La veu de Nació

Preguntes (im)pertinents, senyor Borrell

«Els qüestionaris de les entrevistes no es fan per complaure cap polític ni cap partit. Si el que pretén Borrell és que la imatge d'Espanya cotitzi a l'alça, ha fet un flac favor a la causa»

per Sara González, 28 de març de 2019 a les 21:00 |
Preguntar. Preguntar per saber. Per trobar respostes. Per obtenir informació. Per assenyalar contradiccions. I sí, preguntar per incomodar. El periodisme ha de tenir la vocació de fiscalitzar els poders i els periodistes han de poder ser lliures de fer les preguntes que considerin. El dret a la informació i la llibertat d'expressió els empara. Resulta incompresible que un polític de la trajectòria i experiència de Josep Borrell no sigui capaç d'encaixar-ho a aquestes alçades de la pel·lícula. En tindria prou repassant l'article 20 de la Constitució que tant reivindica.

No és de rebut per a la professió que un dirigent menystingui sense arguments sòlids la feina d'un periodista simplement perquè no li agraden les preguntes que fa o en troba a faltar d'altres. La situació és doblement greu si, al menyspreu, se suma el tracte desagradable i poc respectuós amb el qual el ministre va tractar el periodista de la televisió alemanya Tim Sebastian. Fins i tot en el cas que el periodista hagués comès algun error en una dada, que no és el cas, res ho justifica. Entre d'altres coses perquè, si un polític té arguments, hauria de ser prou lúcid per rebatre qui el qüestiona. Respondre amb retrets i, fins i tot, aixecar-se de la cadira és, precisament, desistir i transmetre incapacitat per afrontar el qüestionari que se li planteja. Pregunta versus rebequeria és un combat que tot polític tindrà perdut. 


Si el que pretén Borrell és que la imatge d'Espanya cotitzi a l'alça, ha fet un flac favor a la causa. I si el que busca Pedro Sánchez és fer creïble la imatge dialogant del PSOE, està clar que el seu cap de llista per a les eleccions europees no ajuda amb estirabots com aquest i no essent capaç d'afrontar amb normalitat les preguntes que se li plantegen. Ell és lliure en la resposta de la mateixa manera que el periodista és lliure a l'hora de formular les preguntes. Obstinat en desmuntar el relat de l'independentisme a l'exterior, Borrell ha aconseguit just el contrari: perjudicar la seva pròpia imatge i, de retruc, la del govern que representa. Segurament cap intent dels seus detractors polítics de desacreditar-lo ha reeixit tant.

Les preguntes d'una entrevista no es trien per complaure cap polític ni cap partit, no es fan a mida. És un principi tan bàsic com necessari de recordar perquè formacions de tots els colors, a dreta i esquerra, massa sovint ho obliden. Els periodistes dels mitjans de comunicació no treballen per a ells ni per a la seva causa, es deuen als seus lectors, oients o telespectadors. Però els intents per condicionar titulars o teledirigir informacions són freqüents i en això els periodistes hem de ser inflexibles. Preguntar sense por, que li quedi clar al senyor Borrell i a tots els polítics haguts i per haver, és i serà sempre una de les armes que cap periodista s'ha de deixar prendre. Per molta rebequeria que muntin.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació