​Cabrera, per fi

«El castell que no era castell, finalment ho serà. O sigui que, a banda de tenir santuari, a Cabrera tindrem castell»

per Blanca Busquets, 12 d'abril de 2019 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El castell que no era castell, finalment ho serà. O sigui que, a banda de tenir santuari, a Cabrera tindrem castell. I a banda també de tenir la base de la torre, és clar, que ha estat fins ara l’únic rastre allà a dalt de la cèlebre família Cabrera. Finalment, la intervenció s’està fent sota la direcció d’Imma Ollich i Albert Pratdesaba. 

Jo em resignava a pensar que no hi hauria cap més excavació, que no interessava per la raó que fos. També pensava –i continuo pensant- que Cabrera no és el millor lloc per excavar-hi, és a dir que no hi ha grans facilitats per fer-ho (ho poden testificar els que van destapar ja fa anys la base de la torre, sota la direcció de l’Assumpta Serra), que és incòmode, que és complicat pujar-hi el material, etc.


Però el castell ho mereix. I la història de la comarca i de Catalunya. Erigit en temps dels primeríssims comtes catalans (segle IX o inicis del X), va ser un castell defensiu on la família Cabrera realment sembla que no va arribar a viure mai. Més endavant, ells van marxar lluny i, en el seu lloc, s’hi van posar uns castlans (“masovers de castells”, per entendre’ns) que també es van dir Cabrera. De la família original és el trobador Guerau de Cabrera, i dels Cabrera-castlans, dues de les amants de Jaume I, Guillema de Cabrera i, l’última amant, Sibil·la de Saga (sogra i jove, embolica que fa fort!). De Cabrera també ve el terme Cabrerès, que llavors abastava, és clar, els seus dominis.

Els castlans es veu que també es van cansar de pujar i baixar de la muntanya i van acabar fent-se la residència una mica més avall, al puig de la Bastida (o Bastida de l’Infern). Ja em perdonaran els antics Cabrera, però diria que és molt més complicat de pujar, tant a peu com a cavall, al petit però esquerp, dret i relliscós, Puig de la Bastida, que no pas a Cabrera, que almenys té unes senyores marrades que devien ser molt més pràctiques a l’hora d’enfilar-s’hi.

En fi, tot aquest embolic segur que l’explicaria mil vegades millor que jo l’historiador Antoni Pladevall (Busqueu el seu llibre La mare de Deu de Cabrera, ed. Montblanc-Martín 1993. Una joia, com tots els seus), però m’agradava deixar-ne escrites aquí aquestes quatre pinzellades.

I, parlant de pinzellades, si us plau, que algú hi posi una placa que digui alguna cosa com “Antic castell de Cabrera. S. IX-X”: Que això ja podria estar ben posat de fa temps. I tots plegats sabríem millor que, a banda del santuari i l’hostatgeria, a dalt hi ha una altra cosa (en ruïnes o no) d’evident interès cultural i turístic. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
07/10/2019

La postveritat de Sant Roc

18/09/2019

​Pilotes de golf

26/07/2019

La calor

10/07/2019

El Xat

27/06/2019

«​La mare quan plora»

12/06/2019

​Festa Major de luxe

28/05/2019

​El fenomen dels lavabos freds

15/05/2019

Una història molt pròxima

25/04/2019

El joc de la vida

12/04/2019

​Cabrera, per fi

Participació