opinió

Dia de la mare, dia dels estereotips

«L'ideal de la feminitat mainstream s'exhibeix i bombardeja amb missatges dia i nit. I, aquesta feminitat, és clar, té la seva màxima expressió en la maternitat»

per Laura Pinyol, 5 de maig de 2019 a les 20:00 |
Avui (diumenge 5 de maig) és el Dia de la mare. No té data fixa al calendari i oscil·la segons s'escaigui el primer diumenge de maig. No és un Dia Mundial i, depèn dels països, és celebrat un moment o altre, al llarg de l'any. Alguns països hi tenen molta tradició en celebrar-lo; en d'altres la tradició s'adequa a campanyes comercials, com és el cas de l'Estat espanyol, i de retruc Catalunya, on la publicitat s'escarrassa a fer entrar en calçador aquest dia en les nostres vides, coincidint amb l'arrencada de la temporada de primavera-estiu.

Aquesta setmana hem anat servits de missatges estereotipats sobre les mares. A les dones no se'ns sol deixar tranquil·les: quan no batallem contra les injustícies empíriques –que tenen la seva quota de pantalla al voltant del 8 de març- ho fem contra els estereotips amb els quals la pressió social ens martelleja, des dels anuncis de televisió i les marquesines de metros i autobusos. I no parlo només de l'arxicomentat anunci d'El Corte Inglés, ho faig de la tendència general: repasseu mentalment quants anuncis heu vist aquesta setmana sobre la primavera i les noves tendències, mètodes per aprimar i arribar a temps a l'operació biquini, clíniques de fertilitat i tota mena de productes antiedat.


L'ideal de la feminitat mainstream s'exhibeix i bombardeja amb missatges dia i nit. I, aquesta feminitat, és clar, té la seva màxima expressió en la maternitat. La maternitat, avui, a començaments del segle XXI, continua sent el llaç trampa on el conservadorisme fa tornar les dones al seu arquetip social. És encara el buc de proa on caben tots els estereotips: com han de ser les mares, quins sentiments han de tenir, com han de gaudir de moments únics, com han de comportar-se, com s'han de sacrificar, com han d'acontentar-se, com han de satisfer els seus fills, la família, per extensió, el seu entorn.

No hi ha contrapès a aquesta imatge idealitzada que, especialment, la publicitat fa de la maternitat. Perquè, a l'altra banda, les dones experimenten la culpabilitat. Una dona embarassada –sigui quin sigui el camí que hagi fet per arribar-hi; sigui un fill desitjat o no; sigui després d'anys de tractaments per infertilitat, sigui amb el màxim d'entusiasme- té per mirall els anuncis de colònies infantils, bolquers, farinetes o llets de fórmula on tot és ideal, és pueril, i desprèn un aire com de conte de fades. Tot és net, endreçat, bonic.

Les mares hi surten belles, recuperades, tranquil·les, felices. Tant se val que això no s'ajusti en el moment de canvis rotunds que és el primer temps de convertir-se en mare, el cansament, la dependència, els dubtes. Ser mare, evidentment, dona molts moments feliços, però també de molta frustració. I la culpabilitat sempre burxant l'orella.

A les dones se'ns prepara tota la vida per evitar quedar-nos embarassades quan som joves. Ho sabem tot dels mètodes anticonceptius. Però no som conscients que la principal causa de la infertilitat és l'edat. La indústria s'ocupa de fer-nos saber que la congelació ovàrica o els mètodes de reproducció assistida poden ajudar-hi, però no hi ha polítiques que ajudin a revertir la realitat: una de cada quatre dones nascudes després de l'any 1975 ja no serà mare encara que ho vulgui. La mitjana d'edat de les mares catalanes és de 31 anys (la més alta d'Europa) i la taxa de fills és d'1,3. El 80% de les famílies monoparentals són de dones amb fills i un 10% d'aquestes són pobres (segons dades de Save the Children).


A més, la famosa bretxa salarial s'accentua amb l'esdevenir mare: hi ha un 30% de diferència entre dones mare i homes pare en els anys posteriors de ser-ho. El 96% de les jornades parcials i el 90% de les excedències les demanen les dones. Aquestes són les principals causes de la diferència salarial, les pensions, més a llarg termini, i del sostre de vidre. Pressió social per ser mare, ajudes socials i polítiques per fer-ne, no tantes.

I amb tot això, El Corte Inglés fa el seu anunci en què una dona abnegada reivindica el 100% de ser mare (97% entregada; 3% egoista; 0% queixes). Una idea molt perillosa perquè evoca –una vegada més- l'ideal que la mare perfecta que és la que està disposada als altres, que calla, que vetlla per la família i que no es queixa, ni es reivindica. Dones, torneu a la cleda.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
20/10/2019

​Una generació perduda

06/10/2019

Moció de censura: propaganda electoral

22/09/2019

20-S, l'aparador d'una causa general

08/09/2019

​Una resposta llarga i sostinguda

25/08/2019

Tornem-hi amb els biquinis per a nenes

28/07/2019

Qui vol unes noves eleccions espanyoles?

14/07/2019

«Manades»: realitat creixent o escàndol social?

30/06/2019

Sóc la néta de La Florida

17/06/2019

La pèrdua de la innocència

02/06/2019

La llarga ombra del successor

Participació