L'arxiu d'en Carles

«Té totes les fotografies endreçades i ben etiquetades, i va omplint buits que li falten de noms de persones que tot d’una algú identifica com un avi o una tieta de la família»

per Blanca Busquets, 27 de febrer de 2019 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dels responsables principals que a Cantoni conservem d’alguna manera la nostra història (o, almenys, la recent), és en Carles Comella de ca l’Illa. Aquest personatge no us penseu que és cap vellet venerable: És un home que deu rondar la cinquantena i que ha dedicat tota la seva vida a col·leccionar fotografies que feien seus avantpassats a Cantoni, així com i a fer de contenidor i arxivador de tota la informació gràfica que se li vulgui aportar (relacionada amb Cantoni, és clar).

Té totes les fotografies endreçades i ben etiquetades, i va omplint buits que li falten de noms de persones que tot d’una algú identifica com un avi o una tieta de la família. No cal dir que disposa de les fotografies escolars dels anys 30, 40, 50 del segle XX, i dels grans esdeveniments que algun fotògraf, professional o amateur, s’encarregava d’immortalitzar.


Hi ha la construcció dels xalets (els primers suïssos de Catalunya), els aplecs a Cabrera, les excursions, els bateigs, els casaments, les col·leccions de capellans i escolanets per a les grans misses concelebrades, les fotos de família, les cases, que a les primeres dècades de segle eren ben poques...

De tant en tant, en Carles s’anima i ens en fa un passi. Llavors la sala on ho presenta s’omple de gom a gom i, indefectiblement, n’ha de fer un altre per a qui no hi ha cabut. Tothom corre a reconèixer aquesta persona i l’altra en un blanc i negre de vegades espectacular i de vegades de molt mala qualitat... I l’estona que es passa descobrint aquestes petites joies amb els ulls i el cor ben oberts, no es paga amb res.

Sigui com sigui, en un poble com Cantoni, això té doble valor: al fet de conservar les fotografies s’hi afegeix el detall valuosíssim de fer-ho en un poble que té l’ajuntament lluny i que va veure cremar-se pràcticament tots els seus arxius parroquials durant la guerra. Un poble que tot d’una es va quedar sense història i que gràcies a en Carles Comella, la pot anar recuperant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
07/10/2019

La postveritat de Sant Roc

18/09/2019

​Pilotes de golf

26/07/2019

La calor

10/07/2019

El Xat

27/06/2019

«​La mare quan plora»

12/06/2019

​Festa Major de luxe

28/05/2019

​El fenomen dels lavabos freds

15/05/2019

Una història molt pròxima

25/04/2019

El joc de la vida

12/04/2019

​Cabrera, per fi

Participació