Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

Només guanyarem si ho fem a Europa

«Si volem ser eficaços, hem d'aconseguir el màxim de parlamentaris europeus independentistes catalans»

per Xavier Roig, 25 de maig de 2019 a les 19:00 |
Personalment ja em vaig adonar, fa molts anys, que la causa catalana mai seria guanyada dins d'Espanya. Aquesta actitud em va portar, també en l'àmbit personal, a no voler col·laborar amb Espanya en res. Ni pel que fa a temes professionals. He tingut sort i majoritàriament m'he dedicat a feines internacionals i m'he hagut de relacionar poc amb espanyols -que n'hi ha de tolerants amb la causa catalana? Sí. Un percentatge molt petit, com ja s'ha vist-.

En política, no cal dir-ho, sempre perdrem si juguem en terreny espanyol. És com jugar a casa d'altri però amb el camp minat de trampes. El més greu -que no diu massa a favor de nosaltres- és que les trampes estan instal·lades fa anys. I les coneixem perquè, encara més greu, les hem ajudat a instal·lar nosaltres. La darrera, el cessament dels diputats electes. Divendres, un milió i mig de vots catalans van estar passats per l'aixella pels diputats espanyols que inclou, com és tradicional en la història catalana, els botiflers de torn. A més, per escenificar millor la nostra degradació com a poble, el cessament ha estat anunciat amb accent català per la presidenta del Congrés de Diputats espanyol. El fa un bon suborn abillat de salari!


Bé, el cas és que a Espanya no hi tenim res a pelar. Si és segons la democràcia i el que compten són els vots de tota Espanya, mai, mai, mai Catalunya podrà decidir el que vulgui. I el català que digui el contrari o bé té interessos (mana la butxaca), o és botifler (mana el sentit espanyolista) o és ximple. Un català de bé -sigui independentista o no- sap perfectament del que parlo. Per tant, la guerra -pacífica, però guerra- l'hem de lliurar fora.

De la mateixa manera que els negres d'Alabama van guanyar els seus drets civils gràcies a decisions federals. Si hagueren esperat que la legislatura (el Congrés i el Senat) d'Alabama els solucionés el tema, anaven apanyats. Les mobilitzacions van ser a Alabama, certament. Manifestacions, enfrontaments amb la policia, persones encausades, condemnades, etc. (els sona?)... tot això a Alabama, és clar. Però la batalla legal es va guanyar a Washington. Sentències federals, lleis, etc.

La impaciència pot ser el nostre pitjor enemic. Els fets que van tenir lloc el 2017 a Catalunya ho demostren. L'independentista eficaç s'ha de posar al magí que el tema va per llarg. I que no em vinguin amb urgències de satisfaccions personals. Jo porto perdent més de trenta anys. I quan érem minoria em vaig haver d'aguantar i sentir-me-les de tots colors.

Demà podem avançar en la tasca -insisteixo, llarga però fructífera, si som tenaços- de desmuntar l'estat espanyol peça per peça. De moment ja en tenim unes quantes de desmuntades i que, no ho dubtin, a llarg termini tindran efectes sobre la legislació espanyola. Però encara en quedem moltes. Com bé escriu en Sala i Martín hem d'aconseguir que el toro -per ell inventat- es posi tant furiós i irracional que acabi trencant el vidre de la democràcia a ulls de tots. No amb petits cops com fins ara ha fet. No. Hem de provocar una trencadissa que, a ulls del món, els deixi en ridícul.


Per tant, demà, els amics de la democràcia autèntica -independentistes o no- haurien de votar pensant en aquelles persones que estan encausades sense raó. Aquells que, contràriament als esbirros del PSC -ja no diguem els neo-franquistes de la dreta espanyola-, pensen que la justícia i la llibertat estan per damunt d'ideologies.

Si volem ser eficaços, hem d'aconseguir el màxim de parlamentaris europeus independentistes catalans. No me n'amago: jo votaré per la llista del president Puigdemont, perquè en Junqueras ja està garantit pels vots a Euskadi i Galícia. I jo vull que també surtin el segon i el tercer catalans independentistes (Ponsatí i Comín). Més detalls del raonament d'en Sala i Martin

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
14/09/2019

Air Canada no és Iberia

31/08/2019

​Barcelona, quan del fracàs en diuen èxit

17/08/2019

Porca misèria

03/08/2019

​El que els barcelonins vulguin

20/07/2019

Catalans amb irresponsabilitat hispana

06/07/2019

La nova Gestapo i els afers exteriors de la UE

22/06/2019

Ajuntaments: pitjor impossible

08/06/2019

Barcelona, dues lliçons i un desencís

25/05/2019

Només guanyarem si ho fem a Europa

11/05/2019

Puigdemont contra don Tommasino

Participació