educació

Institut-Escola: Educació i ciutat

«Totes i tots els nens i nenes d'aquesta ciutat es mereixen la mateixa oportunitat d'èxit i ser educats en igualtat d'oportunitats»

per Isaac Albert, 26 de febrer de 2019 a les 17:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un dels grans reptes pel futur de Terrassa és l'educació. Ja ho era abans del juliol del 2016, quan un informe de la Sindicatura de greuges ens va dir públicament que, amb les dades a la mà, érem la ciutat amb una major segregació escolar de Catalunya. En altres paraules, no es podia continuar amagant el cap sota l'ala davant una realitat escolar a la ciutat que trencava un principi fonamental que Terrassa no podia deixar de banda: Totes i tots els nens i nenes d'aquesta ciutat es mereixen la mateixa oportunitat d'èxit i ser educats en igualtat d'oportunitats.

Des d’aleshores, les propostes han estat múltiples. Les nostres, des d’Esquerra Republicana, l’objectiu inicial d’un estudi detallat que ha tardat massa i un compromís de ciutat unànime per considerar l’educació com a àrea d’acció prioritària. Per dir-ho en altres paraules, si vols que el Departament es mulli, demostra com a ciutat que tens les coses clares, que l’educació està al capdamunt de la teva agenda i que tu t’hi impliques, però els de fora han de complir.



En aquest plantejament de màxims, per descomptat, idees que ens agraden i que pensem poden ser útils per l’educació dels terrassencs i terrassenques del futur. En destaco dues, l’educació 360, l’educació a temps complet (simplificant, que tothom tingui més i millors oportunitats educatives en tots els temps i espais de la seva vida, connectant l’educació i els aprenentatges entre el temps lectiu i el no lectiu. Tot infant i jove ha de poder construir el seu propi itinerari vital amb equitat i sense exclusions) i els instituts-escola (centres que acullin sota un mateix projecte educatiu tota l’educació obligatòria, oferint un valor diferencial fins ara copat majoritàriament per l’escola concertada i alhora maximitzant les opcions d’èxit en l’escolarització).

El canvi d’orientació en la gestió del Departament d’educació en les mans del conseller Bargalló també s’ha d’admetre que ha ajudat força en l’aposta per aquestes línies de treball. El bloqueig viscut en les polítiques educatives d’aquest país, des de l’infaust moment on es va decidir imposar el nom de Departament d’ensenyament i es va iniciar una llarga travessia pel desert on els interessos de determinats col·lectius van primar per sobre la millora col·lectiva de l’educació, s’està intentant revertir ara per aportar solucions. Idees com els instituts escola, bloquejades sota la concepció convergent de l’ensenyament, poden tenir sortida ara en la revalorització de l’escola pública.

Com recordava al començament l’educació a la nostra ciutat mostra un mapa certament complicat i no hi ha receptes màgiques ni una única solució. El problema no està solucionat i ho demostra que al plenari de l’Ajuntament d’aquest mateix mes s’hi presentin vàries iniciatives en aquest sentit. Ens ha costat molt que l’Ajuntament es posés les piles i mocions d'educació com les del segon parlament ciutadà reclamant i proposant solucions demostren que el problema continua enquistat. Tot just fa mig any que tenim un estudi d’escolarització demandat fa quasi tres anys per ERC-MES que ens situa sobre el problema. Tampoc és menor l’esforç que ha fet la Comissió d’escolarització equilibrada com a grup de treball dins el Consell Escolar per traçar una ruta de treball. Un camí on segur el futur institut escola del Pere Viver o el projecte singular de l’institut Jaume Cabré dins l’escola Marquès Casals hi jugaran un important paper, però on mesures menys vistoses però estratègiques com la millora en la detecció d’alumnat amb necessitats educatives especials i la reserva de places pels mateixos són claus per la igualtat entre tots els nens i nenes.

I a tot això, un factor afegit que també ens trobarem en aquest ple, els problemes enquistats. Escoles com el Sala i Badrinas on la infància ha passat tota la seva escolarització en barracons pel xoc incomprensiu entre administracions, han de poder veure feta realitat la construcció del seu centre. Ara és el moment. Arriba l’hora d’escoltar les demandes de pares i mares en el plantejament que el nou Sala i Badrinas pugui ser, també, un institut escola. Tota possibilitat de futur ha de ser tinguda en consideració sense oblidar que, ara, que hem aconseguit tenir mecanismes que treballen pel projecte del futur a l’educació a la ciutat, hem de fer encaixar totes les peces perquè els problemes del passat i del nostre present no es tornin a agreujar.


Terrassa necessita un Ajuntament valent, que prioritzi l’educació, que sàpiga cap on vol anar i que reclami al Departament recursos i solucions sobre un full de ruta on hi guanyi tota la ciutat. I això passa per no deixar cap nena ni nen enrere, perquè el dret a una educació de qualitat arribi a totes les petites terrassenques i terrassencs que un dia faran seva aquesta ciutat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació