Guanyem la República Catalana: Fem front republicà

«Per arribar aquest punt d'ingovernabilitat i d'implosió del sistema, ens cal un nou artefacte polític que assumeixi el canvi de paradoxa»

per Xavier Cervera , 25 de març de 2019 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres". Així va piular aquest passat dia 10 de març en Jose Téllez, extinent alcalde de Badalona, citant el gran Fuster, després del no de la CUP a participar a les properes eleccions espanyoles del 28A.

Sense cap mena de dubte aquesta nova contesa electoral és d'una excepcionalitat a l'alçada de la situació política que viu Catalunya i l'estat espanyol. I per què? Ens trobem que el Règim del 78, aquell producte nascut de la legalitat franquista i dissenyat per permetre la continuïtat del feixisme sota unes formes d'aparent democràcia, està entrant en col·lapse. 


Un col·lapse democràtic, de valors i de legitimitat com és el que representa la politització de la justícia i la pèrdua de la seva neutralitat. Que tampoc cal fer-se trampes al solitari i reconèixer que la justícia, els alts tribunals de justícia, sempre han sigut una disbauxa ultra, controlat pel poder polític i aquest a la vegada pels poders financers i empresarials de l'antic règim franquista. Però també és igual de cert que aquesta farsa de judici als ostatges polítics són una causa general contra l'independentisme i per extensió a la democràcia. Que som milions de persones qui realment ens jutgen per dur endavant un mandat democràtic, el del 27 S i executar-lo amb el referèndum de l'1O. Per exercir la democràcia de forma massiva i no violenta. Tot aquest despropòsit demofòbic està condicionant la comunitat internacional pel que ha de venir.

Un col·lapse institucional el Règim del 78 és bipartidista. La intervenció dels partits polítics catalans servien per donar estabilitat al PSOE o bé al PP si aquests no guanyaven per majoria absoluta. Ara ens trobem que, d'acord amb tots els sondejos electorals, PP i la seva crossa, Ciudadanos, novament seran incapaços de superar la majoria absoluta (ni tant sols unint-se amb VOX) i que PSOE i la seva crossa, PODEMOS, previsiblement tampoc. Un altre cop, la forquilla dels partits polítics catalans (i independentistes) seran decisius per garantir la estabilitat o la inestabilitat al govern del Reino de Felipe VI. 


A més a més de tot això s'hi afegeix un col·lapse econòmic degut a un deute extern que triplica el PIB espanyol i reforçat per l'augment imparable del preu del cru, la fi de compra de deute espanyol pel BCE i l'espasa de demòcles de l'interès bancari que s'esmola sense descans perquè, a finals d'any, al Banc Central Europeu hi haurà canvi de presidència i sobre tot pronòstic recaurà en una persona dels països del nord d'Europa, procliu a pujar el tipus d'interès i en conseqüència forçar la intervenció del Regne d'Espanya. 


Les declaracions d'en Joan Tardà: "la prioritat és evitar un pacte PP-C's-VOX" o d'en Gabriel Rufiàn: "cal un front antifeixista amb el PSOE, del 155 i dels GAL" i les de Jordi Sànchez: "l'1 d'octubre no va ser legal" i Elsa Artadi: "al Congrés no farem una política de bloqueig", no són justament cap garantia perquè la funció excepcional que han de tenir els partits republicans per forçar el règim del 78 a pactar la llibertat dels presos polítics i a reconèixer el dret a la autodeterminació, arribin a bon port. 


Davant aquesta conjuntura l'emergència social i nacional demana respostes i accions immediates. La inacció o el desentendre's de les responsabilitats inherents com a subjecte polític col·lectiu de qualsevol de les formacions polítiques republicanes sols afavoreix els enemics de la República Catalana i de la democràcia. 

L'esquerra independentista, hereva de les lluites antifranquistes i implicada en tots els moviments socials que s'oposen a la demofòbia del Reino de Espanya, té un immens repte, el d'assolir un instrument polític que sigui garant de la ingovernabilitat del Reino de Espanya, continuar amb la ruptura democràtica tot estenent les mans a partits republicans que tenen molt clar que el gran objectiu no és vèncer el PP ni a C's o a VOX, ni és fer president a Pedro Sànchez, un dels grans artífexs de la suspensió de la democràcia a Catalunya, repeteixo, el gran objectiu és enderrocar el Règim del 78, amb la constitució de la República Catalana.

Que hagin caigut dos governs espanyols en menys d'un any no és casual, el Règim s'està quedant sense maquillatge democràtic i necessita deslliurar-se del triple col·lapse que el fa ensorrar. Guanyar unes eleccions, convocades amb una excepcionalitat única a la història d'Espanya, per majoria absoluta (tant fa si del PP o del PSOE) és la seva recepta per allargar la vida d'aquest sistema polític que en Franco va deixar lligat i ben lligat. Però ens podem trobar que PSOE i PP, de forma individual, siguin incapaços d'obtenir majoria absoluta i, forçant la maquinària, optin per unir-se i fer govern. La fi del bipartidisme. Què dirà en Rufian? I els de Podemos? També voldran fer un front antifeixista amb el PSOE? I els milions de votants socialistes que fa anys que voten tapant-se el nas? El Règim, ensenyant la seva autèntica cara, el partit únic, esclatant totes les contradiccions reprimides durant 40 anys .

Per arribar aquest punt d'ingovernabilitat i d'implosió del sistema, ens cal un nou artefacte polític que assumeixi el canvi de paradoxa, una nova aliança entre l'esquerra independentista i els moviments autodeterministes fills del 15 M, un Front Republicà desacomplexat i ferm per tombar el Règim del 78, un Front Republicà que ajudi a obrir les portes a la República Catalana.

Ni un pas enrere.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació