OPINIÓ

​Pintarem les portades de color lila

«Qualsevol projecte de país ha d'anar encaminat, indiscutiblement, a eliminar les discriminacions existents»

per Carme Forcadell i Dolors Bassa, Presó d'Alcalá Meco, 7 de març de 2019 a les 20:00 |
Un any més, som a les portes del 8 de març, un dia en el qual les dones exigim respecte i igualtat per als 365 dies de l'any. Enguany, serà una jornada que quedarà immersa en una etapa convulsa, marcada per un calendari electoral frenètic i l'ignominiós judici a la democràcia. Sigui com sigui, però, no hi poden haver excuses. Us demanem a totes i a tots que deixem de banda la vergonya democràtica que està tenint lloc al Tribunal Suprem i les diverses conteses electorals que tenim per endavant i que posem tot el focus en una de les lluites socials més importants des del segle XIX que, malauradament, ho segueix sent al segle XXI. Una lluita que ens ha de cohesionar i vertebrar com a societat i com a país: la lluita feminista.

Gràcies a persones incombustibles i valentes com Nativitat Yarza, Concepción Arenal, Dolors Bargalló, Sojourner Truth, Justa Bengoechea, Ángeles López de Ayala, Flora Tristán, Teresa Claramunt, Clara Campoamor, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig o Fatima Mernissi, entre d'altres, avui les dones gaudim de més drets i de més llibertats que les nostres avantpassades. Són uns drets i unes llibertats que no se'ns han regalat sinó que són el fruit del compromís, la tenacitat i la lluita de tantes i tantes dones al llarg de la història. Una lluita que no ha defallit ni en els moments de manca absoluta de democràcia ni tampoc en les èpoques en què el respecte pels drets fonamentals no era, en cap cas, una prioritat per part dels governants.


I tot i la fortalesa i les grans conquestes de les nostres predecessores, encara hi ha grans reptes que com a dones -i també com a homes!-, cal que afrontem. Actualment, segons les últimes dades publicades per l'informe 'Bretxa i desigualtats salarials de gènere a Catalunya', elaborat per la Generalitat de Catalunya, la bretxa salarial se situa en un 23,4%. Dit d'una manera més gràfica: encara que les dones treballem tot l'any, només cobrem fins al mes d'octubre. I pel que fa a la bretxa de les pensions, que afecta sectors més vulnerables de la societat, la situació és encara més dramàtica i frega el 40%. També observem com les dones tenim el 70% dels contractes a temps parcial i que el 70% de les empreses no tenen ni una dona en els seus respectius consells d'administració, malgrat que les dones representem un 60% del total de llicenciatures universitàries.

Són xifres injustes i inquietants. Així i tot, n'hi ha unes altres que, més que injustes o inquietants, són doloroses. Són xifres que ens trenquen per dins. De fet, no són pas xifres. Són vides, històries i famílies. Són mares, germanes, àvies, tietes i amigues. Des de l'any 2003, quan es va posar en funcionament el registre de víctimes de la violència masclista, ja són gairebé 1.000 les dones que han estat assassinades per violència masclista a tot l'Estat. Els assassinats masclistes, però, són tan sols la punta de l'iceberg ja que arriben, sovint, després d'anys de maltractaments, insults i menysteniments.

Som republicanes perquè som feministes i som feministes perquè som republicanes. Sempre hem defensat que el projecte republicà i l'alliberament de la dona són dues causes indestriables. Són dues cares de la mateixa moneda. Qualsevol projecte de país ha d'anar encaminat, indiscutiblement, a eliminar les discriminacions existents i a fomentar i protegir els drets fonamentals de tots i cadascun dels seus ciutadans i ciutadanes. Per això, estem convençudes que la República no serà si no és feminista. Perquè per ser justa, ètica, inclusiva i solidària, com volem que sigui, caldrà que els espais de poder es redistribueixin de forma equitativa entre dones i homes.

Treballem perquè l'onada lila que demà veurem als carrers de Catalunya vagi més enllà del 8 de març. Aquesta onada lila, feta d'homes i dones lliures i iguals, ha d'organitzar-se no pas per manifestar-se un dia a l'any, sinó per canviar les estructures patriarcals que sustenten l'actual societat en què vivim. I per canviar-les i capgirar-les per complet cal que treballem de valent per modificar algunes de les dinàmiques que, sovint, s'han guiat excessivament per la testosterona. Això significa, entre altres coses, pensar de forma col·laborativa en lloc d'individualista; tenir en compte la força de la gent i no només la dels protagonistes polítics; entendre el poder com un atribut, o fins i tot com un verb, i no pas com una propietat; creure en la negociació en lloc de la imposició; o construir lideratges corals i compartits en lloc d'unipersonals. Això significa construir el futur des de la sororitat, l’aliança fraternal de les dones. 


El 10 de juliol del 1910, un grup de dones van fer, a Barcelona, la primera manifestació feminista multitudinària a tot l'Estat. Les dones que van sortir aquell dia al carrer lluïen una imatge en què apareixia l'efígie de la República. L'endemà d'aquella primera gran manifestació feminista i republicana, alguns diaris la van recollir en un petit breu. "Manifestación femenina", titulava un diari de l'època. Demà, 109 anys després, no farem breus. Pintarem les portades de color lila!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Carme Forcadell i Dolors Bassa
07/03/2019

​Pintarem les portades de color lila

14/06/2018

​Endavant!

Participació