Opinió

Nou cicle

«ERC a ajuntaments i diputacions. Puigdemont a Europa. Molta feina per tothom, però des de posicions més avançades»

per Josep Huguet, 27 de maig de 2019 a les 01:00 |
A l'espera de l'estudi detallat dels resultats ja es poden afirmar algunes coses.

1. A escala municipal continua la consolidació de les propostes republicanes i la davallada de les forces del 155. A dins de cada bloc hi ha al si del republicanisme un decantament cap a l'esquerra, amb la pujada d'alcaldies i regidories d'Esquerra Republicana i en segon terme de la CUP. Baixa, doncs, en termes relatius, JxCat que resisteix en algun dels seus feus tradicionals. L'àmbit dels comuns, molt trinxat, perd posicions a tot el país. I el bloc del 155 continua retrocedint lentament amb canvis de correlació interna amb l'extinció del PP, la recuperació parcial del PSC i l'estabilització de Cs.


2. El cas de Barcelona, és una gran notícia que ERC torni després de quasi 90 anys a tenir l'alcaldia. En tot cas les forces independentistes més les autodeterministes tindran la clau per una alcaldia sòlida i de progrés. Veurem com van els acords si n'hi ha. Em sap greu la no entrada de la CUP però caldrà que es plantegin posicions més transformadores reals, no d'estètica. I l'independentisme més escalfat ha punxat.

3. A les àrees metropolitanes hi ha un reflux del PSC per l'efecte Sánchez i el rebot dels fugats a Cs. I també una pujada continuada d'ERC situant-la com a alternativa al PSC en la majoria de ciutats dels cinturons. Això pot possibilitar coalicions plurals per apartar el PSC en llocs on portaven molts anys governant.

4. A nivell de Catalunya, ERC passa a ser primera força municipalista en vots i regidors. Això és un tomb molt important que tindrà conseqüències a mitjà termini.

5. Les Diputacions i els Consells comarcals, a l'espera de les coalicions de govern, es consoliden en mans independentistes i això permetrà establir un poder que, ben coordinat en forma de Mancomunitat creixent, pot esdevenir una trinxera de defensa imbatible davant de futures noves temptacions de 155 que anul·lessin la Generalitat.


6. En un procés que serà més llarg del previst i que ens ha retronat a un conflicte de posicions, assentar aquestes en els territoris locals i supralocals és estratègic, tot i no anul·lant la diversitat de visions des del centredreta fins a l'esquerra alternativa que poden presidir aquestes institucions, que enriqueixen i solidifiquen aquests avenços.

7. Pel que fa als resultats de les europees, es continua consolidant la suma de les forces independentistes a Catalunya. I en elles, la proposta Puigdemont continua atraient el vot dual en l'aposta de la internacionalització, amb dos eurodiputats. Però sobretot l'elecció d'un pres i un familiar d'un altre pres i 2 exiliats engegarà a partir d'ara un embolic legal que posarà l'estat espanyol a l'epicentre de les mirades europees, del seu Parlament de la seva justícia. Veurem si les previsions optimistes dels advocats de l'exili s'acaben complint o queden avortades pel contuberni dels Estats. Per altra part, es confirma la solidesa de l'aliança històrica entre sobiranistes i progressistes catalans, bascos, gallecs, asturians, aragonesos i canaris amb l'obtenció de 3 eurodiputats, 2 catalans i un basc.

8. En tot cas, avui s'acaba un cicle electoral i polític i aviat el cicle judicial i no hi haurà cap excusa, que no sigui la incompetència de partits i entitats, per no acostar posicions per tal de trobar una estratègia multipolar compartida que sigui capaç de complementar fronts de lluita i que no s'excloguin. Govern social, més vots, front europeu i judicial, nous fronts de lluita no violenta amb construcció d'alternatives socioeconòmiques, la no cooperació i la desobediència civil. I ara sí que des de la fredor es pot analitzar en quines eleccions clarament la diferència suma perquè es posen en valor models de ciutat de país o d'estat i en quines on aquestes diferències són imperceptibles per llunyanes com és el cas de les eleccions europees. Fora dogmatisme antiunitarista o unitarista.

9. Pel que fa als Països Catalans ens hem de felicitar de la pervivència dels governs de progrés i sobiranistes a les Illes. El desplaçament de la dreta espanyolista dels principals ajuntaments de les Illes i País Valencià. I la recuperació de posicions del BNG a Galícia i d'EBildu a Euskalerria

10. És una mala notícia la perpetuació dels dirigents més nacionalistes espanyols del PSOE, els barons d'Extremadura, Castilla-La Mancha i l'Aragó. I a Madrid la divisió entre sectes de Podem sembla que ha passat factura.

11. La victòria del PSOE i Sánchez no fa pinta de fer variar l'estratègia: suau en formes i duríssima en contingut; al servei del directori policial/judicial que mana a Espanya. L'exercici de la força davant la manca d'autoritat. Com adverteixen reiteradament juristes demòcrates espanyols el laberint entre els tres poders (legislatiu, executiu i judicial) cada cop més fusionats, porta l'Estat cap una degradació democràtica que les sentències del Tribunal Suprem i les seves actuacions hauran assentat com a doctrina d'estat aplicable a qualsevol dissidència.

12. En resum, en el conflicte de posicions a l'interior, ERC hi aporta la contribució més notable en ajuntaments i Diputacions. I a Europa els votants han empès a Puigdemont a especialitzar-se en aquell front. Molta feina per tothom, però des de posicions més avançades.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep Huguet
Enginyer i historiador manresà. Va ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010. A Twitter: @Josep_Huguet.
11/10/2019

Revolta o revolució

27/09/2019

​El marc

13/09/2019

Els efectius

30/08/2019

Confrontació

16/08/2019

Fluxos

01/08/2019

Callar i parlar

19/07/2019

Foment contra Consum

05/07/2019

En quina trinxera estàs?

21/06/2019

El poder de l'autodeterminació

07/06/2019

Passant revista

Participació