la veu de nació

La desídia de la Fiscalia

«L'actitud de la fiscalia i l'advocacia de l'Estat demostren que el judici és un pur tràmit abans d'aplicar un escarment ja decidit»

per Germà Capdevila, 17 de febrer de 2019 a les 20:00 |
Un dels aspectes més sorprenents dels primers dies del judici als líders independentistes ha estat l'actuació del fiscal Fidel Cadena –sembla un nom triat per Màrius Serra, igual que el del jutge Berdugo– i l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane a l'hora d'interrogar Joaquim Forn. 

Errors en els noms, en les xifres i en els fets. La sensació d'una preparació deficient i una actitud d'indolència que semblen inexplicables quan es tracta d'un judici contra els responsables de la major amenaça en gairebé un segle a la sacrosanta unitat de la pàtria. Dir "Oriol Pujol" a Junqueras o xifrar en 7 els cotxes patrulla aparcats davant del Departament d'Economia són errors de principans que no es poden produir en un judici d'aquestes característiques.


Un esment especial mereix el gag digne de Monty Python en que el fiscal Cadena parla de vehicles "devastats", i Joaquim Forn pregunta sorprès: "devastats?". "Devastats? Qui ha dit devastats?", contrapregunta el fiscal. "Vostè, ha dit devastats", respon Forn. ​"Jo no he dit devastats", replica el fiscal. "Sí, ho ha dit", insisteix Forn. "Ha estat un lapsus linguae", sentencia el fiscal. Riures generalitzats. "No rigueu o us desallotjo!", ordena el jurge Marchena.
 
L'actitud de la fiscalia i l'advocacia de l'Estat demostren que el judici és un pur tràmit abans d'aplicar un escarment ja decidit​. No cal preparar-se a fons l'acusació, perquè els acusats ja estan condemnats d'antuvi, no pels fets objecte del judici, sinó per la gosadia de desafiar un Estat amb 3.000 anys d'història, segons el calendari d'Esperanza Aguirre.

L'únic que demostra una cura especial en mantenir una pulcritud absoluta en les formes és el jutge Marchena, perquè sap que l'actuació del tribunal serà sotmesa a escrutini a Estrasburg. Convè recordar que la condemna contra l'Estat pel cas Otegi va basar-se en un simple comentari –"no vol respondre? Ja m'ho pensava"– d'una magistrada. 


En el judici a l'independentisme importa més les formes que no pas el fons. Creure que per haver impedit que Vox fer el numeret amb el vicepresident Junqueras o  per haver permès el llacet groc de Jordi Sánchez, Marchena demostra la seva imparcialitat, és una ingenuïtat gairebé entranyable.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
19/05/2019

La xifra màgica: 50% + 1

17/05/2019

Un Rubí fosc, o la irresponsabilitat d'una alcaldessa

12/05/2019

15 dies que se'ns faran llargs

05/05/2019

No és el què, és el com

28/04/2019

Ingovernable

22/04/2019

Sant Jordi en campanya

14/04/2019

El deure de no oblidar

07/04/2019

Sense Catalunya

31/03/2019

Sense aliats

24/03/2019

PSOE+Cs: cap veto ni condició

Participació