opinió

El preu de la «no unitat»

«Rectificar cap a una llista unitària a les Europees permetrà una veu forta per iniciar una via política que garanteixi el dret a l'autodeterminació»

per Marina Geli, 8 d'abril de 2019 a les 20:00 |
Quins motius tenim els hereus de l'1 d'octubre per no afrontar junts les pròximes eleccions? Quin pot ser el preu de la "no unitat"? Jo milito a la Unitat. Només trobo raons per competir junts a les eleccions en aquests moments excepcionals.

Venim d'un creixement del nombre de catalans que voten independència. Entorn del 4% les dècades dels vuitanta i noranta fins al 48% actualment. Venim del 1.861.753 catalans que varen votar sí, en la consulta de l'1 de novembre del 2014. Venim dels 2.044.038 de l'1 Octubre, malgrat la repressió i urnes sense compatibilitzar. Venim de dues eleccions amb majoria de diputats independentistes.


Venim d'un canvi de molts catalans no independentistes que consideren avui que el millor camí pel progrés de tota la societat catalana és una Catalunya-Estat. Molt provinents del federalisme, del confederalisme. De la convicció del dret a l'autodeterminació Gran diversitat ideològica, de nivell de renda. Moviment intergeneracional.

S'ha construït, a foc lent, un patriotisme social, inclusiu, fraternal. Projecte en positiu, lluny, del centralisme autàrquic espanyol però amigable amb els pobles d'Espanya, d'Europa i del món. Un projecte compartit on l'existència de la nació és el plebiscit de la vida quotidiana, com deia Renan. Lluny de la concepció jacobina dels estats i fidels a la Catalunya-Ciutat del noucentisme, de la Mancomunitat.

La Unitat política que no ofega la diversitat és la que millor representa l'esperit dels 11 de Setembre i l'esperit del dia 1 d'octubre. Si haguéssim persistit en la fórmula unitària (faltava la suma de la CUP) de Junts pel Sí del 27 de setembre del 2015 en les eleccions al Congrés del 2016 potser un potent grup parlamentari a les dues cambres, Congrés i Senat, hauria tingut més força i menys escletxes per les forces polítiques espanyoles que busquen la divisió. Més efectivitat molt probablement.

El preu de la no unitat en les eleccions del 21 de desembre del 2018 després de la repressió del dia del referèndum, va ser, per a mi, un error. El preu pagat va ser, primer, una victòria dels Ciutadans i moltes dificultats per una proposta unitària, tant en el Govern com en el Parlament. Debilitat enfront del 155.


I va arribar l'exili i la presó després de la repressió. I la censura. I el judici. I la construcció d'un relat de rebel·lió, de sedició i de malversació inexistents. La decisió de la moció de censura al president Rajoy i la investidura del president Sánchez impulsades des de masses veus partidàries. La fragmentació del moviment sobiranista ens debilita internament i externament, Catalunya endins i Catalunya cap a fora. La veu lliura, menys a Espanya, de l'exili ens permet internacionalitzar el fet català.

La Unitat és més fidel a la majoria social a favor de la independència a través de l'exercici democràtic de l'autodeterminació. I, de nou, eleccions Generals, Europees i Municipals. I, de nou, sense una proposta política unitària. Escolto els arguments dels quals estan en contra per considerar que cal marcar diferències. Considero que davant la situació d'excepcionalitat cal ser nítid, cal focalitzar l'objectiu.

Hi ha una sola raó per anar separats a les Eleccions Europees? Cal que sumin el president Puidgemont a l'exili (president legítim il·legalitzat per l'article 155 de la Constitució) i el vicepresident Junqueres a la presó (apartat per l'article 155).

Igual que considero que un grup parlamentari català independentista entorn de 25 diputats al Congrés i un grup potent Senat serien forts per dialogar i acordar un referèndum que ratifiqui el dret de l'1 d'Octubre. Ara ja és tard per les eleccions Generals. Però encara no a les Europees.

Rectificar cap a una llista unitària a les Europees permetrà una veu forta per denunciar la injustícia de la via judicial i iniciar una via política que garanteixi el dret a l'autodeterminació del poble català. El president Puigdemont, de nou, i, ara, els consellers Comín i Ponsatí, reclamen una llista unitària. Hi ha temps. Igual que podem impulsar un pacte per pactes postmunicipals de governs independentistes on sigui possible.

Jo milito a "La Unitat". Cal sumar persones igual que el moviment social. Jo per això formo part de la Crida. I estic amb aquelles persones, d'esquerres i de centre, de totes les edats, de totes les procedències, que volen anar "Junts".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
08/04/2019

El preu de la «no unitat»

25/03/2019

Empatia

11/03/2019

Il·lusions a taula

25/02/2019

Unitat 28-A #Esperit1Octubre

11/02/2019

Urbanisme i salut

28/01/2019

Mirada de gènere i sistemes de salut

14/01/2019

La demografia obliga

31/12/2018

Diàleg polític, una obligació

16/12/2018

​Segona volta electoral

03/12/2018

Desigualtats socials-Solucions locals

Participació