Opinió

Bones i males cartes

«La imatge dels presos polítics entrant al Congrés, i deixant perfectament retratada l'Espanya irresoluble, és un as que només podrem fer servir com a un 1»

per Jordi Cabré, 21 de maig de 2019 a les 13:09 |
L’independentisme té unes cartes boníssimes un cop s’ha comprovat el límit de la capacitat repressora de l’Estat. No sé si cal repetir-ho: la sentència de la tardor serà una auto-trampa per als interessos espanyolistes, com ja ho és tot el judici; els resultats de les eleccions europees i municipals poden suposar una enèsima confirmació de l’estat de salut electoral de l’independentisme, i pot ser especialment esvalotador si Puigdemont treu un espectacular resultat que obri el debat sobre la immunitat, els drets polítics i la legitimació per tornar a fer política; l’estratègia judicial topa amb els límits dels drets fonamentals (fins i tot dins del marc constitucional espanyol) i encara hi toparà més contra el dret europeu. Etcètera. Ara bé: tot això, totes aquestes bones cartes, es poden jugar bé?

Ara mateix no prou. Segur que després de les eleccions s’hi pot posar fil a l’agulla, però ara mateix el vestit de l’independentisme polític fa pena. Costa que el vessant de JxCat unifiqui la seva imatge, la seva unitat i la seva recomposició política especialment pel que fa als protagonismes principals i a la disciplina. ERC, en canvi, d’això últim en va sobrada però va coixa en termes de contundència de missatge, i pateix, i sembla eternament al·lèrgica a tota proposta d’unitat. La CUP ha quedat estranyament difuminada o desmotivada, dubto entre els dos adjectius. I els fulls de ruta, aparentment, brillen per la seva absència. No serveix de res tenir bones cartes si el jugador està guenyo, o borratxo, o deprimit, o nerviós.


Estic seguríssim que és cosa de pocs mesos que es recuperin les bones onades, aquelles atmosferes que fan respirar possibilitats de victòria i que aleshores fins i tot fa esvair les presses i les rancúnies. N’estic seguríssim però, mentrestant, una bona carta com la imatge d’aquesta setmana dels presos polítics entrant al Congrés dels Diputats, i deixant perfectament retratada l’Espanya irresoluble d’avui, és un as que només podrem fer servir com a un 1. I no, no és el mateix un as que un 1. I tot i així. És la mateixa carta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Cabré
Escriptor, advocat, expert en gestió pública. Col·labora en diversos mitjans escrits i audiovisuals. El seu últim llibre és Canvi cultural: retrat d'una generació, a edicions Pòrtic. A Twitter: @jordicabre.
07/10/2019

El fracàs d'Espanya

09/09/2019

Ho hem fet bé

26/08/2019

Els partits polítics

12/08/2019

Vencedors morals

30/07/2019

Crim i càstig

15/07/2019

Descansar

17/06/2019

Porno polític

04/06/2019

Un any de «Govern»

27/05/2019

La independència, si la fem, la farem entre tots

21/05/2019

Bones i males cartes

Participació