opinió

La bandera del 8 de març

«Aquestes joves, nenes, àvies, germanes, mares, companyes, són totes les dones. Lluitar per elles és lluitar pel futur que vindrà, que si no és feminista, no serà ni just, ni solidari, ni esperançador»

per Laura Pinyol, 24 de febrer de 2019 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Falten encara uns dies pel 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, establert per l'ONU el 1977, en memòria de les 142 obreres mortes en l'incendi de la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist a Nova York, el 1911. És el dia que es reivindica també el feminisme i es denuncia el sexisme, la lliure participació en l'àmbit laboral i la igualtat de drets (entre homes i dones).

L'any passat, la Comissió 8 de març va organitzar una protesta multitudinària i una vaga laboral, també estudiantil, de consum i de treball no remunerat, com les cures o les feines domèstiques, que sota el lema Ens aturem per canviar-ho tot va sorprendre les persones més escèptiques i va esperonar les més entusiastes pel seu impacte.


Milers de dones van sortir al carrer en una manifestació sense precedents: 200.000 persones a Barcelona segons la Guàrdia Urbana i una aturada que secundada per més de 5.300.000 a tot l'Estat, segons els sindicats UGT i CCOO. Una convocatòria feminista global que va implicar 177 estats d'arreu del món. Enguany, els carrers tornaran a bullir i ja no s'hi valdrà que l'afluència i les reivindicacions agafin ningú per sorpresa.

Perquè la bretxa salarial i la igualtat de gènere segueixen a l'agenda com un tema no resolt. Avui –any 2019- ser dona vol dir cobrar 5.793 euros menys que els homes, segons el darrer informe de les CCOO, és a dir, si la mitjana de sous entre els homes va ser de 25.924 euros anuals, el de les dones se situava als 20.131 €/a; una xifra que augmenta en els contractes indefinits fins als 6.579 €.

La bretxa salarial s'explica per moltes raons, però la principal és la parcialitat (conciliació familiar, cures i períodes de permisos per maternitat), situacions que dificulten els ascensos i repercuteixen de manera directa en el salari (i les pensions). El 96% de les jornades laborals parcials sol·licitades per la cura dels fills les demanen les dones, com el 90% de les excedències. En la resta de franges, la parcialitat es reparteix entre un 20% de les dones per un 7% dels homes.

La Generalitat va presentar l'any passat l'informe Evolució de la bretxa salarial de gènere 2008-2015 i establia aquesta desigualtat en un 23,9% entre els sous segons el gènere i destacava dos grans fenòmens: el sol enganxós, la majoria de dones ocupades se situen a la part baixa de l'escala salarial (25% de les dones cobren 11.824 euros de mitjana, mentre que només un 10% dels homes guanyen menys d'11.526 €/a) i el sostre de vidre, que fa que les dones més ben remunerades rebin de mitjans sous anuals de 9.000 euros inferiors als dels seus companys de la mateixa categoria.


Quan parlem de càrrecs directius, només el 31% són dones. Si parlem de cura de persones dependents, el 93% recau en dones. Les dones en els òrgans directius són el 13%. Presidentes o conselleres d'empreses de l'Ibex, són el 13%. La taxa d'ocupació és deu punts menors en les dones (48,7%) i l'atur afecta el 14,4% (pel 12,5% dels homes).

El temps de paraula als informatius és del 28%. La presència en la premsa escrita és del 23% i del 34% en la digital. La taxa de pobresa és més alta entre les dones (25,4% per 24% dels homes) i les dones són les responsables del 63% del treball no remunerat i del 70% del treball domèstic.

Si parlem de violència, l'ONU adverteix que una de cada deu dones del món patirà una agressió sexual. L'any 2016, l'Observatori de la Igualtat de Gènere determinava que el 7,1% de les dones majors de 15 anys havien patit una violació. L'any passat, Mossos va comunicar que havia crescut el 20% de denúncies per violència masclista a joves entre 18 i 20 anys. Una dona és violada a Espanya cada cinc hores, segons les dades de l'any 2018 que ha trencat la proporció d'una violació cada 8 hores. El telèfon d'atenció a les víctimes de la Generalitat va rebre 8.823 trucades, 7.808 de les quals per violència directa.

L'any passat, a l'Estat espanyol van resultar assassinades 47 dones oficialment (98, no oficials entre feminicidis no íntims o violència familiar) i 9 nens també per violència masclista (només 2 segons comptes oficials). A Catalunya, es van assassinar 6 dones. Des de principi d'any, han estat assassinades 8 dones al conjunt de l'Estat (una a Catalunya) fruit de la violència masclista reconeguda (i 6 més fora dels còmputs oficials).

El reconeixement de la igualtat real entre homes i dones, la lluita contra les desigualtats, la defensa dels drets de les dones per viure lliures, segures, en igualtat de condicions laborals, salarials i de pensions, és una lluita col·lectiva. Una transformació radical i revolucionària que interpel·la a dones, però també i amb igual responsabilitat, als homes que han de fer-se seva la causa feminista, que és la causa per la defensa i el reconeixement dels drets humans per a totes les dones.

Les xifres només apuntalen la realitat. Aquestes joves, nenes, àvies, germanes, mares, companyes, són totes les dones. Lluitar per elles és lluitar pel futur que vindrà, que si no és feminista, no serà ni just, ni solidari, ni esperançador.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
06/10/2019

Moció de censura: propaganda electoral

22/09/2019

20-S, l'aparador d'una causa general

08/09/2019

​Una resposta llarga i sostinguda

25/08/2019

Tornem-hi amb els biquinis per a nenes

28/07/2019

Qui vol unes noves eleccions espanyoles?

14/07/2019

«Manades»: realitat creixent o escàndol social?

30/06/2019

Sóc la néta de La Florida

17/06/2019

La pèrdua de la innocència

02/06/2019

La llarga ombra del successor

19/05/2019

«Es suficiente»

Participació