i això és el que suposadament ha d'atreure l'elector, que ara espera que es posi en pràctica. La campanya d'ERC prometia posar Barcelona al servei del Procés (ara sí, en majúscula), la de Barcelona en Comú la continuïtat de les mesures aplicades des del 2015. Això últim és el que exigiran ara els electors a l'equip d'Ada Colau. Certament hi ha moltes d'aquestes mesures que s'adrecen a sectors socials que no apareixen als mitjans, no tenen presència a les xarxes, passen inadvertits als debats de l'àgora mediàtica. Per això costarà més que se n'assabenti allò que anomenem el gran públic però que potser no és tan gran. Tant li fa, la responsabilitat del governant és treballar al marge del que li digui l'últim tuit. Fins i tot, esgarrifa't, del que li digui l'últim hiperventilat.

Per tant, repeteixo: un cop passada la febre del "mai oblidarem. Mai (sempre dos cops, recordem-ho)", de les paraules com més grosses millor -"vergonya", "fàstic", "puta" i altres teatralitats necessitades d'una bona dosi de Ventolín, el que correspon des d'aquest instant precís és parafrasejar Joan Fuster, tot dient: "Puix que governaran, vejam què fan".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Manel Lucas
Periodista i guionista. Va néixer a Barcelona l’any 1963. Llicenciat en Periodisme i Història. Ha estat molts anys dedicat a la informació política, i ara en fa uns quants que va començar a parodiar-la a programes com Minoria Absoluta o Polònia. Ha treballat a diferents mitjans de comunicació, i ha escrit llibres com ERC: La llarga marxa o Sóc perico, i què!.
07/11/2019

De la futbolització a la genitalització

24/10/2019

Franco exhumat: ara, més

10/10/2019

​La importància de ser exhumat

26/09/2019

Sobre sentir-se culpable

12/09/2019

Escola i «self-show» de Truman

29/08/2019

La bomba i la memòria

15/08/2019

L'altre cop que el PSOE va rebutjar la coalició

01/08/2019

Més enllà del PEUAT

18/07/2019

18 de juliol

04/07/2019

Ara, la «superilla» sí

Participació