opinió

El PP, kamikaze Catalunya

«Bou i Cayetana. El PP ha dimitit de Catalunya. No té res a fer. I s'immolen. Es rosteixen. Per quatre vots sanguinaris per pintar la bandera espanyola»

per Francesc Canosa, 19 de març de 2019 a les 21:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A veure, he vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai a la vida. He vist votants del Partit Popular (PP) a Catalunya (gent gran) que no sabien gairebé ni parlar castellà. El curtcircuit neuronal d'aquest país nostre no el soluciona ni un frenopàtic amb lobotomies gratuïtes electritzades: defensen, voten a qui els vol tallar la llengua, la vida. Us juro per tots els Snoopys rurals, assilvestrats, pagesívols que ho he vist. Els conec. Pocs, però els conec.

La Guerra Civil, als pobles, encara explica molts vots. Molts. Més dels que ens pensem. Però no tinc clar que ara votin PP. Els populars han decidit fer-se l'harakiri electoral a Catalunya. Banzai!


Suïcidi de manual de katana reconsagrada i beneïda: síndrome Josep Bou. Ja sabeu, el candidat del PP a Barcelona. Els dels 2.345 cognoms catalans. El que va vestit de crema catalana i carquinyoli i mel i mató i fricandó i calçots i escudella i carn d'olla i suquet de peix i... Un home que sembla que no sap ni parlar castellà ni que anés fart de vi de cooperativa rural. Símbol material (com tants d'altres) de la socialització, la democratització, la repartició, la distribució dels friquis per tapar tots els forats de la societat.

Amb Bou, el PP externalitza el fracàs electoral. Cap popular català vol rostir el pollastre de la derrota. Bou és la subcontractació del no-res. El càsting és immillorable: una criatura estereotipadament catalana. S'ho menjarà tot. No el compra ni en Patufet després del pet, no el de la panxa del Bou, sinó el de les cisternes de ratafia ingerida com a ciutadà de ple dret, o torçut, d'una societat líquida. Bou és la primera prova que el PP aposta pel suïcidi a Catalunya. I després arriba ella.

Cayetana Álvarez de Toledo, cap de llistat per Barcelona a les eleccions espanyoles. Banzai! Suïcidi per usar Catalunya com un pilot japonès kamikaze de la Segona Guerra Mundial estavellant el seu "Zero" contra el portaavions nord-americà. Col·locada per llençar el caça electoral contra Catalunya pensant en la victòria immortal del paradís Espanya. Avió militar, disciplinat, d'acció ràpida, total: és un torpede.

Voldrà llençar-se contra la llengua, els mitjans, la Moreneta, la ratafia sense prescripció psiquiàtrica, els tubs de PVC addictes al pa amb tomata, els eucaliptus que ballen sardanes fora de les hores convingudes... El que faci falta per suïcidar-se electoralment. Bala, bomba, míssil. Intentar fer forat, per fer aigües i esgarrapar uns vots. Aquesta operació kamikaze comunica que han dimitit de Catalunya. No tenen res a fer. I s'immolen. Es rosteixen. Ho donen tot. Per quatre vots sanguinaris per pintar la bandera espanyola.


Ai, Cayetana, aquesta xiqueta. Aquesta rossa pija pseudomadrilenya d'ecos fingits dels vuitanta. Res és el que sembla. Tot és igual com és. M'agrada, especialment, el seu tuit fixat. Una foto d'un Josep Pla crepuscular amb paisatge pagesívol darrere. I la frase: "La vie est ondoyante". La vida és ondulant que repetia, escrivia, copiava sempre Pla, d'ell: La vida és ondulant que fa deixar fixat el filòsof Michel de Montaigne. La vida és ondulant, per això la veritat està a les patates de bossa. A les ondulants Ruffles. Això és el PP a Catalunya. Una patata de bossa. Una filosofia reduïda a una bossa buida. Al suïcidi de paperera. Però ull amb els torpedes kamikaze. A Catalunya només els queda això: morir disparant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
15/10/2019

De la teràpia de grup a la Roomba

08/10/2019

Tancar discoteques

01/10/2019

L'1-O a la panxa

24/09/2019

​La repressió rotonda

17/09/2019

El PSC i els Goonies

10/09/2019

«Homo Diada»

03/09/2019

​Front d'Alliberament del Conill

27/08/2019

La independència de Madrid

20/08/2019

La ressaca de la Barcelona Cobi?

13/08/2019

No ens toqueu els collons ni els ovaris

Participació