La veu de Nació

L’Estat embriagat

«Permetre ara que Puigdemont es presenti corregint la JEC tindria per l'Estat l'inconvenient de reforçar-lo electoralment, però seria una fantàstica operació d'imatge exterior»

per Ferran Casas, 3 de maig de 2019 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La decisió que diumenge, en jornada de votació i enmig d'una forta divisió interna, va prendre la Junta Electoral Central (JEC) d'excloure com a candidats a Europa Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí va sorprendre tothom. Per arbitrària, perquè davant del dubte no es feia una lectura expansiva dels drets sinó limitadora -tal com vaig explicar en aquest article- i perquè ningú ho havia previst. El debat jurídic se situava en si, en el cas de ser escollits, l'expresident i els exconsellers podrien venir a Espanya a acreditar-se com a eurodiputats sense ser detinguts i no pas en si podrien o no presentar-se. Lògicament, després de resoldre les urgències per rellevar els noms apartats per la JEC i optar per Gonzalo Boye, Xavier Trias i Beatriz Talegón, Junts per Catalunya va presentar una bateria de recursos.

L'andanada de la JEC, que argumentava que concorrent des de l'exili els tres candidats estaven burlant la llei espanyola, haurà de ser revisada en les properes hores pel Suprem i, si no atén la petició, després pel Constitucional i el Tribunal Europeu de Justícia de Luxemburg. A banda, els advocats de Puigdemont, Comín i Ponsatí van recórrer al jutjat del contenciós i a la mateixa JEC. La primera via, que és la principal, s'haurà de resoldre abans que sigui massa tard per ser candidats. Però pel camí ja s'ha pronunciat el jutjat del contenciós administratiu de Madrid admetent el recurs i també la fiscalia provincial, que és un òrgan jeràrquic depenent de l'Estat, afirmant que s'estan vulnerant els seus drets. Una revés en tota regla que ens permet intuir què acabarà passant finalment. No només Puigdemont es podrà presentar sinó que la seva cara apareixerà a la papereta a Espanya. 


La poca solvència de la decisió de la JEC deixa damunt la taula almenys dues hipòtesis sobre què pot haver passat en aquest Estat embriagat i matusser a l'hora d'administrar drets. I, atès el que hem vist i sabut en els darrers anys sobre com funcionen els seus aparells, fóra bo no descartar cap possibilitat. La primera opció és que, malgrat que els partits hi tenen incidència i els juristes que en formen part no són llecs en dret electoral, un sector "patriòtic" de la JEC hagi anat per lliure a cavall de l'ambient general d'impunitat contra els presos i exiliats independentistes. És una conducta que hem vist sovint al ministeri de l'Interior. Pensar que ningú posarà mai fre a res, més encara tractant-se de Puigdemont, s'explica mirant alguns diaris i televisions i escoltant alguns discursos de la darrera campanya, però com en tot cal guardar les formes.

I la de guardar les formes seria precisament la segona hipòtesi. El cas de Puigdemont i el judici al Suprem són en aquests moments al punt de mira. El que passa al Govern i al Parlament queda en segon pla i ara mana la "resolució judicial" del conflicte i la seva internacionalització. Prendre una decisió forassenyada a partir de la sospita (o la certesa) que el Suprem o el Constitucional la puguin acabar rectificant tindria un impacte fortíssim. Un impacte que permetria enviar al món un missatge positiu: a Espanya es respecten els drets i hi ha garanties fins i tot dels que conspiren contra la seva unitat. Pedro Sánchez podria seguir dient que és "una gran democràcia".


La imatge de la Justícia a l'Estat, especialment de les seves instàncies superiors per despropòsits que van més enllà del procés -com és el cas de les hipoteques o la llei de l’embut que sovint s'aplica en els escàndols de corrupció-, està per terra. A ulls dels espanyols i també de bona part de les opinions públiques europees. Permetre ara que Puigdemont es presenti corregint la JEC tindria per l'Estat l'inconvenient de reforçar-lo electoralment, però seria una fantàstica operació d'imatge a l'exterior.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Coautor dels llibres Començar de nou, I tot això com es paga? i Tota la veritat. A Twitter: @Ferrancm.
12/08/2022

Aliment per a l'extrema dreta

05/08/2022

Qui entoma el repte del finançament?

15/07/2022

Una mesa redimensionada

01/07/2022

Feijóo ja s'hi veu

24/06/2022

L'autoritat del president

17/06/2022

Preguntes andaluses

10/06/2022

Embús polític

04/06/2022

Junts, el diagnòstic i la solució

13/05/2022

El partit del 20%

29/04/2022

El treball, encara

Participació