opinió

Peter Gabriel, 30 anys després

«Ara veiem que sabia de què parlava quan parlava de nacionalisme, que deu saber de què parla quan diu que dóna 'suport al moviment independentista català'»

per Jordi Bianciotto, 1 de març de 2019 a les 21:00 |
Més clar no ho podia haver dit: “Sóc Peter Gabriel i dono suport al moviment independentista català”. Així de rotund s’expressa el cantant anglès en el video que es va mostrar aquest dijous a l’Auditori de Girona, en la gala dels premis Enderrock, i que va associat a la cessió de la seva cançó In your eyes a l’ANC, ara amb les veus de Joan Báez, Lluís Llach, Gemma Humet i Mario Muñoz.

El cap se me’n va a la nit del 10 de setembre del 1988, al Camp Nou, quan Peter Gabriel hi va actuar en el macroconcert "Human Rights Now!", promogut per Amnistia Internacional (tremenda nit, amb Bruce Springsteen, Sting, Youssou N’Dour, Tracy Chapman i El Último de la Fila). Hi va haver un moment en què Gabriel, enmig d’un parlament èpic a favor dels drets humans i contra el racisme i les injustícies, va reblar, cridant: “i contra el nacionalisme!”. Diria que en aquell instant, en el Camp Nou, on hi havia algunes banderes catalanes esquitxant les grades, es va produir un garbuix d’emocions barrejades.


Si la memòria no em falla, ho va dir en la introducció de Games without frontiers, una cançó inspirada en les guerres endèmiques dels pobles europeus i en el festival de banderes i patriotismes inflamats que són els Jocs Olímpics. Què volia dir, doncs, “contra el nacionalisme?”. En els dies següents algunes cròniques i articles es van fer ressò d’aquella crida de Peter Gabriel i en diversos casos van lloar que una figura internacional de prestigi advertís de les propietats malèfiques de, posem per cas, el dit nacionalisme català. “Un món sense fronteres, quina utopia”, suspiraven els columnistes "cosmopolites".

I bé, trenta anys després, veiem una mica més clar a què es referia Peter Gabriel: nacionalisme com a sinònim d’imperialisme i d’esclafar la nació del costat per imposar-hi la teva. No pas per referir-se al país sense Estat que mira de no ser atropellat pel veí ganàpia. Etiqueta diabòlica, nacionalisme, que les nacions vencedores de la Història llencen pel cap a les que volen tenir el mateix que tenen elles. Per les funestes associacions que el mot presenta en l’imaginari europeu, s’entén que el sobiranisme i l’independentisme moderns el defugin intensament.

Però, per si ens havia quedat algun dubte, ara veiem que Peter Gabriel sabia de què parlava quan parlava de nacionalisme, de la mateixa manera que ara deu saber de què parla quan diu que dóna “suport al moviment independentista català”. Els qui el van interpretar malament el 1988 poden recapacitar: si llavors, quan ens advertia o ens "renyava", era una alta figura intel·lectual, ara bé que ho deu continuar sent, oi?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
17/05/2019

El tercer eix

10/05/2019

La renúncia preventiva

03/05/2019

Un milió de vots després

26/04/2019

Què pot sortir malament?

19/04/2019

En una galàxia llunyana

12/04/2019

Alejandro Sanz, un segon de respir

05/04/2019

Cunyat! Tribuner! «Mansplainer»!

29/03/2019

Homes de poca fe

22/03/2019

Gràcies, pop metafísic

15/03/2019

Barcelona, capital dels concerts?

Participació