Sobre caputxetes i biblioteques escolars

«Quan discutim si la caputxeta hauria de ser present en una biblioteca escolar el primer que hauríem de plantejar és de quina caputxeta estem parlant?»

per Isàvena Opisso , 23 d'abril de 2019 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El primer aspecte que m'ha sobtat sobre la polèmica entorn de la retirada de contes clàssics d'una escola de Barcelona és que detractors i partidaris parlen del conte de la Caputxeta com un ens únic, com si d'aquest conte només existís una sola edició, sempre amb un mateix text i il·lustracions. Actualment es poden trobar més de 200 edicions de la caputxeta en català, i n'hi ha de tot tipus, d'algunes que intencionadament han adaptat els estereotips a la nostra època, d'altres amb un contingut totalment estereotipat, amb un vocabulari proper als temps actuals, amb lèxic adaptat a la primera infància, amb lletra de pal, amb lletra lligada, en vers, sense text, amb il·lustracions, sense il·lustracions, també de rònegues i d'altres que fan feredat només de veure. Així que quan discutim si "la caputxeta" hauria de ser present en una biblioteca escolar el primer que hauríem de plantejar és: de quina caputxeta estem parlant?

El segon aspecte que m'ha sobtat és que hagi aixecat tanta polseguera la retirada d'uns títols d'una biblioteca escolar i que no aixequi polseguera que a les biblioteques escolars no hi entren els títols que hi haurien d'entrar, perquè no s'hi destinen suficients recursos ni materials ni humans. Les biblioteques escolars segueixen sent les grans oblidades del sistema de lectura pública de Catalunya, quan haurien de ser uns espais educatius i dinàmics i un recurs fonamental per a l'adquisició de competències bàsiques.


Totes les biblioteques, també en les escolars, haurien de tenir una política clara de desenvolupament de la col·lecció: definir objectius, abast i continguts, efectuar una selecció de llibres amb criteris bibliotecaris i també expurgar aquells llibres inapropiats i obsolets, i aquest darrer aspecte és vital en algunes biblioteques escolars que tendeixen a conservar tots els llibres que han acumulat al llarg del temps i que perillen de convertir-se en un magatzem de llibres en lloc d'una biblioteca dinàmica. Les biblioteques escolars no s'han de nodrir a base d'ofertes de lots per part de les editorials, ni donacions de les famílies, ni de títols proposats per les comissions de pares, ni de personal voluntari per tirar endavant la biblioteca: calen professionals i recursos.

La funció de la biblioteca escolar també és facilitar material per aprendre a ser crític, i hi ha edicions de la caputxeta que ho permeten, d'altres que no és que s'hagin de treure de les biblioteques, sinó que ja mai hi haurien d'haver entrat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Isàvena Opisso
Osonenca, bibliotecària de professió i vocació, amant de la música clàssica i l’òpera, membre de la junta de l’associació LGTB TALCOMSOM, defensora del transport públic i els serveis públics, activista pels drets socials i per la llibertat de les persones.
24/04/2020

Un Sant Jordi diferent

16/03/2020

Ara toca quedar-se a casa

27/01/2020

El bus diari a la UAB: una línia més que necessària

10/12/2019

​El transport públic a Osona o el dia de la marmota

28/10/2019

Per què tan pocs infants i joves utilitzen el bus urbà?

21/06/2019

On són els infants ara que s'ha acabat l'escola?

23/04/2019

Sobre caputxetes i biblioteques escolars

18/02/2019

​Els patis d'escola oberts

21/12/2018

No n'hi ha prou amb maratons i recaptes solidaris

22/10/2018

​El futur incert dels menjadors escolars

Participació