opinió

Criticar les idees, no el físic

«Obviar o fer veure que es critica o s'analitza per igual un home i una dona política em sembla d'una innocència o una mesquinesa infinites»

per Ruth Gumbau , 5 d'abril de 2019 a les 20:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No feia ni 5 minuts que havia posat el debat de La Vanguardia dels candidats al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Barcelona quan ja veia els primers insults cap als polítics. Que si uns trencaven Espanya, que si els altres eren feixistes, que si els del mig estaven massa al mig i no es mullaven... fins aquí res fora de l'habitual, fins que veig un "anorèxica!" en els comentaris, dit com a insult a Cayetana Álvarez de Toledo, la número 1 a la llista per Barcelona pel Partit Popular.

De seguida vaig fer la reflexió a Twitter que si s'havia de criticar les candidates dones, es fes per les mateixes raons que es faria amb els homes: per les seves idees. I no pas pel seu físic.


I el cert és que de raons ideològiques hi ha unes quantes com per poder ser criticada. Per exemple quan al debat va acusar la meitat dels catalans de ser supremacistes; quan va demanar perdó a Espanya (només començar, apuntant maneres) pel comportament dels independentistes; quan se li notava que no tenia ni idea del que passa ni a Barcelona ni a Catalunya; pel fet de no saber ni una paraula de català; per parlar amb condescendència, o per perpetrar un #notallmen totalment fora de lloc (em fascina quan per intentar semblar feminista s'ha d'elogiar els homes).

Fixeu-vos si no hi havia motius per engegar una crítica responsable des del sentit polític que algú no se li va acudir res més a dir-li que "anorèxica!". Un insult especialment ofensiu pel fet que no ho és o no hauria de ser. En cas que hagués estat anorèxica, es tractaria d'un trastorn i no d'una característica a recriminar-li.


I, de seguida, els trols de Twitter, recordant com un mantra que també s'ha fet escarni en altres ocasions a polítics com Oriol Junqueras, Miquel Iceta o Duran i Lleida per les seves característiques físiques. Entre els molts problemes que veig a aquesta resposta hi ha el de la normalització de la befa pel físic. Que a algú li sembli normal riure's de l'obesitat –o la primesa– d'algú, de la calba o de com té el coll una persona, em sembla absolutament fora de lloc, sigui home o dona.

Una altra cosa a tenir en compte és que a Twitter o entre comentaris més o menys privats potser sí que s'insulta els dos sexes, però en premsa –¬on esperem trobar els comentaris i les crítiques serioses– només s'atreveixen amb les senyores, on és habitual que es parli de la roba que porten o jutgin una dona política per si ha volgut (o pogut) ser mare o no, com va passar amb Elsa Artadi quan va entrar de Consellera al Govern de la Generalitat.


Obviar o fer veure que es critica o s'analitza per igual un home i una dona política em sembla d'una innocència o una mesquinesa infinites. Encara que sigui a Cayetana Álvarez de Toledo, a qui el seu feminisme liberal no la defensaria mai.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ruth Gumbau
Treballo a La Xarxa de Comunicació Local on he presentat informatius, especials nits electorals, programes esportius i la sèrie sobre refugiats Obre els Ulls. Escric per a les revistes Catalan International View i ONGC i per a Mèdia.cat. Soc professora associada del Grau de Comunicació de la UOC. A Twitter: @ruthgumbau
28/06/2019

Les terrasses són de tots?

14/06/2019

La sort ja ha estat tirada

31/05/2019

A rentar plats!

18/05/2019

Alerta, espòiler!

03/05/2019

100% mares

19/04/2019

​Un bloc de gel anomenat Cayetana

05/04/2019

Criticar les idees, no el físic

22/03/2019

«Soy tormenta»

08/03/2019

Reivindicar-nos

22/02/2019

Senyals de fum

Participació