OPINIÓ

La Lily o el mirall

«Administracions i operadors judicials i policials no hem sabut donar una resposta adequada. Hauríem de ser honestos: calen canvis legislatius profunds en la lluita contra el tràfic»

per Laura Pérez i Marta Cruells, 10 d'abril de 2019 a les 20:00 |
La setmana passada va morir la Lily, una dona jove, d’origen moldau, veïna de Barcelona i que exercia la prostitució de forma forçada i sota amenaça. La seva mort constitueix un desenllaç molt dolorós, en especial per a les seves companyes, i per a les entitats socials i els equips tècnics que la van acompanyar durant els darrers 7 anys, els que va viure a la ciutat. El dolor per la seva mort ve també de la mà d'un fort sentiment de ràbia i d'impotència que fa urgent la necessitat d'una reflexió de tots els actors sobre com hem d’intervenir per protegir les persones víctimes de tràfic i quines eines manquen per evitar noves pèrdues.
 

Les administracions i els operadors del sistema judicial i policial, sent coneixedors de la seva situació de tràfic i explotació des de fa anys, no hem sabut donar una resposta adequada. Les iniciatives públiques d'acompanyament, suport i vinculació no han estat suficients. Des de l'Ajuntament de Barcelona, vam utilitzar tots els mecanismes que tenim a l'abast per intentar millorar la seva situació. Des d'un inici ens vam coordinar amb els cossos policials competents i amb la Fiscalia, vam escriure i trametre diferents informes on fèiem palesa la seva situació de risc i demanàvem actuacions policials i judicials que poguessin acabar amb la seva situació. Vam impulsar totes les vies d'intervenció social a l'abast per garantir-li l'accés a la sanitat, l'atorgament d'empadronament i residència, l'atorgament de la condició de víctima de tràfic i la cerca dels seus fills, entre d'altres. Malgrat aquests intents d'intervenció, les dificultats van ser constants i no s'assolien els resultats. El seu cas requeria també d'una investigació policial més profunda i decidida que demostrés les amenaces i violència què patia i que identifiqués les persones per poder engegar un procés judicial.

L'única via que la legislació li oferia per sortir de la situació en què es trobava era la denúncia individual, fent recaure sobre ella tot el pes de la prova
 
Amb tot, per una banda, l'única via que la legislació li oferia per sortir de la situació en què es trobava era la denúncia individual, fent recaure sobre ella tot el pes de la prova, cosa que no podia fer. Per altra banda, enlloc de protecció entre el 2013 i 2015 el que va rebre a Barcelona va ser una ordre d'expulsió del país en aplicació de la llei d'estrangeria i nombroses multes imposades per l'ordenança del civisme. Tot això li va dificultar més la vida, va anul·lar la seva capacitat de moviment i va afeblir la seva confiança en les institucions que representaven un sistema suposadament encarregat de protegir-la.
  

Fins a l'any 2015 l'Ajuntament actuava en matèria de tràfic establint coordinacions bilaterals amb actors policials i socials i en un nombre reduït de casos (28 el 2014). L'any 2015 vam constituir la Taula interinstitucional contra el tràfic d'éssers humans amb 32 actors institucionals, policials, judicials i socials de la ciutat per millorar la coordinació. En aquest espai es va definir el 2016 el Circuit Barcelona contra el tràfic d'éssers humans, un document que aterra les actuacions a la pràctica dels actors de la  nostra ciutat. El mateix 2016 vam crear la primera Unitat d'atenció integral a persones víctimes de tràfic per explotació sexual, laboral, per mendicitat i tràfic d'òrgans de l'Estat espanyol, amb recursos públics i personal especialitzat. Aquesta unitat ha atès en dos anys 180 casos de víctimes potencials de tràfic, oferint representació jurídica, atenció social, habitacional, laboral, econòmica i de salut, en coordinació amb diverses entitats socials especialitzades.

Així mateix, per tal d'evitar la revictimització de les persones en situació de tràfic que exerceixen la prostitució, i donar compliment a la directiva europea (2011/36/UE) i al conveni del consell d'Europa en la matèria que exigeixen a tots els estats membres no multar les persones que puguin estar en una situació de prostitució forçada, des del 2016 s'ha deixat d'aplicar l'article de l'Ordenança del Civisme sota el qual s'imposaven multes a les persones que contactaven amb els clients a la via pública. S'han anul·lat també totes les multes no pagades per treballadores sexuals des del 2006 fins avui com a acte de reparació.
  
La valoració del cas de la Lily ha de ser també una revisió de l'abordatge de la xacra del tràfic de persones en la seva globalitat. Ja fa anys que les persones especialitzades en aquest delicte al sistema judicial, l'acadèmia, a les entitats socials i a algunes administracions que intervenen en aquestes situacions, demanem en primer lloc i de forma urgent poder comptar amb una llei orgànica contra el tràfic que permeti, entre d'altres qüestions, que el procés judicial tiri endavant sense que tot el pes recaigui en la declaració de la víctima. També que es tinguin en compte els informes dels cossos policials especialitzats, de les entitats socials expertes en l'àmbit, de les institucions que disposen de departaments especialitzats i que s'impulsin millors mesures de protecció de les persones traficades prèviament al procés judicial. En segon lloc, demanem modificar la llei orgànica 19/1994, de 23 de desembre, de protecció de testimonis i perits en causes criminals, per tal que resolgui els problemes greus d'aplicació i protecció de les víctimes durant el procés judicial que es donen actualment. També és imprescindible modificar l'actual llei d'estrangeria, que en la pràctica acaba constituint-se en un factor més d'exclusió i criminalització.
 
A més d'aquests canvis legislatius, són necessaris més recursos humans i materials, impulsar una major coordinació internacional que permeti la investigació i la protecció dels familiars amenaçats en origen i proporcionar formació especialitzada i amb perspectiva de gènere i drets humans a tots els operadors implicats.

Algunes veus plantegen que la solució de tot plegat és l'abolició de la prostitució, i això és senzillament fals
  
Malauradament, totes aquestes explicacions quedaran invisibilizades en el marc d’un debat pervers en el que algunes veus plantegen que la solució de tot plegat és l'abolició de la prostitució, i això és senzillament fals. No, la solució no és ràpida ni fàcil, però sobretot ha de ser precisa i apuntar bé al fenomen del tràfic.
 
Aquest fals debat alimenta la confusió de que tota la prostitució es dona a través de l'explotació sexual. Hi ha persones que exerceixen la prostitució de manera forçada per terceres persones i d'altres que no, i això és un fet indiscutible per molt que es facin judicis morals i que es pretengui en la retòrica afirmar el contrari. No és el mateix recórrer a la prostitució per donar resposta a una necessitat econòmica que estar en una situació de tràfic, sota amenaça i essent obligada. Les administracions públiques necessàriament han de tenir en compte aquesta diferència a l'hora d'intervenir, ja que les respostes a cada situació no són en absolut les mateixes. Davant la prostitució forçada, cal investigació policial, endegar un procés judicial, garantir mesures de protecció i recuperació, més coordinació entre actors, saber identificar els autors, etc. Quan l'exercici de la prostitució no és forçat, en canvi, cal garantir, com a la resta de ciutadans i ciutadanes, el seu dret a la salut, a la informació, als serveis públics, a majors oportunitats formatives i laborals, a la residència, a la participació i autoorganització, a les prestacions socials, etc. I fer-ho posant al centre les seves demandes i d'acord al seu projecte de vida.
 
Perquè sigui efectiva, sabem del cert que qualsevol intervenció ha d'anar acompanyada d’un marc legal que no confongui tràfic i prostitució i que sigui capaç de donar respostes reals a les diverses posicions de les persones que exerceixen aquesta activitat. És per polítiques que han confós tràfic amb finalitat d'explotació sexual amb prostitució que la Lily va viure diverses violències institucionals per part d'aquest Ajuntament en anteriors mandats. Però d'això no se'n parla. Les veus que ara s'escandalitzen amb la mort de la Lily van mantenir-se en silenci quan aquesta va ser víctima de continuades sancions administratives que se li van imposar per la via de l'Ordenança del Civisme de l'Ajuntament de Barcelona del 2006, alimentada per les constants demandes veïnals i socials d'"expulsar" aquestes dones del carrer i d'aplicar l'ordenança amb més contundència entre el 2013 i el 2015. Per protegir les persones que poden ser víctimes de prostitució forçada es requereix de forma urgent posar fi a les polítiques criminalitzadores basades en multes originades en ordenances municipals o en la vigent llei de seguretat ciutadana.

 Si es tracta d'utilitzar una mort dramàtica per aprofundir en l'estigma de la prostitució i perseguir qui fa aquesta activitat, clarament ens hi trobaran enfront
   
Aquesta mort és un fet gravíssim que ens impacta a totes. Però tots plegats hauríem de ser honestos: si realment ens preocupa cal que promoguem canvis legislatius profunds en la lluita contra el tràfic i es doti de més recursos a totes les administracions que el combaten, especialment a les que tenen competències plenes. Si es tracta de combatre el tràfic, ens trobaran a primera línia per contribuir a definir totes les millores que sigui possible. Si es tracta d'utilitzar una mort dramàtica per aprofundir en l'estigma de la prostitució i perseguir qui fa aquesta activitat, clarament ens hi trobaran enfront.
 
El cas de la Lily no és un cas qualsevol, perquè ens posa a tots els actors implicats (feministes, veïnals, polítics, institucionals, judicials, i policials) davant d'un mirall. La consciència de que no s'ha fet bé ens ha de portar a revisar les nostres pràctiques i les actuacions del passat que han tingut efectes en la vulneració dels seus drets i especialment a ser conseqüents, a anar més enllà de judicis morals categòrics i a posar tots els elements damunt de la taula per trobar una solució en un futur immediat a aquesta greu vulneració de drets humans.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pérez i Marta Cruells
Laura Pérez és regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona i Marta Cruells és assessora de polítiques d'igualtat de gènere de l'Ajuntament de Barcelona
10/04/2019

La Lily o el mirall

Participació