opinió

La memòria cou

«No havien passat 24 hores i un comando patriòtic destrossava el faristol als morros d'una comissaria de policia plena de càmeres de seguretat: impunitat»

per Josep Huguet , 29 de març de 2019 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La setmana passada una comissió d'entitats entre les quals hi havia l'Associació d'ex-presos polítics del franquisme, la Fundació Cipriano Garcia, la Fundació Irla i Òmnium Cultural va ser rebuda per representants de tots els grups parlamentaris per fer-los lliurament del Manifest contra la impunitat de la tortura. Setmanes abans la mateixa comissió s'havia entrevistat amb la Directora general de Memòria de la Generalitat i properament ho pensa fer amb l'Ajuntament de Barcelona i la delegada de l'Estat.

El manifest recorda com Barcelona ha avançat en dignificar els espais vinculats a la repressió durant la dictadura amb la dignificació de Montjuïc com a lloc dels afusellaments fruit de judicis sumaríssims. I la propera habilitació d'un espai a la Model en memòria dels presos polítics. Però resta un lloc emblemàtic pendent de dignificació: la Jefatura Superior de policía de Via Laietana que va ser l'espai d'impunitat en el qual van actuar els membres de la VI Brigada Regional de Información Social, coneguda com la brigada político social, una autèntica policia política de la dictadura. El mateix espai on van tenir lloc els interrogatoris violents acompanyats de maltractaments i pràctiques de tortura a milers de militants antifranquistes.


La reivindicació d'aquest espai ve de temps enrere però l'última iniciativa institucional fou l'1 de juny del 2017 quan s'aprovava al Congrés una proposta no de Llei, només amb el vot en contra del Partit Popular, per convertir la Jefatura de Policía de Via Laietana en un centre memorial i documental dedicat a difondre el coneixement i la memòria sobre la tortura policial practicada durant la dictadura... 

Passats quasi dos anys sense que s'hagi complert amb cap dels punts aprovats 150 primers signants represaliats a la comissaria, historiadors/es, representants de l'advocacia, de grups i centres d'estudi universitaris, de les entitats memorialistes, de les associacions professionals d'arxivers i dels sindicats han reclamat en un manifest:


En primer lloc, la resolució immediata de l'acord aprovat pel Congrés de Diputats l'1 de juny del 2017 que comporta: el trasllat de la dotació policial a un altre centre; la còpia i accés dels arxius policials del franquisme a la Generalitat, amb la reclamació pertinent de la Subdirecció General d'Arxius i Museus; i per últim, la conversió de l'edifici en un centre de denúncia de la impunitat i la tortura durant el franquisme.

En segon lloc, l'aplicació de les competències de l'Estatut pel que fa a salvaguarda del patrimoni arquitectònic i cultural.


En el tercer punt, l'inici de les actuacions necessàries per garantir la preservació patrimonial de l'edifici, en els seus espais més emblemàtics, com ara la declaració immediata de l'edifici com a bé Cultural d'Interès Local (i BCIN i altres figures protectores).

En el quart lloc, la transferència de l'edifici a la Generalitat i/o l'Ajuntament.

En el cinquè punt, l'elaboració del projecte de museïtzació i un pla d'usos per l'edifici.

I en sisè i últim lloc, la instal·lació immediata de plafons exteriors i la informació a les webs de la Generalitat i l'Ajuntament sobre el significat de l'edifici. I l'aixecament al davant d'un monument contra la tortura policial, aprofitant la remodelació de via Laietana.

Aquest darrer punt va incentivar l'Ajuntament de Barcelona a completar les accions de memòria que s'havien realitzat en altres punts de la ciutat. I per això aprofitant la celebració per part de l'Ateneu de la Memòria popular dels 50 anys de l'Estat d'Excepció de 1969 davant de la Jefatura, es féu coincidir amb la instal·lació del plafó commemoratiu de la tortura.

Immediatament la regidora de Ciutadans Carina Mejías atacà la iniciativa, així com el principal Sindicat de policia nacional que considerà que era un desprestigi pel cos. Les dues reaccions mostren la profunda simbiosi de bona part dels aparells de l'Estat amb el franquisme.

No havien passat 24 hores i un comando patriòtic destrossava el faristol als morros d'una comissaria de policia plena de càmeres de seguretat. Impunitat si ho comparem amb la multitud de tanques i cotxes tocineres a punt que hi havia dimarts passat quan una quarantena de iaioflautes anàvem a inspeccionar el recentment inaugurat faristol al costat del regidor Pisarello. Que ningú ho dubti: continuarà.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Huguet
Enginyer i historiador manresà. Va ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010. A Twitter: @Josep_Huguet.
04/08/2020

Entendre de territoris

21/07/2020

Ruptura o caos

07/07/2020

Espais

23/06/2020

El règim està amortitzat

11/06/2020

Qui mana aquí?

28/05/2020

Multinacionals i Estats

14/05/2020

Hem vist les vergonyes

30/04/2020

Les dependències

16/04/2020

Emancipació

02/04/2020

Anar a l'infern

Participació