opinió

Té sentit un vot independentista al Congrés?

«Cada partit que es presenta t’ha d’interpel·lar a tu per uns objectius, uns valors o per la simpatia que sigui. Mai per por. No votem amb por o ho farem tot amb por»

per Oriol de Balanzó, 31 de març de 2019 a les 20:00 |
Sopar a casa i assalta la pregunta: "Vosaltres què votareu? –diu una amiga– És que no ho tinc clar. Potser caldria fer vot útil".

Aquest vot útil a què es refereix és votar PSOE per garantir, teòricament, que els tres partits més a la dreta nacionalista espanyola amb possible representació sumin. Si convertim la companya en clixé, la definiríem com a independentista, que no li sembla malament l'opció de Podemos, però s'ho està pensant. És una persona intel·ligent, entén la "big picture" i ha viscut molts anys a l'estranger. El marc que col·loca sobre la taula és que "estem malament però podem estar pitjor". Intento rebatre-li.


Si alguna cosa ens ha ensenyat la transició espanyola, és que "pot anar pitjor" no és una opció acceptable. Com a ciutadania hem d'exigir sempre tots els nostres drets i les nostres llibertats. Hem de reclamar que les opcions estiguin obertes. Democràcia és poder escollir. Com em va dir encertadament en una discussió en Jordi Graupera "no es pot ser només una mica lliure". Si entres en la premissa del "podria ser pitjor" és que ja has perdut i estàs disposat a anar reculant en benefici d'un suposat bé de mínims. "Podria ser pitjor" implica que ja estem fatal.

L'altra premissa que se'ns intenta imposar, quan es parla de "vot útil" és la del got a punt de vessar. El vot útil t'interpel·la amb l'engany que la resta de vots ja estan decidits i que del teu en depèn decantar la balança cap a un costat o l'altre. És fals. En unes eleccions (disculpeu que allargui la metàfora) les olles estan "buides". El teu vot és el primer. Com el de la resta. Cada partit que es presenta t'ha d'interpel·lar a tu per uns objectius, uns valors o per la simpatia que sigui. Mai per por. No votem amb por o ho farem tot amb por.

Si ets català i decideixes votar a les legislatives espanyoles (tot el dret de no fer-ho) diria que t'has de plantejar una primera pregunta: Vull votar una candidatura nacionalista espanyola? Sí? Tens opcions molt diverses amb molts matisos. Excepte un: cap accepta el dret a l'autodeterminació. Si no vols que el poder legislatiu el tingui controlat el nacionalisme espanyol ho tens senzill: No els votis.

Ets independentista i dubtes? No m'estranya. L'independentisme sembla construït al voltant d'una aplicació postmoderna del mètode cartesià. Convertit en un Quién es Quién on vas descartant opcions basant-se en preguntes on es busca una solució final. La meva resposta un cop més és la de sempre. Com a mínim exigim ètica i transparència. I no fer el ridícul.


Fotografia de l'instant. El moment polític català es barreja amb el moment polític global. L'auge de la ultradreta i el feixisme no és un fenomen només promocionat per la premsa mainstream espanyola amb el beneplàcit del deep state (quants anglicismes), només faltaria. Estic segur que quan parlem d'antifeixisme no ens referim només als independentistes.

A això se li barreja un descrèdit totalment guanyat dels "professionals de la política" i la gestió pública. Durant els anys que portem en crisi econòmica se'ns va vendre que per poder sortir-nos-en, ho havíem de deixar tot en mans de tecnòcrates. De gent que en sabia. Perquè la culpa de la crisi era nostra. Com estem ara? Amb pitjor capacitat adquisitiva, amb tots de drets manllevats i amb una generació de joves que creu que la cosa anirà a pitjor per a ells.

Així que no és gens d'estranyar que ara veiem les llistes plenes per una banda de noms cridaners i per l'altra de gent que sap que el seu pas per la política representativa té un caire amateur i cirsumstancial. I això només els que assumeixen el que representa l'exposició mediàtica.

Què ens queda? Doncs un nou moment on tot sembla per fer. I no és així. A Catalunya la ciutadania es va corresponsabilitzar l'1-O. I sap que està en les seves mans canviar el model caduc en què estem instal·lats. Només un avís cap als partits catalans: O proposen un canvi radical del model o es poden enfonsar amb ell. Perquè "el hundimiento" ja ha començat. Vist aquest panorama em faria vergonya dir-vos si heu de votar i a qui. Som prou grandets. Però sí que tinc clara una cosa: sempre té sentit votar i fer sentir la teva veu individual. Cada vot, un crit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Oriol de Balanzó
Oriol de Balanzó, guionista llicenciat en comunicació audiovisual. És sotsdirector de la Competència de RAC1. És activista en pro de la República catalana i està sempre En Peu de Pau. Ha treballat de divulgador cultural, productor musical, venent llibres, de cambrer (qui no?), va ser cap de producció de la sala la Paloma i ha venut roba en una botiga de París (sent daltònic). El podeu seguir a Twitter a @orioldebalanzo.
14/04/2019

Votar sense il·lusió

31/03/2019

Té sentit un vot independentista al Congrés?

17/03/2019

Marchena, el gran improvisador

03/03/2019

Què faran els partits després del judici?

17/02/2019

Espanya té dues opcions

03/02/2019

No respongueu les mentides, hi sortireu perdent

20/01/2019

Periodistes, alceu-vos

06/01/2019

​El resultat del judici també depèn de nosaltres

23/12/2018

L’independentisme necessita un «reset»

09/12/2018

Sóc un feminista de fireta

Participació