LA VEU DE NACIÓ

Sis cotxes per a una «rebel·lió»

«Quan només tens uns vehicles danyats, la Fiscalia només pot tirar del surrealisme per intentar equiparar activistes com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart al coronel Tejero»

per Sara González, 21 de febrer de 2019 a les 21:39 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un cop l'Estat ha avalat el relat de la rebel·lió, té un problema important: demostrar que es va produir. Després que hagin declarat els penúltims processats, queda clar que el gran tendó d'Aquil·les d'una acusació carregada de febleses i d'errors és forçar l'existència d'una violència que mai va existir. Dit d'una altra manera, quan només tens sis cotxes danyats de la Guàrdia Civil per sustentar un "alçament violent i públic" -tal com defineix l'article 472 del Codi Penal la rebel·lió-, la Fiscalia només pot tirar del surrealisme per intentar equiparar activistes com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart al coronel Antonio Tejero. 

Aprofundint en el terreny del surrealisme, una altra evidència. Si segons el ministeri públic són rebels, el 20-S van coordinar aquesta rebel·lió amb la Guàrdia Civil? Ben conegut és el paper de mediació i la interlocució que van mantenir amb els agents. A veure si resulta que estaven cometent el més greu delicte contra l'Estat i els cossos policials no se'n van ni adonar. Tampoc la Guàrdia Civil va carregar en cap moment. El suposat intent d'assalt a la conselleria d'Economia es va produir en algun instant de distracció tant dels agents com de tota la premsa? Per què les 60.000 persones que estaven allà no van tenir por si s'estava produint, com deia Llarena, uns fets equiparables a "una presa d'hostatges amb trets a l'aire"?


Seguim. Inicialment, segons la Fiscalia, la secretaria judicial va "escalar murs" per sortir d'Economia. O resulta que va sortir "pel terrat"? O no, espera, per un "edifici col·lateral". Caminant. La reconstrucció dels fets ha anat canviant i minvant. I la gran pregunta segueix sent per què no va sortir per la porta a través del passadís que van fer els voluntaris de l'ANC i pel qual van circular periodistes, polítics i policies. Són només alguns exemples d'un relat que es desmunta a ritme trepidant en un Tribunal Suprem que té el paperot   

Potser el problema de tot plegat és intentar criminalitzar la manifestació del 20-S. "No es penalitza la mobilització, sinó els seus resultats", ha insistit el fiscal Javier Zaragoza. De resultats estem precisament parlant. L'escorcoll es va fer, no es van produir danys personals, les càrregues policials es van donar només de matinada per desallotjar i sí, malauradament sis cotxes van ser fets malbé. Si aquests són els resultats, per què s'està parlant de penes de presó? Intentar col·locar a cops de martell un relat que només existeix en el terreny de l'imaginari per mantenir nou independentistes a la presó acaba abocant al ridícul l'acusació del judici.  

Tard o d'hora, els màxims representants de l'Estat hauran de ser capaços d'admetre que, vés per on, no es va produir una rebel·lió. Sigui quina sigui la sentència, l'Estat té aquest deute pendent amb la ciutadania espanyola, que mereix no ser enganyada. Digui el que digui la sentència, és un gest d'honestedat pendent i necessari per encarrilar una sortida política al conflicte. Els errors polítics, si es produeixen, es paguen a les urnes. Ha quedat demostrat que la via dels tribunals ni resol el gran nus gordià ni canvia el resultat a les urnes. Sí que ha servit, clar està, per empresonar dirigents independentistes.   




 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació