Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

La Terra és plana

«Psicòlegs i neurocientífics saben perfectament que les dades per molt contrastades que siguin convencen menys que una bona emoció o que missatges emocionals»

per Jaume Barberà, 4 de març de 2019 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Netflix ha estrenat, fa poc, el documental Behind the curve (La Terra és plana).

Independentment de si és un documental de qualitat o no ho és, hi ha un fet que és inqüestionable: al món hi ha milions de persones que creuen que la Terra és plana. Tant se val que hagin anat a escola, que tinguin graus universitaris, que siguin joves o grans. Tant se val. Tant se val que la ciència digui el contrari i que ho demostri. Tant se val que puguin veure totes les imatges hagudes i per haver. Tant se val: la Terra és plana, i els que diguin el contrari són víctimes de teories conspiratives i de manipulacions gegantines.


L'any 2017, van celebrar el seu primer congrés a Carolina del Nord (EUA). El Flat Earth International Conferency (FEIC). Defensen que el planeta és un disc envoltat per una paret de gel. I, a més, que la NASA participa en un gran muntatge per falsificar les imatges del globus terraqüi des de l'espai.

La conferència dels "terraplanistes" la va organitzar Kryptoz Media, una productora audiovisual nord-americana que posa a la venda material per "demostrar" que el "cientificisme" és una agenda concebuda per allunyar les persones de Déu, i el Creation Cosmology Institute. L'any passat en van fer un altre; i no podien haver triat un lloc millor: el Fantasyland Hotel, a Edmonton, Alberta, Canadà.

"L'única cosa que tenim és que no ens movem i que, definitivament, no vivim en una bola. Això és el que ens uneix", va dir Robbie Davidson, un dels grans apòstols de la societat terraplanista. Davidson, de Kryptoz Media, és un creacionista cristià. En aquests aquelarres hi ha "conferències" com aquestes: "Terra plana i la Biblia", "NASA i unes altres mentides espacials", "Terra plana amb el mètode científic", "Descobrim les mentides científiques del corrent principal" i "Provant el globus".

A més, hi ha canals a YouTube amb més escombraria semblant. En són autors Mark Sargent, que és el creador de Flat Earth Clues You Tube Series i Jeran Campanella, locutor de ràdio i també autor d'un canal de YouTube amb més de 143 mil seguidors. Aquest personatge sosté que l'home mai ha arribat a la Lluna i que, per exemple, els atemptats de l'11-S van ser perpetrats pels Estats Units. De fet, consideren que darrere de qualsevol esdeveniment històric hi ha una manipulació dels poderosos, ja sigui la NASA, la CIA, Bilderberg o el sursum corda per dominar el poble. Aquí teniu el que produeix el personatge.


Tot això ens pot semblar estrafolari, que ho és, però és seriós i preocupant, i no només pels centenars de milers de persones que no estan segurs que la Terra no sigui plana (només el 66% dels joves entre els 18 i els 24 anys dels Estats Units està plenament segur que vivim en un planeta esfèric i el 76% entre els 25 i 34 anys), sinó perquè evidencia la força descomunal que té el pensament motivat, és a dir, quan només acceptem com a vàlid allò que ens reafirma en el que ja creiem o pensem. Si un expert ens diu el contrari per molt currículum i nom que tingui, és un "venut", un fals, un mentider. El refutem, directament.

Psicòlegs i neurocientífics saben perfectament que les dades per molt contrastades que siguin convencen menys que una bona emoció o que missatges emocionals. La neurocientífica Susana Martínez-Conde, que un dia vaig tenir el privilegi d'entrevistar sobre l'art de la màgia, ho té molt clar en un comentari que recull el diari El País: "El nostre cablejat neural respon a les emocions més que a les dades. Aquest problema ha contribuït a donar lloc als populismes i especialment amb el fenomen de les xarxes socials, que afavoreix que la desinformació s'expandeixi de manera perillosa".

Arribats fins aquí, és a dir, arribats a una situació en què es qüestionen les proves irrefutables de la ciència, ens podem imaginar què passa en altres camps, en altres situacions? Per això, i no em cansaré mai de dir-ho, cal escollir molt bé els mitjans que fem servir per informar-nos, i pensar, i pensar, com el 27 de juliol de l'any passat, quan hi va haver un eclipsi de Lluna, per saber quan s'estiren la camisa. Pitàgores i Aristòtil ja ens ho van explicar. Però, potser, vés a saber!, si no els tenim agregats en el nostre grup de WhatsApp, no seran de fiar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació