Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La veu de Nació

La no-reunió

«Sánchez considera Torra un interlocutor amortitzat i no està disposat a parlar amb la Generalitat res que no sigui la renúncia a la independència»

per Oriol March, 6 de juny de 2019 a les 21:00 |
Quim Torra, després del cicle electoral, assaja un retorn a Pedralbes. La reunió del 20 de desembre amb el govern espanyol va ser una declaració de principis, sense concrecions però amb ganes d'encetar un nou temps de diàleg després del referèndum, la declaració d'independència, l'aplicació del 155, la presó i l'exili. Pedro Sánchez encara pensava que parlar amb la Generalitat li permetria treure'n algun rèdit, però va canviar de parer -una constant en el seu currículum- i amb el pas de les setmanes va comprendre que només obtindria una majoria més sòlida distanciant-se de l'independentisme i convocant eleccions espanyoles, per aquest ordre.

En el comunicat que va sortir de Pedralbes, per cert, s'hi parlava de seguretat jurídica. Va arribar un moment en què Carmen Calvo va deixar de respondre missatges i Elsa Artadi i Pere Aragonès van arribar a la conclusió que el marge s'havia acabat. Una -nova- oportunitat perduda per normalitzar relacions. Ara, el president català aspira a retrobar Sánchez allà on ho van deixar. El problema és que el president espanyol, reforçat a les urnes, ha mirat d'establir una espècie de cordó sanitari a l'independentisme.


Els mateixos que al Parlament acusen el Govern de voler parlar exclusivament amb els seus són els qui, al Congrés, aïllen JxCat i ERC perquè els seus plantejaments no s'adiuen amb la Constitució. Aquest plantejament, verbalitzat amb la contundència habitual pel ministre José Luis Ábalos -home fort del PSOE i còmode en les bambolines del poder-, equipara les dues formacions que integren el Govern amb Bildu, però també amb Vox. Curiosa concepció de la democràcia tenen aquells que posen en el mateix sac els qui volen canalitzar el desig de dos milions de catalans -com a mínim, un referèndum- amb els qui aspiren a fer tornar l'Espanya en blanc i negre.

Per què el líder del PSOE no es vol reunir amb Torra? Senzill: no li convé. Encara menys en un moment en què ha de solucionar la investidura, que només té assegurats els vots de Podem, un partit que va de baixada però que segueix aspirant a formar coalició amb els socialistes. Amb un PP encara noquejat i Ciutadans intentant treure el cap en el mapa global de pactes -poden tenir un paper decisiu en autonomies sense majoria absoluta, però també en una Barcelona on Valls pot acabar fent Ada Colau alcaldessa-, el president en funcions manté engegada la calculadora. El pretext per no reunir-se és que no té res a parlar amb Torra sobre els presos, perquè la qüestió està sent jutjada i no depèn d'ell millorar la seva situació. Després del relat que va fer la Fiscalia, queda clar que Sánchez no ha pogut -o volgut- influir sobre el ministeri públic.

El PSOE, de fet, considera que Torra és un interlocutor amortitzat. Malgrat que el president hagi volgut deixar enrere la provisionalitat, la prioritat a Palau és preparar el "punt d'inflexió" quan arribi la sentència del Suprem. La carta que va enviar dimecres a la tarda Torra a Sánchez no inclou cap de les paraules vetades per la Moncloa -repressió, presos polítics, relator, referèndum-, però tant és: qualsevol comunicació de la Generalitat que no sigui la de renúncia al projecte polític independentista -validat amb majoria absoluta en dues eleccions consecutives- no serà atesa. Passaran davant Navarra, si la UPN és necessària per la investidura, i per descomptat el País Basc, amb un PNB sempre alerta al repartiment de beneficis en funció del vot al Congrés.

És lògic que la Moncloa i la Generalitat defensin posicions diferents. El que resulta incomprensible és que el govern espanyol no tan sols vulgui abordar les diferències, que són moltes i de gruix considerable, potser irreconciliable. Que la Generalitat vol un referèndum? Que l'Estat posi una proposta ferma damunt la taula que pugui ser votada i que acabi amb l'anomalia de tenir vigent un Estatut que no és el que va validar la ciutadania el 2006. Que Torra segueix defensant la independència? Fàcil: que el PSOE aglutini un projecte guanyador a Catalunya per canviar les majories al Parlament.


Que el sobiranisme clama contra la repressió? No costaria tant, si hi ha sentències dures, desmarcar-se'n discretament sense qüestionar la -presumpta- independència judicial, i després maniobrar per rebaixar les condemnes a través de mecanismes parlamentaris, siguin els que siguin. Sánchez té la paella pel mànec en molts aspectes, començant per tota la maquinària de l'Estat, però passarà abans a la història si resol la pitjor crisi territorial dels últims quaranta anys que no pas si segueix sent, com fins ara, un president sense principis i que es mou a cop d'enquestes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Oriol March
Cap de Política
Ha estat periodista de la secció de Política del diari Ara durant sis anys i des del 2016 forma part de la redacció de NacióDigital. És autor dels llibres Los entresijos del procés (Libros de la Catarata, 2018), Per què sí a la independència? Conversa amb Carme Forcadell i Muriel Casals (Deu i Onze, 2013), i Què pensa Josep Maria Vila d'Abadal (Dèria Editors, 2012). A Twitter és @orimarch
10/10/2019

Ja no és 2017

03/10/2019

El 155 del PSC

26/09/2019

Amnistia

12/09/2019

El pla Sánchez

08/08/2019

La Diada més difícil

31/07/2019

Conflicte i unitat

25/07/2019

Revàlida o precipici

27/06/2019

Desobediències

20/06/2019

Votants de segona

13/06/2019

Després del judici

Participació