On són els infants ara que s'ha acabat l'escola?

«La programació dels casals municipals ha d'afrontar la realitat de les famílies amb rendes baixes i oferir solucions»

per Isàvena Opisso , 21 de juny de 2019 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En aquesta època de l'any és freqüent sentir converses sobre casals d'estiu a les entrades i sortides de les escoles, i és que els casals d'estiu són una de les solucions més habituals per conciliar la vida laboral amb les vacances escolars, perquè no ens enganyem, la gran majoria de les famílies apunta la canalla als casals amb l'objectiu de portar-los a un lloc on se'n cuidin mentre ells treballen.

Els casals d'estiu són una despesa important dins de l'economia familiar, i més si es té més d'un fill i s'opta perquè els infants es quedin a dinar, i és que moltes famílies no poden o no volen recórrer als avis per tal que tinguin cura dels néts part o tota la jornada. Alhora cal tenir present que en moltes famílies hi ha avis que encara treballen, viuen en poblacions allunyades d'on viuen els seus fills, o per moltes altres raons no es plantegen la possibilitat de fer-se càrrec de la canalla durant l'estiu.


En una ciutat com Vic els casals municipals, per als quals es pot demanar una beca, cobreixen 5 de les 11 setmanes de vacances escolars, i la franja horària més àmplia que ofereixen és de 2/4 de 9 a 2/4 de 4, és per això que les famílies que necessiten cobrir més setmanes, unes setmanes diferents a les oferides i/o un horari més ampli han de buscar alternatives en els casals privats. És evident que hi ha famílies que econòmicament no es poden permetre els casals privats, tot i treballar, ja que la renta familiar resultant de feines precàries és massa baixa per a poder afrontar aquesta despesa. El que més em sorprèn és que sembla com si els infants d'aquestes famílies fossin invisibles, com si ningú volgués parar-se a pensar on són o qui se'n fa càrrec mentre els seus pares treballen durant les hores i les setmanes que no hi ha casal municipal.

No dubto que les setmanes i els horaris que ofereixes els casals municipals siguin les més demandades per a les famílies, però al meu parer la programació dels casals municipals no es pot basar només amb un criteri d'oferta i demanda sinó que ha d'afrontar la realitat de les famílies amb rendes baixes i oferir solucions, per tal de garantir així el benestar dels seus infants.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Isàvena Opisso
Osonenca, bibliotecària de professió i vocació, amant de la música clàssica i l’òpera, membre de la junta de l’associació LGTB TALCOMSOM, defensora del transport públic i els serveis públics, activista pels drets socials i per la llibertat de les persones.
24/04/2020

Un Sant Jordi diferent

16/03/2020

Ara toca quedar-se a casa

27/01/2020

El bus diari a la UAB: una línia més que necessària

10/12/2019

​El transport públic a Osona o el dia de la marmota

28/10/2019

Per què tan pocs infants i joves utilitzen el bus urbà?

21/06/2019

On són els infants ara que s'ha acabat l'escola?

23/04/2019

Sobre caputxetes i biblioteques escolars

18/02/2019

​Els patis d'escola oberts

21/12/2018

No n'hi ha prou amb maratons i recaptes solidaris

22/10/2018

​El futur incert dels menjadors escolars

Participació