opinió

A rentar plats!

«Són molt poques les dones privilegiades a tot el món que poden viure professionalment de l’esport»

per Ruth Gumbau , 31 de maig de 2019 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els premis "Dona i Esport" reconeixen des de fa una dotzena d'anys a Barcelona aquelles dones que tenen una tasca important i transcendent en el món de l'esport. Ja sigui perquè han aconseguit una fita internacional en la pràctica esportiva, perquè s'han dedicat a promocionar-lo, a fer-ne difusió des de mitjans de comunicació o perquè són clubs que tenen molta cura de la seva secció femenina.

Enguany les premiades, que no solen ser persones que acaparin les portades dels diaris, han estat Lucía Sanz com a dona esportista, per haver-se proclamat campiona del món de pàdel; Mireia Vicente, com a periodista esportiva; la plataforma FAROS, de Sant Joan de Déu, per l'informe sobre la pràctica esportiva en les dones; el Lima Horta, un club de bàsquet en què 7 de cada 10 euros de pressupost són per a les noies, i Maria Àngela Escudero, que fa 40 anys que treballa en la promoció del seu esport i primera dona en ser àrbitre internacional de petanca.


Explicava Escudero, en recollir el premi, que una de les frases que més s'havia sentit a dir per part d'homes era que se n'anés a casa a rentar plats. El que no sabien és que, segurament, els plats no havia deixat de rentar-los mai pel fet d'estar arbitrant. Són molt poques les privilegiades a tot el món que poden viure professionalment de l'esport. I, certament, una àrbitra i d'un esport com la petanca, menys encara. És evident que no podia viure exclusivament d'això i, a més, poder-se permetre el luxe de no rentar els plats. Per sort, la pràctica femenina de l'esport està cada cop més ben vista. Però deure nostre és, sens dubte, dels periodistes, visibilitzar partits i competicions on són dones les que vesteixen la calça curta. Dones que fan esport. I no esport femení, perquè l'esport no té gènere: ho és i prou.

És cert que cada vegada veiem més homes interessats en l'esport amb dones, com en el cas de la Champions femenina, però també és cert que la marca Barça arrossega molt i el que hem d'aconseguir és visibilitat també per a les que no tenen un nom tan potent darrere. Durant la pròxima edició dels premis si un nom haurem de tenir en compte, serà segur el de Danae Boronat. La periodista catalana ha estat, recentment, la primera dona a narrar un partit de la primera divisió masculina de futbol a Espanya després de més de 50 anys de transmissions esportives. Que no en sigui l'única.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ruth Gumbau
Treballo a La Xarxa de Comunicació Local on he presentat informatius, especials nits electorals, programes esportius i la sèrie sobre refugiats Obre els Ulls. Escric per a les revistes Catalan International View i ONGC i per a Mèdia.cat. Soc professora associada del Grau de Comunicació de la UOC. A Twitter: @ruthgumbau
28/06/2019

Les terrasses són de tots?

14/06/2019

La sort ja ha estat tirada

31/05/2019

A rentar plats!

18/05/2019

Alerta, espòiler!

03/05/2019

100% mares

19/04/2019

​Un bloc de gel anomenat Cayetana

05/04/2019

Criticar les idees, no el físic

22/03/2019

«Soy tormenta»

08/03/2019

Reivindicar-nos

22/02/2019

Senyals de fum

Participació