Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
opinió

La nit dels líders

«Els líders d’ERC i JxCat podrien tornar-se a veure, per primera vegada des del 27-O, a Europa. El “problema” català viatja allà on s’ha intentat silenciar»

per Oriol de Balanzó, 27 de maig de 2019 a les 01:44 |
"Es el vecino el que elige al alcalde". Mariano Rajoy va començar bé explicant com funcionaven les eleccions municipals. La resta ja era com la seva gestió política. Però aquesta frase ens recorda una cosa senzilla: a les municipals no es vota projecte, no es vota equip. Es vota un líder municipal. I això en una època en la qual s'acusa una manca de lideratges, cal tenir-ho en compte.

Un cas paradigmàtic és el paper de Jordi Ballart a Terrassa. En un comeback digne de pel·lícula, tornarà a ser alcalde de Terrassa després de condemnar les accions i marxar del que era el seu partit, soci del triplet del 155. Fins i tot podríem dir que a Badalona, on el racisme de Garcia Albiol ho té tot per tornar a governar amb el suport del PSC, la gent ha escollit la seva figura davant l'alcaldessa Sabater. Duel de lideratges.


Un altre dels aprenentatges d'aquestes eleccions és que no existeix el que en diria el "vot arrossegat". Pots votar PSOE a les legislatives espanyoles, Puigdemont a Europa i Maragall a Barcelona. Estem en un moment tan polititzat (cal celebrar-ho) que no es vota per inèrcia. Es dubta molt, però també podríem dir que es reflexiona. I en tot cas es decideix per multitud de factors.

Altres certeses: a les Europees l'independentisme no trenca la barrera del 50% tot i que semblava un moment propici per fer-ho. Tot i això són uns resultats espectaculars en nombre de vots i d'eurodiputats. 3 presos polítics i exiliats seran a l'Eurocambra. Pot ser una de les imatges de l'any. Dit d'altra manera: Borrell haurà de mirar a la cara a Puigdemont, Junqueras i Comín. És més, els líders d'ERC i JxCat podrien tornar-se a veure, per primera vegada des del 27-O, a Europa. El "problema" català viatja allà on s'ha intentat silenciar.

Aquest és el cas català mentre a Europa l'extrema dreta guanya protagonisme i només l'augment del vot dels Verds entre els més joves ens dóna un bri d'esperança. Pensament final: O oferim un veritable trencament amb l'Europa dels estats i la troika econòmica o s'ha acabat el projecte.

A casa nostra encara continuem parlant de les capitals de província (aquell mot que prové del llatí per designar un territori conquerit i que va inventar Ferran VII en el cas espanyol), símptoma que no avancem en ordenamment territorial ni canviem mentalment en com és el nostre país. Però si ens fixem en les quatre capitals de demarcació, podria passar que per primera vegada des de la transició, cap de les quatre estiguin governades pel PSC.


Menció a part per Esquerra Republicana. En 8 anys ha passat de tenir 1.384 regidors a superar els 3.000. Els seus millors resultats des de 1931. I governarà a Barcelona, Lleida i potser a Tarragona. Alguns diran que això és la prova del tomb independentista de la ciutat. D'altres que és la prova de tot el contrari. O que qui vota ERC busca estabilitat i continuisme. O potser totes plegades. Ho sabrem en uns anys. Sigui com sigui és una formació amb el seu president a presó i de la que el seu últim alcalde, Hilari Salvadó, va haver de marxar a l'exili el 1939.

La veritat és que és una nit complicada de calibrar. Constato un cop més que no m'interessa gens el que passa a Espanya. És pur desinterès. El meu cervell ha desconnectat. Dec estar adoctrinat, disculpeu. La culpa és del Club Súper 3 del que mai vaig ser soci.

I el més important: tornava a existir la promesa que totes aquestes eleccions ens aclaririen el panorama pel que fa al futur nacional de Catalunya. No ha estat així. Perquè el futur de Catalunya només es pot decidir d'una manera: votant en un referèndum i aplicant-ne el resultat. En les mans dels líders independentistes està el fet de fer-ho. Em pregunto qui acceptarà assumir el lideratge per treure'ns de l'autonomia i arribar a la República.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Oriol de Balanzó
Oriol de Balanzó, guionista llicenciat en comunicació audiovisual. És sotsdirector de la Competència de RAC1. És activista en pro de la República catalana i està sempre En Peu de Pau. Ha treballat de divulgador cultural, productor musical, venent llibres, de cambrer (qui no?), va ser cap de producció de la sala la Paloma i ha venut roba en una botiga de París (sent daltònic). El podeu seguir a Twitter a @orioldebalanzo.
23/06/2019

No és una sentència, és un missatge

09/06/2019

La repressió guanya (de moment)

27/05/2019

La nit dels líders

12/05/2019

Dediqueu-vos a la política sisplau

29/04/2019

​Catalunya fa fora el feixisme

14/04/2019

Votar sense il·lusió

31/03/2019

Té sentit un vot independentista al Congrés?

17/03/2019

Marchena, el gran improvisador

03/03/2019

Què faran els partits després del judici?

17/02/2019

Espanya té dues opcions

Participació