Brundibar

per Xavier Cervera , 16 de juny de 2019 a les 17:43 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Brundibar és el títol de l'òpera que durant la segona setmana d'abril s'ha representat al teatre Kursaal de Manresa. És una obra brillant que, sense esperar-m´ho gens, m'ha atrapat dins la teranyina de la seva història. La vida de dos homes descabdellada per la interpretació dels seus personatges, la orquestra Camerata Bacasis i un gran cor de noies i nois, que ens mostra en Hans Krása, un músic txec, que durant la segona guerra mundial va ser deportat primer al camp de concentració de Terezin (República Txeca) i després al camp d'extermini d'Auschwitz, on el van executar, dos dies més tard del seu ingrés. Tenia 44 anys. El seu delicte, ser Jueu. I en Joaquim Amat-Piniella un jove intel·lectual d'esquerres, nascut a Manresa, que degut a la seva militància política i formar part de l'exèrcit republicà acaba exiliat i en diversos camps de concentració de les autoritats nazis, fins que és alliberat el 6 de maig de 1945.

L'obra, contextualitzada per aquests dos personatges, té en el seu cos central una petita òpera infantil que va escriure en Hans Krása per entretenir la canalla del camp de concentració de Terezin, una òpera que és una al·legoria contra la barbàrie nazi. Els personatges principals són una nena, Aninka, i un nen, Pepchek, de famílies molt pobres, que necessiten cantar com a únic mitjà per guanyar diners i comprar llet per alimentar-se. Ajudats d'animals, s'aixequen i expulsen un acordionista, en Brundibar, metàfora del feixisme, que monopolitza la música i els reprimeix perquè no cantin. 


Brundibar és un petit baluard de la memòria històrica i la seva màxima virtut moral és la de fer-nos recordar la inhumanitat del nacionalsocialisme alemany, el germà ari del nacionalcatolicisme espanyol. Aquells dos règims que col·laboraven militarment per imposar la cultura de la intolerància i de l'odi mentre anihilaven les nacions que queien sota el seu jou. Gràcies a l'aviació alemanya (i l'aïllament de la República per part de les anomenades democràcies europees) el franquisme va poder assassinar a la democràcia republicana. A canvi, Franco, va enviar milers de soldats (la División Azul) a lluitar al front de l'est, contra els soviètics, per en Hitler.

Però totes sabem que a Catalunya i Espanya, la memòria històrica a destacat sobretot per la seva absència, gràcies al Partit Popular i Ciudadanos, que es neguen a condemnar el franquisme, i al PSOE, que es nega a desenvolupar i fer efectiva una llei de memòria històrica que aixequi la llebre del passat intolerant i antidemocràtic de la autoanomenada democràcia espanyola.


La memòria històrica ha de servir fonamentalment com a mitjà pedagògic, a infants i adults, per recordar-nos cada dia de les nostres vides com el feixisme salvatge va destruir la democràcia l'any 39, gràcies a Adolf Hitler i Benito Mussolini, causant més d'un milió de morts, condemnant a milions de persones a l'explotació laboral de les empreses afins al règim franquista i beneficiant als bancs que van sufragar l'aixecament militar, el què actualment es coneix com a delicte de rebel·lió i sedició, creant una xarxa de complicitats polítiques, militars, empresarials, financeres, policials i religioses que, per mantenir-se en el poder un cop mort el dictador, van domesticar el PSOE, incloent-lo dins el nucli de poder a canvi de trair la democràcia i tots els seus valors. Aquest és un dels motius pels quals el PSOE és el segon partit més corrupte de l'estat espanyol, el partit dels GAL i el del 155. Per això no mou fitxa contra la llei mordassa o contra la cínica reforma laboral d'en Rajoy. El PSOE són els autors de la primera llei d'estrangeria que criminalitzava les persones migrants o donava ordres als seus fiscals perquè sol·licitessin altes penes de presó contra els insubmisos. Són membres fundacionals del Règim del 78, i no pactaran mai la fi de l'espoli cultural, polític, econòmic i democràtic que imposen a Catalunya i a la resta dels Països Catalans perquè bàsicament això és el què els fa mantenir en el poder. 

És amb aquesta lògica que s'entenen les declaracions de Pedro Sánchez manifestant que mai acceptarà un referèndum d'autodeterminació per Catalunya (ni per ningú), durant l'acte fet pel PSC al Teatre Blas Infante de Badalona aquest passat 18 d'abril, o les d'en Miquel Iceta quan va afirmar que ell si votaria l'aplicació del 155 (a diferència de l'anterior president de la Generalitat, José Montilla), si es vulnera la constitució del 78, durant l'entrevista al programa Espejo Público, d'A3, el dia 13 de maig d'enguany. A l'hora, el partit que va néixer del moviment 15 M, lluny d'enfrontar-se amb el Règim del 78, ho fan tan sols contra la dreta, apostant pels governs de progrés amb PSOE/PSC, reforçant així el sistema polític heretat del franquisme i els grans lobbies del poder demofòbic.


Fa 40 anys que hi ha una gran estafa a la democràcia, una estafa que fa impossible un autèntic canvi social i laboral, que perpetua el masclisme, el racisme i l'homofòbia i que controla tots els estaments de poder de l'estat. 

I contra tota aquesta gran festa de despropòsits antidemocràtics, existeix un únic front obert, el de la República Catalana. És l'única opció política que qüestiona l'establishment espanyol a través de l'empoderament popular i del dret a l'autodeterminació. A Espanya no s'acabarà mai amb la corrupció sistèmica, ni hi haurà mai separació de poders ni existirà una llei de memòria històrica que jutgi els feixistes i assassins que van acabar amb la democràcia l'any 39, fins que Catalunya no es constitueixi com una República independent, a través d'un moviment massiu, no violent i democràtic.

PD. Ahir vaig llegir les notícies que la mesa del congrés, gràcies a PSOE, PP i C's, ha suspès els presos polítics Oriol Junqueres, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez dels seus càrrec de diputats, escollits per més d'un milió i mig de persones. 

Mentre el suposat magistrat Manuel Marchena viola la llei de forma reiterada, el trio demofòbic executa la feina donant fe de la manca d'independència entre poders i imposant un nou cop d'estat a Catalunya. Lamentable, indignant, però previsible.

El Règim del 78 no negociarà mai res sinó és que s'hi veu forçat. La recepta ja la coneixem, ha de ser massiva, no violenta, democràtica i prou potent per paralitzar i tombar els hereus del franquisme, com ens van mostrar a Brundibar, perquè una de les coses que ens ensenya la memòria històrica, i que per això és tant perillosa pel Regne d'Espanya, és que el feixisme se la de derrotar a les urnes, però també fora d'elles. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació