Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
opinió

Mas, la veritat incòmoda

​«I quan diu que el sobiranisme té més força que mai però no té la força suficient per desconnectar legalment l'Estat, cal inspirar i pensar a fons»

per Joan Foguet, 27 de febrer de 2019 a les 20:23 |
La seguretat de les persones ha de ser la més elevada de les lleis, deia un advocat de fa dies, un tal Marc Tul·li Ciceró. I francament en aquest #judicifarsa que estem patint al Tribunal Suprem els darrers dies la improvisació i inexactitud de Fiscalia i de l'Abogacía del Estado és feridora, ofensiva i no em fa sentir segur. És sorprenent, però també els camins dels judicis són inescrutables. Veurem les condemnes. Perquè sembla estrany que fins ara no hi hagi cap prova de rebel·lió, sedició o malversació prou evident per a entendre perquè 9 dones i homes faci més d'un any que són a la presó preventiva sota aquestes acusacions de fum. 

Crida l'atenció sobretot, dispensin la meva innocència, el menysteniment cap a Catalunya, o cap als seus representants, per part de fiscals i jutges. Són detalls. Un extracte d'una conversa, per exemple. "El procesado rebelde, Carles Puigdemont", diu el fiscal. "Molt Honorable President Carles Puigdemont", contesta el president Artur Mas. És una anècdota, però és una resposta de dignitat a un atac del marc mental espanyol. Es pretén rebaixar el pes de la Generalitat i caricaturitzar la ciutadania de Catalunya. 


Mas és el de la veritat incòmoda, perquè té el País al cap i perquè coneix intensament la política del país. I quan diu que el sobiranisme té més força que mai, però no té la força suficient per desconnectar legalment l'Estat, cal inspirar i pensar a fons. I la participació del president Mas al judici aporta equilibri a la nostra situació política que es debat entre la desconfiança i la tristor. 

Val a dir que el judici també s'ha volgut convertir des de Catalunya com una oportunitat de debat amb Espanya. Aquí no hi ha ningú per convèncer, catalans. Sap greu. I no, és un judici sobre uns fets, malgrat que veiem que es posen en qüestió unes determinades idees. Ja ho va dir el conseller Josep Rull fa una setmana, que esperava ser jutjat pel que va fer i no pel que pensava. I crec que aquesta batalla està perduda. 

Què toca fer ara? Doncs tornar a estar a la partida. I en tot plegat la dimensió del president Mas pren força quant a analitzar el moviment sobiranista, si és que fos possible abstreure's de l'existència de 9 presos polítics. Política quàntica toca fer ara, governant des del Govern i deixant als partits que tinguin els seus protagonismes ideològics. 

Tornem al 129è president. Que Mas alertés al president Puigdemont de les dificultats de convocar el referèndum de l'1 d'octubre era previsible. I que ho fes per la seva experiència amb la consulta del 9 de novembre del 2014, per la qual està condemnat a dos anys d'inhabilitació per desobediència, doncs encara més. A més va fer un recordatori tàctic per a l'estratègia de la majoria sobiranista: "que mai no es perdés per part de la Generalitat la capacitat d'iniciativa institucional", o sigui de convocar eleccions. 


Mas ve del 9-N (fet pel qual ha estat condemnat per desobediència i aquí segueix), la llavor de l'1 d'octubre i també el gir copernicà que va confirmar l'independentisme com a força superior de la política catalana. "El referèndum va ser una alteració del full de ruta per part de Puigdemont", ha apuntat el president Mas. Veritat incòmoda per als que han caigut d'una figuera. La ruta era la mateixa però era més llarga. La famosa pressa. Però el referèndum ha vingut per quedar-se, per culpa de Mas, que podrà tornar a la vida pública d'aquí a un any. Sempre hi ha hagut voluntat d'acordar els termes del referèndum amb el Govern espanyol i de pactar data, pregunta i condicions. Una altra veritat incòmoda. No sé si aquest judici seguirà a Europa, però la nostra partida (ara electoral) segueix a Catalunya, als ajuntaments i la Generalitat, i a Madrid, a les Corts.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Foguet
Un català de Barcelona i boig del Twitter. Periodista grafòman. Militant i vigilant de @Periodistes_org i @grupbarnils. A la pràctica: acció en mitja dotzena de redaccions periodístiques (La Razón, Actual, Expansión, El Punt, El País i més). Més a www.joanfoguet.cat i a @joanfoguet.
12/06/2019

Passar de traïdors a «pagafantas»

29/05/2019

Endreçar

15/05/2019

No siguis neutral, animal!

01/05/2019

Guanyar mig partit

17/04/2019

Junts Contra Catalunya

03/04/2019

«I want you» per la Cambra de Comerç!

20/03/2019

Vox, «a sus órdenes»

06/03/2019

Desmitifiquem-nos

27/02/2019

Mas, la veritat incòmoda

06/02/2019

Totalán, la pornografia evitable

Participació