opinió

L’altivesa, el menyspreu i el despotisme il·lustrat

«Emparant-se en la grandesa d'Espanya i el seu patriotisme historicista ja haurien de saber que esclafant Catalunya tampoc se soluciona el problema catalán»

per Laura Pinyol, 21 d'abril de 2019 a les 20:40 |
A la vista dels resultats electorals de les últimes conteses no sembla que el més idoni per al PP hagi estat escudar-se en el discurs ultraconservador, anticatalà i ancorat en el frontisme. En les últimes eleccions espanyoles, les celebrades al 26 de juny del 2016, el PP, aleshores encapçalat per l'encara tot poderós Jorge Fernández Díaz va treure un 13,6% dels vots i 6 diputats. Millorava els resultats de mig any abans, les eleccions del 20 de desembre del 2015, quan el PP es va quedar per darrere de Ciutadans amb vots, amb un 11,1% i 5 diputats.

Les eleccions al Parlament del 21D, en ple 155 i després de la tardor del 2017, el PP va fer els pitjors resultats de la seva història essent l'últim partit de la cambra catalana en representació: 4 escons i el 4,24% dels vots, que sacrificava l'alfil Xavier García Albiol com a referent del Partit Popular a Catalunya. La moció de censura que va fer perdre el govern a Mariano Rajoy van deixar el PP amb una condició residual a Catalunya.


Però Catalunya ha seguit sent durant aquesta campanya per a les eleccions a les Corts espanyoles el graner per arrencar vots a la resta de l'Estat. Ho fa amb un PP més acomplexat pel seu minse pes polític, per la irrupció de Vox a Andalusia, que atia el fantasma de la seva presència a la resta de les províncies, i les opes continuades que Ciutadans ha fet al seu tradicional electorat. Amb Inés Arrimadas com a rival política, la candidata més votada a les eleccions del 21D del 2017 amb 36 escons i el 25,3% dels vots, el nou PP ultraconservador i temorós de Pablo Casado ha decidit que la millor candidata per a Catalunya seria la XIII marquesa de Casa Verde, Cayetana Álvarez de Toledo.

A Espanya, els qui ostenten títols de Grans d'Espanya no tenen dret a res, ni representativament ni protocol·làriament. Però sí que els serveix perquè les revistes del cor els segueixin els passos i en parlin amb especial commiseració. Amb tres nacionalitats –l'argentina, la francesa i l'espanyola- Cayetana Álvarez de Toledo va néixer a Madrid, va viure entre Argentina i Gran Bretanya.

Per part de pare, a part de rebre el marquesat, reté l'herència de ser filla d'un lluitador de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, la vinculació amb la Casa de Alba i nombrosos avantpassats de la noblesa castellana. Per part de mare –família Peralta-Ramos- ostenta el llinatge de virreis i grans fundadors de ciutats com Córdoba o Mar de Plata. Ha estat casada amb l'empresari Joaquín Güell, dels Güell mecenes. Va estudiar i es va doctorar a Oxford i és periodista, historiadora i exdiputada del PP.

Abans que Casado la fitxés com a esperança pel PP català, Álvarez de Toledo havia deixat el PP per la tebior de Rajoy, s'havia vinculat a la FAES d'Aznar i havia fundat la plataforma Libres e Iguales, contra el moviment independentista.


Des que és candidata, Álvarez de Toledo ha trepitjat poc Catalunya. Algun acte a porta tancada a Barcelona, en sumptuosos salons, algun plató de televisió i una performance a l'Autònoma per arrencar una fotografia contra la coacció als constitucionalistes, que va aconseguir.

Però en aquesta setmana i escaig de campanya li hem sentit dir que l'independentisme és un gegantesc projecte de xenofòbia, que hi ha dos milions de xenòfobs a Catalunya, que l'1 d'octubre és equiparable al 23F, que Quim Torra és un cabdill totalitari i que si es permet una roda de premsa a un pres com Junqueras, perquè no s'ha de permetre a un violador. Sembla mentida que ser doctorada a Oxford sigui compatible amb dir tantes imbecil·litats.

Però si una cosa té Álvarez de Toledo, és que diu tot això des d'aquella altivesa i aquella superioritat moral de qui se sent dalt de la cadena tròfica, socialment parlant. Des de l'alta societat i el despotisme il·lustrat, la marquesa alliçona, assevera i insulta a milions de catalans sense fer soroll, sense ni un sol estirabot, acoquinant sovint els seus interlocutors.

Qui sembla més nerviosa amb la seva irrupció és Inés Arrimadas que després de fer els millors resultats de Ciutadans a Catalunya i aconseguir ser el buc de proa contra l'independentisme, s'ha deixat arrossegar per Albert Rivera en el seu últim intent de fer forat a Espanya. Les eleccions espanyoles del desembre del 15 i el juny del 16 van ser un fracàs d'expectatives per a Cs. I la moció de censura contra el govern Rajoy, a la que donaven suport, els va deixar sense discurs ni espai polític.

Espantats tant o més que el PP per l'ombra de Vox, Cs ha decidit apartar-se del centre polític i ser part de la subhasta de la dreta espanyola. La principal víctima d'aquest joc tàctic i histèric és Arrimadas, convertida en una caricatura d'ella mateixa, incapaç de fer cap aparició pública als carrers o a l'hemicicle si no és per fer un estirabot.

L'última, ahir a Torroella de Montgrí, poble de la consellera Dolors Bassa. Allí va cridar "llibertat, llibertat", mentre alguns veïns li giraven l'esquena. Segur que Arrimadas és prou llesta per no fer aquest espectacle a Ripoll. I segur que sap que algú com Cayetana no vendria tan barata la mateixa dignitat.

El que és segur és que PP i Cs han decidit, a parts iguals, renunciar a fer política a Catalunya. I emparant-se en la grandesa d'Espanya i el seu patriotisme historicista ja haurien de saber que esclafant Catalunya tampoc se soluciona el problema catalán.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
19/05/2019

«Es suficiente»

05/05/2019

Dia de la mare, dia dels estereotips

21/04/2019

L’altivesa, el menyspreu i el despotisme il·lustrat

07/04/2019

Porno o educació sexual: un debat urgent

24/03/2019

L'Elda, l'Agnès

10/03/2019

Feminisme subversiu

24/02/2019

La bandera del 8 de març

27/01/2019

Esperança i llibertat

13/01/2019

Guanyar temps

30/12/2018

Un any sencer

Participació