El Brexit i les seves derivades: «Si vis pacem, para bellum»

«El procés d'integració no és solament comercial, també ho és d'inversions (avui més importants, quasi), de normatives i estàndards, de regulació»

per Jaume Ferrer , 17 d'abril de 2019 a les 08:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dia 10 d'abril passat va tenir lloc la cimera europea de caps d'estat i de govern (el Consell Europeu, no confondre amb la Comissió Europea) per estendre l'aplicació de l'article 50 fins el 31 d'octubre del 2019. Theresa May volia que fos fins el 30 de juny. La cimera era per evitar tant com fos possible els efectes disruptius del Brexit (que hi seran). Com a conseqüència de la reunió queda clar que el Regne Unit haurà de participar en les properes eleccions al Parlament Europeu. El Regne Unit, mentre duri aquest període, continuarà essent membre de la UE a tots els efectes. La data marcada és fruit d'un estira i arronsa de tots contra tots, Regne Unit inclòs. I dibuixa almenys 4 possibles escenaris: la ratificació de l'acord UE-Regne Unit, el no tracte (a la brava), un altre referèndum i, finalment, la marxa enrere de l'article 50. I tot resta obert. La data del 31 d'octubre (Macron contra la resta, contra May, contra tots) també està pensada perquè entri en vigor abans de l'entrada de la nova Comissió Europea el proper dia 1 de novembre, fruit del procés electoral al Parlament Europeu. En aquest període el Regne Unit es compromet a portar-se bé, i qualsevol acord ara no prejutja la futura relació entre la UE i el Regne Unit.

Fins aquí tot normal, si no fos perquè és la primera vegada des que tinc ús de raó internacional (tampoc fa tant) que un procés d'integració comercial i polític es fa enrere, va en direcció contrària a l'anterior. Definitivament, el procés de globalització tal com l'havíem entès també pot anar en la direcció contrària, o tangencial, o qui sap què. El procés d'integració no és solament comercial, també ho és d'inversions (avui més importants, quasi), de normatives i estàndards, de regulació. Com qui no vol la cosa, la UE va adoptar el març del 2019 una regulació per establir un procés de "filtratge" de les inversions procedents de països de fora de la Unió Europea. La normativa marc té com a objectiu identificar, valorar i mitigar el risc potencial per a la seguretat i l'ordre públic en algun estat membre o en tota la Unió. Això implica l'intercanvi d'informacions sobre aquest tipus d'inversions entre els estats membres, valorant els riscos que comporten i la transferència d'experiències "pràctiques" entre els mateixos actors, ràpidament i de forma confidencial. La promoció de les inversions ha format part fins ara de les tasques "naturals" de qualsevol organisme de promoció econòmica estatal, autonòmic, provincial o municipal. Ara, potser no serà tant d'aquesta manera.


A partir d'ara, si toca temes sensibles com tots els inclosos en el programa Horizon 2020 (tota classe de "High Tech", tecnologies crítiques, indústria 4.0), o temes com el projecte Galileo, o les xarxes transeuropees d'energia, o infraestructures crítiques, o matèries primeres crítiques, i per suposat tot allò relacionat amb la indústria de la defensa (armes, avui qualsevol cosa pot ser una arma) s'ha d'informar a tots els estats membres i a un grup d'experts creat especialment per aquest motiu. I els temes dels que s'ha d'informar són de les inversions rebudes des de fa almenys 10 anys, dels increments d'inversió procedents de fora la UE, especialment de les procedents de la Xina i l'Índia, de les procedents d'empreses de propietat estatal, i un llarg etcètera.

Informar de qui és l'inversor i a qui s'adreça per ser comprat, en quins sectors opera i on, quin és el valor de la inversió i de quina manera s'articularà aquesta inversió, i quan i com tindrà lloc la transacció.


Si fem un pas més amunt en la jerarquia institucional de coses que passen i mirem a l'Organització Mundial del Comerç, que "entén" de tot el que hem parlat més amunt (comerç, inversions, regulacions, procediments...) veiem que és un dels altres escenaris de batalla de tot plegat. Estiguem atents a una altra data, la de desembre del 2019, quan venç el període de nomenament d'"àrbitres" per part dels Estat Units al si de l'organisme de resolució de disputes comercials entre estats. Si no els nomena, paralitza el braç de força de la OMC-WTO amb tot el que implica per la vigència de les regles aplicades a un conflicte econòmic. 

Definitivament, tothom aplica a la política de si vols la pau, preparat per a la guerra. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jaume Ferrer
Director de l'àrea d'Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa. Va néixer a Barcelona l'any 1958. És llicenciat en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i MBA per Esade. Des del 1992 dirigeix l'àrea d'Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa, des de la qual assessora i col·labora amb les empreses en el desenvolupament de projectes d'internacionalització. És especialista en la zona del nord d'Àfrica.
16/09/2020

Setembre 2020

18/06/2020

Mobilitat reduïda (el món no és un lloc tranquil)

17/03/2020

Covid-19 és el títol de una novel·la d'Albert Camus

12/02/2020

Coronavirus: només una turbulència d'informació?

11/12/2019

El Dinamisme Empresarial al Bages

18/09/2019

El sistema de control de les empreses que ens ve de la Xina (i no només de les empreses)

18/07/2019

Que lluny queda Bretton Woods. Més que el cotxe elèctric

26/06/2019

El monopoli de Google i els Estats Units d'Amèrica

17/04/2019

El Brexit i les seves derivades: «Si vis pacem, para bellum»

15/03/2019

El poder de les dades per a la indústria, i per a moltes coses més

Participació