El joc de la vida

«Molts conductors no són conscients de què passa quan un accident escapça un camí vital, no només per a qui deixa de viure’l sinó per a qui té al voltant»

per Blanca Busquets, 25 d'abril de 2019 a les 07:00 |
Una vida. Uns ulls que brillen i que mostren allò que duen a l’ànima. Unes paraules, unes cançons, una escalfor a l’hora de donar la mà, d’abraçar o de besar. Projectes de futur, rialles i solidaritat. Companyonia, amistat, amor.

I, de sobte... res de tot això. Ni ulls brillants ni paraules, ni cançons ni escalfor, ni abraçades ni petons. Ni projectes, ni riures ni estimació. 


D’una vall d’arbres i flors a un desert eixut. Al buit. Ahir hi havia algú i avui no hi és. O fa dues hores, o un minut. O fa uns segons.

De vegades penso que molts conductors no són conscients de què passa quan un accident escapça un camí vital, no només per a qui deixa de viure’l sinó per a qui té al voltant. Potser cal haver-ho viscut per entendre-ho. 

Em faig creus quan topo per aquestes carreteres nostres amb algú que, més que conduir, sembla que jugui a la Play station. No distingir entre el joc i la perillosíssima realitat és el pitjor que pot passar i, tristament, passa massa. Aquest afany per arribar tres minuts abans a casa o per gairebé obviar revolts (Fa modern?) o per descobrir immediatament què ens acaben de dir per whatsapp, marca amb paper de fumar la línia entre la vida i la mort. Però ser-ne conscients es veu que costa molt.

Malauradament, no parlo d’un o de dos conductors, sinó de molts. És una constant. Cada dia hi ha més morts a les carreteres catalanes, i Osona no és cap exemple de conducció òptima, almenys per l’experiència que jo en tinc.


Potser això us sona a discurs moralitzant. Tant m’és, ja em dono per ben pagada si les meves paraules fan reflexionar algú. O potser, repeteixo, és que cal haver-ho viscut per entendre-ho i, mentre no ens toqui de prop, continuarem jugant frívolament amb la vida. No n’aprenem.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
07/10/2019

La postveritat de Sant Roc

18/09/2019

​Pilotes de golf

26/07/2019

La calor

10/07/2019

El Xat

27/06/2019

«​La mare quan plora»

12/06/2019

​Festa Major de luxe

28/05/2019

​El fenomen dels lavabos freds

15/05/2019

Una història molt pròxima

25/04/2019

El joc de la vida

12/04/2019

​Cabrera, per fi

Participació