opinió

T de «tolerants» i de «tontos»

«La figura d'Arrimadas només podia donar-se aquí. Perquè acceptar actuacions com les que aquesta dona duu a terme a casa nostra no és de tolerants. És d'idiotes»

per Xavier Roig, 13 d'abril de 2019 a les 20:00 |
Arriben les eleccions, cosa que comporta campanya electoral. I així com els dies calitjosos són idonis per a la migranya -malaltia que, afortunadament, no pateixo-, aquest període en el qual ara entrem comporta mal humor garantit. Les campanyes són nefastes per dos motius. Per una banda s'obre la veda a l'insult a la intel·ligència. Vull dir que si féssim cas als missatges que expel·leixen els polítics, el més aconsellable consistiria en no anar a votar. Però amb això no n'hi ha prou. Comença, per afegitó, la temporada dels invasors. Sí, sí, m'han entès bé. Comença el període en què desembarca gent forana que, en el millor dels casos, ens voldria assimilats a Espanya. És a dir, desapareguts com a catalans. Altres, no cal dir-ho, voldrien anar més enllà. A molts no molestarien penes de vint, trenta anys. És a dir, condemnats de per vida. Per més exemples: els presos polítics i els exiliats.

Per al meu gust, els catalans som excessivament permissius. No pas tolerants. No senyor. Anem un pas més enllà i, per ganduleria, per mor d'un mediterranisme que peixeja, altament incompetent, practiquem aquesta permissivitat que ens fa quedar bé, però que ens destrueix.


Aquesta manca d'exigència, començant per nosaltres mateixos, s'extrapola a límits al·lucinants quan es tracta d'acceptar forans que, siguem clars, insisteixo, ens voldrien desapareguts. Els que jo denomino "invasors". No venen aquí a fer res de positiu. Vénen a liquidar-nos. I entre aquests hi trobem els del PP. Les visites del tardofranquista Aznar i de la pixa-colònies Cayetana van en aquest sentit. Una ventositat castellana a la nostra cara.

Però també hi ha l'autoodi. I aquest és Ciudadanos. Va néixer aquí promogut per la dreta entre els progres de vocació castellana i anticatalana. Al PP, com que ja va néixer forà, no l'importa posar determinats caps de cartell grotescs. A Ciudadanos li cal importar-los. I aquest és el cas de la senyora Arrimadas, entre d'altres, que podria ser catalana plenament, com tants altres casos, i que, per decisió pròpia, ha decidit ser-ho només administrativament. Perquè aquí, és clar, no cal obtenir la nacionalitat. Estem dins d'Espanya!

Ja sé que molts voldran confondre al personal i titllar-me de xenòfob. Allà ells. Mai m'han agradat els invasors. Tampoc els immigrants inadaptats. Ja siguin catalans instal·lats a Buenos Aires que sempre estan amorrats al Casal Català, com els andalusos que ho estan a la Casa de Almeria. Quan un escolleix un país per viure-hi, ha d'abraçar-lo en la seva totalitat i amb passió. Per a mi, no existeixen catalans instal·lats a Itàlia. Són italians. Ho sento.

Però per deixar encara més clar el que vull dir. Si us plau, que algú em digui l'equivalent a qualsevol estat del món d'allò que, a Catalunya, representen Ciudadanos i el PP. No existeixen partits antifrancesos, antiitalians, antialemanys, etc. Serien rebutjats per la mateixa societat. Diguin-me, si us plau, si a qualsevol estat modern occidental existeix la persona que -arribada només fa 13 anys (com ara, la tal Arrimadas)- se li toleri l'intent permanent de destruir el nervi que conforma el país que l'ha acollida. No la trobaran. La figura d'Arrimadas només podia donar-se aquí. Perquè acceptar actuacions com les que aquesta dona duu a terme a casa nostra no és de tolerants. És d'idiotes.


Alguns diran que Catalunya no és un estat. I això possibilita que uns ens impedeixen legalment considerar determinada gent com anticatalana. Però també facilita que massa catalans -per mor d'un políticament correcte aberrant- acullin amb normalitat aquells que voldrien veure'ns desapareguts com a catalans. Precisament per tot això ens cal tenir un estat. La resta no significa res més que la desaparició de la nació catalana a data fixa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
13/04/2019

T de «tolerants» i de «tontos»

30/03/2019

Canvi d’horari sí, canvi d’horaris no

16/03/2019

Roma no paga a traïdors

02/03/2019

«Vagos y maleantes»

16/02/2019

Eleccions: la fi d’algunes menjadores

02/02/2019

Comença la mascarada

19/01/2019

Simplement anticatalana

05/01/2019

Escollir els millors

15/12/2018

Sense bombolles de Freixenet?

17/11/2018

Justícia: senyals negatius i positius

Participació